La sanitat p¨²blica ha signat aquest any m¨¦s de 47.000 contractes precaris
La durada d'aquestes feines ¨¦s d'un mes com a m¨¤xim i afecta tot l'ICS
L'Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS) ¨¦s un focus de precarietat laboral. El 84,4% dels 56.630 contractes que va signar entre el gener i l'agost d'aquest any van tenir una durada d'un mes com a m¨¤xim. L'empresa p¨²blica, que gestiona vuit hospitals i la majoria de centres d'atenci¨® prim¨¤ria, va fer 47.807 contractacions en concepte de refor? o substituci¨® per a per¨ªodes que anaven des d'unes quantes hores fins als 30 dies a treballadors de totes les ¨¤rees, des de zeladors sanitaris fins a cirurgians. M¨¦s de la meitat d'aquests convenis es va fer a personal sanitari, segons la documentaci¨® a la qual ha accedit EL PA?S.
El gruix de la temporalitat el van absorbir els hospitals, que van acumular el 62,4% dels contractes de menys d'un mes. Al m¨¦s gran, el de la Vall d¡¯Hebron, se n'hi van arribar a signar 11.803 en vuit mesos. A Bellvitge, 7.638. La directora de Recursos Humans de l'ICS, Sara Manj¨®n, sost¨¦ que es tracta d'eventualitats, que ¡°no es poden preveure¡±, com la cobertura de baixes per malaltia. Els sindicats, tot i aix¨°, denuncien que molts professionals alternen aquest tipus de contractacions amb altres de tres o sis mesos durant anys. ¡°Pot haver-hi un pic de feina en un determinat moment. Per¨° no pot ser que en quatre mesos s'agafin m¨¦s de 1.600 infermers a Bellvitge i cap sigui per interinitat¡±, critiquen des de la UGT.
M¨¦s de 3.300 especialistes van ser contractats durant menys d'un mes
Tots els professionals consultats van demanar no ser identificats per por que els seus centres deixin d'oferir-los els contractes que fa anys que encadenen. Les seves circumst¨¤ncies s¨®n similars: facultatius amb especialitats molt espec¨ªfiques d'entre 30 i 40 anys, que despr¨¦s d'una d¨¨cada de formaci¨® no poden prendre decisions com tenir una fam¨ªlia o comprar-se un pis perqu¨¨ no saben si tindran feina el mes seg¨¹ent. Lamenten no tenir els mateixos drets que els seus companys malgrat que tenen les mateixes responsabilitats. La vicepresidenta de Metges de Catalunya, Teresa Fuentelsaz, recorda el cas d'una especialista de Bellvitge que hi treballa com a eventual des del 2010: ¡°Va donar a llum i quan va acabar el seu contracte, la van enviar a l'atur i la van substituir. No va tenir dret a la baixa maternal¡±.
¡°No ¨¦s q¨¹esti¨® de diners, sin¨® de drets¡±
Als seus 39 anys, Mar¨ªa (nom fictici), una cirurgiana amb dues especialitats, no s'ha atrevit a demanar una hipoteca malgrat que guanya m¨¦s de 2.000 euros al mes. ¡°Visc de les gu¨¤rdies, en faig unes vuit al mes. Ara amb un contracte de sis mesos, per¨° fins fa poc me'n feien un cada dia. Mai deia que no per por que em deixessin de trucar¡±, afirma. ¡°No ¨¦s un problema econ¨°mic, sin¨® de drets. No tenir baixes, suplements, vacances o cursos, cosa fonamental en aquesta carrera. Tinc menys drets que els meus companys i treballo molt m¨¦s¡±, es lamenta. ¡°Fa quatre anys la gent aconseguia un lloc¡ Encara sort que vaig tenir al meu fill mentre era resident¡±, conclou la cirurgiana.
La m¨¤xima de com m¨¦s formaci¨® m¨¦s estabilitat no es compleix a la sanitat catalana, que va fer 2.811 contractes de menys d'un mes a metges de fam¨ªlia i 3.345 a facultatius especialistes. La direcci¨® de l'ICS atribueix aquestes xifres al fet que ¡°la sanitat funciona 365 dies a l'any, 24 hores al dia¡±, per¨° als sindicats no els surten els comptes: l'hospital Josep Trueta de Girona, un dels m¨¦s petits del grup i amb uns 230 facultatius segons els c¨¤lculs de Metges de Catalunya, va fer aquest tipus de conveni a 731 especialistes en vuit mesos mentre que el de la Vall d¡¯Hebron, amb m¨¦s del doble d'activitat i uns 920 metges, nom¨¦s a 65.
