La Generalitat retalla la despesa 7.715 milions d¡¯euros en quatre anys
L'Administraci¨® abona 6.698 milions en interessos des del 2009 El deute ja suposa gaireb¨¦ el 40% dels ingressos de la Generalitat
Les retallades de despesa aplicades pel Govern de la Generalitat a causa dels plans d'austeritat han suposat una rebaixa pressupost¨¤ria de 7.715 milions d'euros entre el 2009 i el 2013. La poda ha afectat totes les ¨¤rees, des de Salut, que ha vist com disminu?en els seus recursos en un 31%, fins a Habitatge, que disposa d'un 62% menys de fons. Alhora que es produ?a aquesta tisorada, el deute s'incrementava?9.570 milions d'euros. Aix¨ª ho assenyala l'informe sobre el deute p¨²blic catal¨¤ Independents de qui?, elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute. En el per¨ªode analitzat, el Govern catal¨¤ ha abonat 6.698 milions d'euros en interessos del deute.
L'informe intenta indagar les causes que han conformat la ¡°bola de neu¡± en la qual s'ha convertit el deute p¨²blic catal¨¤ i analitza la pol¨ªtica econ¨°mica executada per la Generalitat durant la crisi. L'estudi assenyala que en l'¨²ltim any del tripartit el d¨¨ficit p¨²blic va arribar a un m¨¤xim de 8.904 milions d'euros, equivalent al 4,59% del producte interior brut (PIB) catal¨¤. Aquest desfasament no es deu a un augment de la despesa p¨²blica; al contrari, aquesta va disminuir en m¨¦s de 3.300 milions d'euros, segons l'informe.
Aquesta reducci¨® tan dr¨¤stica es deu, en part, al fet que el 2009 la despesa va ser molt superior a la d'exercicis anteriors perqu¨¨ es va aprovar una partida de 1.851 milions d'euros per pagar despesa despla?ada i una altra de 1.142 milions per a pol¨ªtiques socials. Aquests fons procedien del nou model de finan?ament auton¨°mic i del recurs al deute p¨²blic. La causa principal de l'increment del d¨¨ficit ¨¦s la davallada important dels ingressos en 3.455 milions d'euros. No obstant aix¨°, des de llavors totes les partides de la Generalitat ¡ªexcepte el deute i els interessos¡ª han patit una tisorada. ¡°Les retallades m¨¦s fortes s'han fet en educaci¨® i salut, per¨° tamb¨¦ en altres ¨¤rees com promoci¨® econ¨°mica. La retallada social ¨¦s m¨¦s elevada en termes absoluts perqu¨¨ la despesa de les comunitats aut¨°nomes ¨¦s social¡±, explica Iolanda Fresnillo, membre de la plataforma.
Els ingressos de la Generalitat entre el 2009 i el 2013, en canvi, s'han incrementat, encara que de manera desigual. Els no financers ¡ªimpostos, taxes, transfer¨¨ncies i ingressos patrimonials¡ª han baixat un 18,8%, la qual cosa suposa que la recaptaci¨® no financera ha disminu?t m¨¦s de 4.300 milions d'euros. El contrari ha passat amb el deute, que ha crescut un 178%, de manera que si el 2009 la Generalitat va demanar als mercats 5.456 milions d'euros, el 2013 aquesta quantitat ja arribava als 15.194 milions, la qual cosa suposa un augment del 178%.
Tot aix¨° ha suposat que l'estructura d'ingressos de la Generalitat hagi canviat completament: el 2008 els impostos i les transfer¨¨ncies eren el 85% dels ingressos, mentre que el deute representava el 15% restant. El 2013 el deute ja era del 38,5% dels recursos. Les baixades m¨¦s contundents corresponen als impostos cedits totalment i parcialment, mentre que els tributs propis es van incrementar el 42% a causa de la creaci¨® de noves taxes com la tur¨ªstica. L'informe assenyala dues circumst¨¤ncies m¨¦s que han tingut un impacte en les arques p¨²bliques: una, el d¨¨ficit fiscal que Catalunya arrossega amb l'Administraci¨® central, i dues, el frau fiscal, que estima en 16.000 milions d'euros.
