Catalunya digital

Tot va molt de pressa. Acaben de fixar-nos una fita i ja l'hem cremat i donat per descomptada: ja toca la seg¨¹ent, m¨¦s definitiva que l'anterior, per¨° ¨¦s evident que mai definitiva del tot.

Ens diuen que ¨¦s el ritme de la hist¨°ria, per¨° m¨¦s aviat sembla que es la cad¨¨ncia devoradora del m¨®n digital que ens posseeix. Vivim un present que ¨¦s polaritzador, instantani i ef¨ªmer. El declarem hist¨°ric precisament perqu¨¨ l'endem¨¤ ja l'haurem oblidat. Nom¨¦s ho ¨¦s, d'hist¨°ric, en el moment prec¨ªs en qu¨¨ les coses passen; i en passen tantes! Per¨° despr¨¦s que passin, nosaltres tamb¨¦ passem de les coses i ens n'oblidem: passem pantalla, oblidem la pantalla anterior i no sabem ja quantes pantalles hem passat. Passen tantes coses i tan nerviosament que ja no recordem d'on venim i amb prou feines on anem, si no ¨¦s darrere una paraula m¨¤gica de significat imprec¨ªs.

Ens trobem fent selfies a cada moment: ens diuen que fem hist¨°ria i que nosaltres hi ¨¦rem. Qu¨¨ m¨¦s volem? Qui podria allunyar-se d'aquesta festa? Fet i fet, el centre i el protagonista d'aquesta hist¨°ria que fem som nosaltres mateixos, cadasc¨² de nosaltres degudament acomboiat pel formigueig del poble en marxa, protagonista central d'una hist¨°ria que fa hist¨°ria maj¨²scula. Despr¨¦s de l'instant meravell¨®s en qu¨¨ el nostre m¨°bil capta la hist¨°ria quan es mou i es deixondeix, naturalment amb nosaltres al seu centre, la mirem fuga?ment, l'enviem per Twitter o Whatsapp als amics i la guardem a l'arxiu d'imatges, apilada amb desenes d'altres selfies hist¨°rics que hem anat fent els darrers dos anys. ?s la hist¨°ria que estem fent, consum d'instants narcisistes en qu¨¨ fotografiem el nostre rostre dins el paisatge del somni compartit, esdevingut projecte col¡¤lectiu, tots plegats confosos en una comunitat digital que emergeix de la vindicaci¨® d'una vella comunitat nacional.

Vet aqu¨ª que la hist¨°ria en ha convocat i que nosaltres l'estem fent. De fet ja l'hem feta, encara que nom¨¦s sigui en el nostre m¨°bil i en el nostre somni, objectes m¨¦s propers un de l'altre del que pugui semblar. I encara m¨¦s, els nostres m¨°bils l'han copsat en el moment en qu¨¨ freg¨¤vem amb la punta dels dits el rostre de la utopia estelada. Diem que el m¨®n ens mira, per¨° som nosaltres que ens mirem i remirem a nosaltres mateixos, com si el pa¨ªs digitalitzat s'hagu¨¦s transformat en un immens mirall on tothom es mira i es reconeix.

No ens hauria d'estranyar que tot plegat vulgui excloure els perfils m¨¦s durs de la realitat. D'entrada, la crisi econ¨°mica i el patiment de la gent, l'atur i la marginaci¨®, les retallades i la corrupci¨®, l'abs¨¨ncia de model de creixement i l'embotiment tur¨ªstic, la p¨¨rdua de pes i d'influ¨¨ncia europea en el m¨®n i la debilitat de les economies occidentals, l'endeutament insuportable i els dubtes sobre el futur de l'Estat de benestar. Per¨° despr¨¦s, la pol¨ªtica i els interessos de partit, les ambicions i les vanitats personals o les idees incompatibles amagades rere la ret¨°rica de la unitat. I encara m¨¦s: la consulta que no es far¨¤, les plebiscit¨¤ries que no ho seran o la DUI tan acomboiada que ser¨¤ una llebre que ens far¨¤ c¨®rrer sense deixar-se atrapar. Millor que no hi pensem en tot aix¨°, perqu¨¨ no ens deixaria somniar ni seguir amb els nostres selfies.

Finalment, el m¨®n digital tamb¨¦ te l¨ªmits i un cop o altre es fa dur i material. No cal tenir dubtes de cap mena: el m¨®n b¨¦ que ens mirar¨¤ en algun moment, per¨° no ser¨¤ ni en els nostres selfies ni en els grans mitjans de comunicaci¨®. I preparem-nos, quan el m¨®n ens miri. El m¨®n que ens pot mirar, posem per cas, ser¨¤ el dels mercats. I que es preparin molt b¨¦ tamb¨¦ tots els governs, el d'aqu¨ª i el d'all¨¤, perqu¨¨ tots podem posar-nos a tremolar si els mercats ens miren de deb¨°. Res hem vist d'aut¨¨nticament hist¨°ric fins ara, precisament perqu¨¨ el nostre cas s'ha mantingut lluny i a?llat dels mercats. Ara comencen a proliferar els signes que malauradament no necess¨¤riament continuar¨¤ sent aix¨ª. I aix¨° s¨ª que fa pinta de fer hist¨°ria. Encara que d'aquesta hist¨°ria, m¨¦s que convocar-la, valdria m¨¦s que ens en guard¨¦ssim.