Joan Benach, professor i investigador de salut p¨²blica a la Universitat Pompeu Fabra, rebat que s¨ª que es pot preveure una mitjana de baixes: ¡°No dies exactes per¨° pics de malalties com una grip estacional. Fins i tot els embarassos s¨®n grans tend¨¨ncies temporals¡±. Considera que les xifres de contractacions a l'ICS ¡°no s¨®n normals¡± i que, en el cas dels metges, ¡°s¨®n un desastre que poden afectar tant els professionals com els pacients¡±. Joan Carles March, professor de l'Escola Andalusa de Salut P¨²blica, afirma que la rotaci¨® pot afectar la qualitat t¨¨cnica i generar retards: ¡°No coneixen la din¨¤mica, no saben on ¨¦s cada cosa¡ A m¨¦s, veure cada vegada un metge diferent fa que el pacient tingui la sensaci¨® de no saber si el que li ha tocat ¨¦s bo. I la confian?a ¨¦s l'element que fa que un sistema sanitari sigui s¨°lid¡±.
A m¨¦s de la temporalitat, un volum tan gran d'aquesta classe de contractes resulta preocupant per un altre motiu. La Borsa de Treball de l'ICS, que obliga els seus centres a respectar la puntuaci¨® dels candidats a un lloc, nom¨¦s es pot saltar aquesta ordre quan es necessita alg¨² per a un mes o menys. El delegat a Bellvitge del sindicat d'infermeria SATSE, Ram¨®n Montoya, denuncia que aquesta excepci¨® d¨®na llibertat a l'empresa per ¡°agafar gent quan vulgui i on vulgui: els que no tenen punts accepten condicions m¨¦s prec¨¤ries perqu¨¨ saben que els estan oferint una cosa que no els toca. Els de m¨¦s puntuaci¨® poden aspirar a contractes millors, per¨° si en comptes de contractar-los l'hospital cobreix la pla?a amb altres persones a qui agafa cada mes, no poden reclamar¡±.
CCOO denuncia el cas d'un al¡¤lerg¨°leg que despr¨¦s d'encadenar diversos contractes durant m¨¦s de tres anys a l'hospital Josep Trueta, el van informar aquest estiu que el servei s'externalitzaria. Despr¨¦s que la Societat Catalana d'Al¡¤l¨¨rgia i Immunologia Cl¨ªnica protest¨¦s, es va paralitzar la privatitzaci¨® per¨° el metge no va tornar al seu lloc. Malgrat que era el primer a la Borsa, l'hospital va decidir contractar una altra persona amb menys de la meitat de punts. El perjudicat no pot protestar, ja que a la seva substituta li fan contractes d'un mes.
L'ICS defensa que el sector p¨²blic no t¨¦ l¨ªmit de temporalitat
L'ICS defensa que, a difer¨¨ncia del sector privat, on les empreses estan obligades a fer fixos els que acumulen contractes que sumen dos anys en un per¨ªode de 30 mesos, el p¨²blic no t¨¦ l¨ªmits. Montoya, tot i aix¨°, denuncia que cobrir places ¡°que ja existeixen¡± amb refor?os en comptes d'interinitat ¨¦s un frau.
Manj¨®n assegura que l'empresa ha fet front a les retallades ¡°mantenint el nombre d'interins¡± i afirma que el personal eventual representa el 12,7% de la plantilla, que l'any passat equivalia a 38.677 treballadors. Encara que admet que aquestes xifres no es refereixen a persones, sin¨® a jornades completes. ?s a dir que dos treballadors amb contractes parcials al 50% compten com a un. Els sindicats asseguren que aquest 12,7% compr¨¨n molts empleats en condicions laborals prec¨¤ries. ¡°Una persona pot haver signat uns 20 contractes. Hem vist gent a qui n'hi fan un de dilluns a divendres cada setmana¡±, assegura Carme Navarro, responsable de Sanitat de CCOO. ¡°Un dels motius ¨¦s que s'estalvien el plus per objectius, que nom¨¦s s'inclou als contractes de sis mesos o m¨¦s. Per¨° tamb¨¦ ho fan per tenir la gent atrapada i que siguin m¨¦s d¨°cils perqu¨¨ els tornin a contractar¡±, conclou.
¡°Anava a buscar feina com un jornaler¡±
Manuel (nom fictici), de 30 anys, ¨¦s un infermer andal¨²s amb set anys d'experi¨¨ncia que mai ha tingut un contracte de m¨¦s de quatre mesos. ¡°He passat per totes les ¨¤rees de la Vall d'Hebron. Em confonia estar en un lloc diferent cada vegada, per¨° anava fent¡±, admet. Assegura haver viscut els quatre anys que fa que ¨¦s a Catalunya amb contractes d'un mes, de dies i fins i tot d'hores: ¡°Quan vaig arribar em van recomanar que an¨¦s a la segona planta, a esperar al costat de l'oficina de recursos humans. Cal anar-hi cap a les set del mat¨ª o de la tarda perqu¨¨ a les vuit comencen els torns. Hi anava sense que em truquessin, per si em sortia feina aquell dia, com un jornaler. I no era l'¨²nic¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.