Un altre g¨¨nere

Que l¡¯entrevista pot ser un altre g¨¨nere literari ja se sabia gr¨¤cies als volums de la Paris Review, pels llibres on Borges, Nabokov o Juan Benet parlen i opinen amb contund¨¨ncia, o perqu¨¨ encara ¨¦s un goig llegir la conversa en qu¨¨ Lezama Lima va convertir Juan Ram¨®n Jim¨¦nez en un monstre de parla barroca i delirant. I que l¡¯entrevista era un g¨¨nere literari tamb¨¦ ho devia saber molt b¨¦ el novel¡¤lista i cr¨ªtic literari Robert Saladrigas (Barcelona, 1940) quan, en el per¨ªode que va de 1968 a 1975, en va publicar gaireb¨¦ un centenar i mig al setmanari Destino sota l¡¯ep¨ªgraf de Mon¨®logos con: integrar en un text general les preguntes i les respostes de les converses amb cada un dels escriptors era una forma singular de dotar-les de car¨¤cter.

Al mateix temps, Saladrigas hi revelava una altra voluntat, que es podria descriure amb la f¨®rmula que fa servir en el t¨ªtol del llibre on reuneix bona part de les seves ressenyes: aleshores, ell ja era ¡°un cr¨ªtico que cuenta¡±, o un entrevistador que narra, perqu¨¨ a cada pe?a hi ¨¦s notori l¡¯esfor? invertit no nom¨¦s per tra?ar amb frases lapid¨¤ries l¡¯abast i el sentit de cada obra, sin¨® tamb¨¦ per la necessitat de fixar les coordenades ambientals, l¡¯instant particular en qu¨¨ s¡¯ha desenrotllat l¡¯entrevista, els gestos i la conducta i el car¨¤cter ¡ªl¡¯aspecte hum¨¤¡ª de cada un dels entrevistats.

Fa un parell d¡¯anys, Saladrigas va aplegar a Voces del Boom les entrevistes que va mantenir amb els escriptors sud-americans ¡ªdes de Rulfo i Onetti fins a Garc¨ªa M¨¢rquez i Vargas Llosa¡ª que van renovar els camins de la literatura, i ara, amb Paraules d¡¯escriptors i Rostros escritos, ha arribat l¡¯hora de saber qu¨¨ deien els escriptors en llengua catalana i en llengua castellana a les darreries del franquisme, quins eren els temors i quines eren les esperances que alimentaven la seva escriptura, quins eren els seus neguits creatius, i quines les estrat¨¨gies utilitzades per aconseguir que la seva obra fos alguna cosa m¨¦s que un esborrany.

?s cert que aquestes entrevistes tenen un valor instrumental impagable a l¡¯hora de tra?ar el panorama de les lletres espanyoles al principi de la d¨¨cada dels setanta; ¨¦s cert, tamb¨¦, com apunta Saladrigas en el prefaci, que no hi ha cap escriptor que sembli prendre¡¯s l¡¯ofici d¡¯escriure fr¨ªvolament, per¨° no ¨¦s menys cert que el lector sent que es va impregnant d¡¯un aire de malestar o tristesa perqu¨¨, a pesar de l¡¯entusiasme i la il¡¤lusi¨® amb qu¨¨ cadasc¨² articula i cohesiona les opinions sobre la seva literatura, es constata que el temps ¨¦s un gran destructor. Molts de casos fan recordar un conte terrible de Max Beerbhom, Enoch Soames, en qu¨¨ un poeta conven?ut de la seva import¨¤ncia pacta amb el diable un viatge al futur per comprovar els elogis que li dedica la posteritat. El desengany ¨¦s absolut: a les llibreries no s¡¯hi pot trobar cap llibre seu, i a les hist¨°ries de la literatura no hi figura ni com una simple nota a peu de p¨¤gina.

Paraules d¡¯escriptors i Rostros escritos, per¨°, poden servir tamb¨¦ perqu¨¨ les paraules de Ram¨®n Carnicer o Luis Berenguer, per exemple, convidin el lector a sortir corrents a buscar la seva obra menystinguda, o perqu¨¨ les que diuen Joan Oller i Rabassa o Miquel ?ngel Riera els ajudin a salvar-se de caure injustament ¡ªencara m¨¦s¡ª fins al fons de l¡¯oblit. O per imaginar-nos que tot ¨¦s ara i aqu¨ª, i que es pot escoltar com Pere Calders es queixa de la soledat absoluta i angoixosa de l¡¯escriptor i diu, a m¨¦s, que ¡°aquest pa¨ªs t¨¦ un enorme poder d¡¯autodestrucci¨®: igual et lloen fins a posar-te pels n¨²vols com t¡¯enfonsen sense que un aconsegueixi mai esbrinar els motius de cap de les dues actituds¡±. O com Agust¨ª Bartra afirma que ¡°la poesia ¨¦s l¡¯ess¨¨ncia de la vida total, fundada en la paraula que transmuta i transmet¡± O com Merc¨¨ Rodoreda confessa que li hauria agradat que la seva obra fos important, ¡°important¨ªssima, a l¡¯altura dels m¨¦s grans escriptors del m¨®n, i no pas per mi, que en aquest sentit no tinc gens de vanitat personal, sin¨® perqu¨¨ la seva import¨¤ncia hauria revertit sobre el pa¨ªs¡±. O com Espriu, en fi, no pot m¨¦s i esclata: ¡°Que estic fins al capdamunt de tot, que em sento fart de moltes coses i que m¡¯importa un rave el que els uns i els altres pensin o diguin de mi¡±.