Volker Schl?ndorff: ¡°S¨®c fill de la reconciliaci¨® europea¡±

Quan Volker Schl?ndorff va arribar a Par¨ªs amb 16 anys, es va trobar per primera vegada amb una ciutat sense destruir. Fins llavors?nom¨¦s havia viscut en llocs rebentats per la guerra, tots a Alemanya, el pa¨ªs del qual va sortir el 1955 i que el continua assetjant amb el pes de la culpa. No ho nega. Va ser el seu pare qui el va animar a traslladar-se un parell de mesos a Par¨ªs que es van convertir en anys. ¡°Jo, llavors, no volia ser un jove alemany sin¨® un franc¨¨s, per aix¨ª poder-me alliberar d'alguna manera de la culpa que arrosseguem per culpa del nazisme. Vaig passar d'una cultura met¨°dica a una altra de m¨¦s rebel, on hi havia debat i discussions. Va encaixar molt amb el meu temperament¡±.

Sense Par¨ªs, Schl?ndorff, un home din¨¤mic, no hauria arribat mai a ser director de cinema, o almenys aix¨° va dir ahir a Valladolid, on va presentar la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, Diplomacia, una hist¨°ria basada en un episodi hist¨°ric que enfonsa les arrels en la vida d'aquest cineasta obstinat a mostrar una vegada i una altra la desra¨® de tanta barb¨¤rie a Europa.

Diplomacia, presentada en la secci¨® oficial de la 59a edici¨® de la Seminci (Setmana Internacional de Cine de Valladolid), i que s'estrenar¨¤ a Espanya el 14 de novembre, se centra en una nit calorosa, la del 25 d'agost del 1944, que es va viure a l'hotel Meurice de Par¨ªs quan, amb els aliats a les portes de la ciutat, el c¨°nsol suec Raoul Nordling va conv¨¨ncer el governador militar alemany, Dietrich von Choltitz, un home dur de passat destructiu i assass¨ª, perqu¨¨ no execut¨¦s les ordres de Hitler de volar la ciutat. Diplomacia, basada en l'obra de teatre de Cyril Gely, ¨¦s, a m¨¦s a m¨¦s, un alt¨ªssim joc interpretatiu a c¨¤rrec de dos dels millors actors francesos: Andr¨¦ Dussollier i Niels Arestrup. ¡°Jo s¨®c fill de la reconciliaci¨® europea¡±, va confessar ahir Schl?ndorff, que no sap explicar molt b¨¦ el perqu¨¨ d'aquesta necessitat ara, amb 75 anys, de tornar d'alguna manera a aquest passat que tenalla tants homes i dones alemanys.

"El nazisme ¨¦s una her¨¨ncia male?da, com el que neix amb una deformitat"

Ell mai no ha deixat de mirar les conseq¨¹¨¨ncies de la II Guerra Mundial. ¡°En la vida no hi ha coincid¨¨ncies, i el que ¨¦s clar ¨¦s que ¨¦s un moment per recordar m¨¦s individualment que col¡¤lectivament, perqu¨¨ no estic segur que els alemanys vulguin recordar tant com els francesos. Un no pot desempallegar-se d'aquesta trag¨¨dia. Per alg¨² nascut com jo, aquests anys, la teva vida est¨¤ determinada pel nazisme i les seves conseq¨¹¨¨ncies¡±, va explicar el realitzador d'El timbal de llauna, el film que li va donar la fama internacional despr¨¦s d'aconseguir la Palma d'Or a Canes i l'Oscar a la millor pel¡¤l¨ªcula de parla no anglesa.

No gira l'esquena en aquest sentit a la culpa o pes que arrossega tota una generaci¨® d'alemanys com a conseq¨¹¨¨ncia del nazisme. ¡°Sento el pes col¡¤lectiu com a ciutad¨¤ alemany per¨°, tamb¨¦, per exemple, la meva filla que t¨¦ 22 anys viu amb aquest pes. ?s una her¨¨ncia male?da. ?s igual que un que neix amb una deformitat. Fa 60 anys que em pregunto com va ser possible all¨° i la resposta no ¨¦s gens f¨¤cil. ?s m¨¦s, hi ha milions de respostes, per¨° no n'hi mai cap plenament satisfact¨°ria¡±.