La paradoxa Barnacl¨ªnic

Una cl¨ªnica privada subvencionada per tots els ciutadans. Aquesta ¨¦s la paradoxa que es viu des de fa m¨¦s d'una d¨¨cada a l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona, en el si del qual floreix una peculiar conviv¨¨ncia entre la part p¨²blica i la privada anomenada Barnacl¨ªnic. Un espai en el qual els professionals del centre ofereixen als que vulguin o puguin pagar-ho la millor medicina sense sotmetre's a les dues condicions que han de complir els usuaris de la sanitat p¨²blica: tenir una targeta sanit¨¤ria i esperar que els toqui el torn.

Els defensors del model Barnacl¨ªnic sostenen que ¨¦s una via d'ingressos per a l'hospital, que aix¨ª pot treure partit d'uns quir¨°fans que, si no, estarien tancats. El problema sorgeix quan s'analitza la iniciativa des del punt de vista ¨¨tic i econ¨°mic.

?ticament resulta com a m¨ªnim q¨¹estionable que un hospital que ha arribat a ser capdavanter a escala europea gr¨¤cies als m¨¦s de 300 milions d'euros que els contribuents li aporten cada any relegui aquests mateixos ciutadans al darrere dels que estan disposats a pagar. M¨¦s crida l'atenci¨® encara l'assumpte econ¨°mic, i ¨¦s que Barnacl¨ªnic seria inviable sense el suport de l'hospital p¨²blic que l'acull.

La suposada viabilitat de projectes com Barnacl¨ªnic se sustenta en el fet que treballen amb costos marginals i facturen a preus mitjans. En altres paraules, resulta barat obrir un parell d'hores un quir¨°fan si s¨®n uns altres (en aquest cas, el sistema p¨²blic) els que s'encarreguen de construir-lo, equipar-lo i mantenir-lo amb l'activitat suficient perqu¨¨ sempre estigui a punt. Si el pacient privat hagu¨¦s d'assumir la seva part real en totes aquestes despeses, les tarifes a les quals hauria de fer front serien prohibitives fins i tot per als m¨¦s rics.

Per¨° el problema amb Barnacl¨ªnic ¨¦s que ni tan sols treballant amb aquest parany resulta rendible, malgrat que els seus comptes dipositats al Registre Mercantil assenyalin que la societat va tancar el 2012 amb uns ingressos d'11,9 milions i un resultat positiu de 240.000 euros. Una an¨¤lisi m¨¦s detallada dels comptes revela que Barnacl¨ªnic fa anys que treballa amb un fons de maniobra negatiu, fet que portaria qualsevol cl¨ªnica privada al tancament si no fos perqu¨¨ ¡°el Cl¨ªnic ha manifestat que atorgar¨¤ el suport financer necessari per garantir el seu equilibri patrimonial i la continu?tat de les seves operacions¡±. La Sindicatura de Comptes, per la seva banda, ha revelat que l'hospital aplica importants descomptes (d'entre el 10% i el 38%) en les factures que cobra de Barnacl¨ªnic pels serveis que li presten els seus professionals en les seves instal¡¤lacions. Si no fos aix¨ª, la cl¨ªnica entraria en p¨¨rdues.

Si l'exist¨¨ncia de Barnacl¨ªnic resulta ¨¨ticament i econ¨°micament discutible sense el suport de la seva part p¨²blica, la q¨¹esti¨® ¨¦s a qui interessa mantenir-lo en marxa. Dif¨ªcilment ¨¦s justificable la creaci¨® de tal instal¡¤laci¨® si es t¨¦ en compte que els pagaments que la cl¨ªnica privada fa a l'hospital p¨²blic no arriben als cinc milions d'euros l'any, poc m¨¦s de l'1% del seu pressupost.

Una primera resposta a aquest interrogant podrien ser les privilegiades relacions que proporciona un espai m¨¨dic de primer nivell funcionant fora dels criteris de control del p¨²blic. La segona, els ingressos que obtenen els que hi treballen. Sorpr¨¨n descobrir que la directora de Barnacl¨ªnic, Catiana Cabrer, percep en plenes retallades una retribuci¨® anual que el 2010 superava els 140.000 euros (xifra redu?da a 123.000 el 2012). Tampoc s¨®n menyspreables els ingressos que perceben els metges que hi fan hores extres: prop de 2,5 milions d'euros anuals.

Es pot concloure, doncs, que Barnacl¨ªnic ¨¦s un mal negoci per a l'hospital i una bona via d'ingressos per a alguns dels seus professionals. Tot aix¨° a costa de pervertir fins a l'extrem la l¨°gica que ha de guiar les pol¨ªtiques p¨²bliques: que els que m¨¦s tenen siguin els que m¨¦s aportin al sistema i no els que se'n benefici?n.