Especulacions

Donada la situaci¨® d'extrema flu?desa en qu¨¨ es troba el panorama pol¨ªtic catal¨¤, m'atreveixo a afirmar que l'¨²nic registre des del qual resulta possible abordar-lo avui ¨¦s l'especulatiu. Fer pron¨°stics o previsions amb pretensi¨® anal¨ªtica ¨¦s com voler dibuixar sobre la superf¨ªcie de l'aigua, i disseccionar una realitat tan movedissa constitueix una tasca desalentadora.

Aix¨ª, doncs, especulem. Posem que, malgrat la confusi¨® que l'haur¨¤ precedit, el 9-N se salda amb un volum de participants digne, superior a les mobilitzacions dels tres ¨²ltims Onzes de Setembre. Hi haur¨¤, per descomptat, alguna cosa de la s¨ªndrome postelectoral de ¡°tots hem guanyat¡±, una certa pugna per atribuir-se el possible m¨¨rit d'una votaci¨® nodrida, votaci¨® que el bloc unionista denigrar¨¤ amb qualificatius del tipus ¡°bananera¡±, ¡°tercermundista¡± o ¡°a la b¨²lgara¡±, o potser fins i tot ¡°a la guineana¡±.

Suposant, en tot cas, que el 9-N no hagi estat un fiasco capa? de fer que se'n vagi en orris tot el proc¨¦s, el que ¨¦s segur ¨¦s que el que passi el segon diumenge de novembre tampoc dissipar¨¤ la demanda ¡ªper a molts, la necessitat¡ª d'unes properes eleccions a les quals l'electorat i les candidatures concurrents infonguin un car¨¤cter referendari. Resulta la seva convocat¨°ria evitable? Segons la meva opini¨®, no, si la f¨®rmula per fer-ho ¨¦s la d'un pacte pressupostari i fins a la fi de la legislatura entre CiU i PSC (hi ha qui afegeix fins i tot ¡°amb l'abstenci¨® del PP¡±). Per a Converg¨¨ncia Democr¨¤tica seria un su?cidi, per¨° a m¨¦s un su?cidi sagnant, el pitjor dels finals imaginables. Hi hauria una altra possibilitat: que, passat el 9-N, Mariano Rajoy ¡ªconvertit en un home d'Estat¡ª fes una oferta seriosa, important, amb altura pol¨ªtica. A mig any d'unes municipals i auton¨°miques que el PP t¨¦ molt complicades, em passa pel cap com una cosa il¡¤lus¨°ria.

O sigui que, al llarg del proper hivern ¡ªja veieu que avan?o amb pas ferm per la senda de l'especulaci¨®¡ª tindr¨ªem eleccions al Parlament catal¨¤. Uns comicis als quals les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques donarien car¨¤cter plebiscitari entorn del s¨ª o el no a la independ¨¨ncia, i que el camp unionista no podria desdenyar ni boicotejar com far¨¤ amb el 9-N, sota pena de regalar als seus adversaris una vict¨°ria devastadora.

Unes eleccions amb llista independentista ¨²nica, tal com va reclamar el president Mas la setmana passada? Ho veig pr¨¤cticament impossible

Ara b¨¦, unes eleccions amb llista independentista ¨²nica, tal com va reclamar el president Mas la setmana passada? Ho veig pr¨¤cticament impossible: el sobiranisme compr¨¨n avui cultures pol¨ªtiques, sociologies i models econ¨°mics massa diversos ¡ªd'Antoni Castell¨¤ a Quim Arrufat, de Felip Puig al veter¨¤ exdiputat comunista i actiu iaioflauta Celestino S¨¢nchez, per posar uns exemples nominals¡ª per tancar tot aix¨° en una sola candidatura.

Em sembla especulativament m¨¦s plausible que existeixin diferents llistes posicionades de manera inequ¨ªvoca a favor de la independ¨¨ncia, per¨° ¨¦s dif¨ªcil que una d'elles sigui la de Converg¨¨ncia i Uni¨® tal com l'hem coneguda fins ara. Si ¨¦s coherent amb les tesis de la seva sempiterna capdavantera, Uni¨® ¡ªo la dirig¨¨ncia duranista d'Uni¨®¡ª no pot sumar-se a una opci¨® independentista sense ambages; potser tampoc algun sector de CDC, el que puguin representar persones com el conseller Santi Vila. En canvi, una hipot¨¨tica ¡°candidatura del president¡± es podria veure engrossida per independents i altres noms que, aliens a la Converg¨¨ncia hist¨°rica, apostessin pel lideratge d'Artur Mas per als propers i crucials anys.

Tampoc ¨¦s massa fantasi¨®s imaginar una llista en la qual conflu?ssin els diferents corrents d'esquerra reformista o socialdem¨°crata dins de l'independentisme: Esquerra Republicana en primer lloc, per¨° tamb¨¦ la Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall, Avancem de Joan Ignasi Elena i altres grups i individus del socialisme sobiranista, i fins i tot potser Iniciativa per Catalunya Verds, amb o sense EUiA.

En fi, la CUP ha hissat ja la banderola d'enganxament d'una candidatura ¡°rupturista¡± o ¡°d'esquerra alternativa¡±. Em refereixo al manifest, publicat aquesta mateixa setmana, que porta per t¨ªtol Crida a construir una candidatura unit¨¤ria per la ruptura constituent. El seu text rebutja la idea d'una llista ¨²nica ¡°en clau de concentraci¨® nacional¡± i proposa associar en un mateix programa la ¡°ruptura pol¨ªtica amb l'Estat espanyol¡±, aix¨ª com ¡°la ruptura amb el r¨¨gim econ¨°mic, pol¨ªtic, cultural i patriarcal dominant¡±. Sona ut¨°pic, s¨ª, per¨° la crida ha recollit en pocs dies m¨¦s de mil adhesions ¡ªentre elles, les de l'historiador Josep Fontana o l'advocat August Gil Matamala¡ª, i podria resultar temptador per a Proc¨¦s Constituent, i qui sap si per a EUiA.

La inexist¨¨ncia d'una candidatura independentista ¨²nica, d'altra banda, facilitaria al PP i a Ciutadans atendre la seva pr¨°pia pugna interpartidaria i conc¨®rrer tamb¨¦ per separat, disputant-se tal vegada el suport de Societat Civil i altres plataformes unionistes. I despr¨¦s hi hauria una opci¨® electoral pseudoequidistant o migpensionista, que podria articular-se entorn del PSC de Miquel Iceta i als fidels de Josep Antoni Duran Lleida, que per algun motiu semblen ser ja carn i ungla.

Ja em disculpareu que no avanci resultats ni conseq¨¹¨¨ncies d'aquests comicis. Fins i tot l'especulaci¨® t¨¦ els seus l¨ªmits.

Joan B. Culla ¨¦s professor d'Historia Contempor¨¤nia de la UAB