L'informe critica, no obstant aix¨°, que s'hagin deixat d'ingressar m¨¦s de 3.400 milions d'euros per les rebaixes que s'han fet en els impostos de Patrimoni i Successions, que ¡°haurien pogut evitar una part de l'endeutament i les retallades socials¡±. Els autors conclouen que, tot i que la reducci¨® dels ingressos fiscals ¡°ha implicat un augment del d¨¨ficit i, per tant, de l'endeutament¡±, aquesta rebaixa de la recaptaci¨® no nom¨¦s ha estat motivada per la crisi ¡ªque afecta sobretot l'IRPF i l'IVA¡ª, sin¨® tamb¨¦ ¡°per decisions pol¨ªtiques, dirigides a mantenir un sistema fiscal regressiu i uns ingressos que depenen de l'endeutament i, per tant, dels mercats¡±. A m¨¦s, l'informe assenyala que la Generalitat es va desviar en les seves previsions d'endeutament 4.000 milions d'euros el 2012 i 7.000 milions el 2013, tot i que en aquest ¨²ltim cas es deu a la pr¨°rroga pressupost¨¤ria.
Fresnillo adverteix que el nivell de deute assumit per la Generalitat, que al juny arribava als 61.836 milions d'euros, ¨¦s ¡°inassumible, sobretot en el futur¡±. ¡°Si seguim prioritzant el pagament del deute, l'¨²nica cosa que passar¨¤ ¨¦s que la bola de neu s'anir¨¤ fent m¨¦s gran¡±, avisa.
El ¡®deute ocult¡¯
A m¨¦s del deute contret amb l'Estat ¡ªque ja s'ha convertit en el primer creditor de l'Administraci¨® catalana a trav¨¦s del Fons de Liquiditat Auton¨°mica (FLA)¡ª, la Generalitat t¨¦ un deute ocult. Es tracta de les obligacions que l'Executiu ha anat contraient sense que tingui repercussi¨® en els pressupostos de l'exercici en curs per¨°, com recorda l'informe de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, s¨ª que ¡°repercuteix en la despesa futura¡±. Es tracta de pagaments diferits que, malgrat que no tenen cap impacte directe en el nivell d'endeutament oficial, s¨ª que suposen haver contret ¡°deutes de facto, pagaments que han d'assumir seg¨¹ents governs i, en definitiva, futures generacions¡±.
En l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre els comptes del 2010 consten deutes amb c¨¤rrec a exercicis futurs per 79.502 milions d'euros, amb terminis que van m¨¦s enll¨¤ de l'any 2108. Es tracta, sobretot, de concessions, drets de superf¨ªcie i peatges a l'ombra, per exemple, aportacions al pla per construir la l¨ªnia 9 per 17.000 milions d'euros entre el 2012 i el 2055. A m¨¦s, les obres finan?ades amb aquest m¨¨tode acostumen a implicar desviaments respecte als imports adjudicats del 16,1% de mitjana.
Tot i que el Govern d'Artur Mas critica el tripartit per haver assumit aquests nivells de deute, els executius de CiU tamb¨¦ han recorregut a aquest sistema per poder dur a terme infraestructures. Segons c¨¤lculs del professor d'Economia Agust¨ª Colom, que recull l'informe, el 2012 es van executar inversions per 518,37 milions d'euros sense repercussi¨® directa sobre el pressupost. Bona part d'aquesta suma es deu a concessions per 350,3 milions d'euros ¡ªper exemple, per l'Eix Transversal o la seu de la delegaci¨® del Govern a Tortosa¡ª i la concessi¨® de l'obra p¨²blica per a la l¨ªnia 9 per 127 milions.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
