Santiago Calatrava: ¡°Hi ha una campanya de descr¨¨dit contra mi amb finalitats electorals¡±

¡°Com es poden fer set de les estacions de tren m¨¦s grans del m¨®n si, com he sentit, les meves obres s¨®n poc funcionals? O ser triat, entre 15 aspirants, per construir l'esgl¨¦sia ortodoxa grega de la Zona Zero de Nova York? Ning¨² no fa una cosa malament i repeteix¡±.?Santiago Calatrava, valenci¨¤ de 63 anys, ¨¦s un notable de l'arquitectura mundial (tot i que a Espanya algunes de les seves obres han provocat pol¨¨mica). ?s un home poc inclinat a les entrevistes; el seu nerviosisme inicial l'apaga parlant, gaireb¨¦ sense treva i amb molta passi¨®, de les seves obres, en una trobada de dues hores amb EL PA?S. Ho fa acompanyat dels seus advocats Javier Iglesias Redondo i Francisco Vega Esteban, amb els quals acaba de tenir una reuni¨®. No veta cap tema; parla de les cr¨ªtiques que han despertat a Espanya obres com les d'Oviedo, Bilbao o la Ciutat de les Arts de Val¨¨ncia, que Calatrava atribueix a defectes d'execuci¨® i/o a l'abs¨¨ncia del ¡°manteniment necessari¡± que requereixen creacions d'aquesta qualitat. Avui compareix davant del jutjat de Castell¨®, que indaga per qu¨¨ la Generalitat Valenciana li va abonar 2,7 milions per un projecte, el Centre de Convencions de Castell¨®, que no s'ha executat. Abans que a ning¨² m¨¦s vol explicar-ho al jutge, per¨° avan?a que va complir les seves ¡°obligacions contractuals¡±.

Pregunta.La Ciutat de les Arts i les Ci¨¨ncies es va pressupostar en 308 milions per¨° en va costar 1.282. Per qu¨¨?

M'agradaria deixar clar que no s¨®c arquitecte de cap partit

Resposta.El pressupost de 308 milions es referia al primer projecte conegut com Ciutat de les Ci¨¨ncies i la Comunicaci¨®, de fa 25 anys, i que nom¨¦s preveia tres edificis. Despr¨¦s del canvi de Govern el 1994, la Generalitat va emprendre un canvi dr¨¤stic de programa i, sobre les fonamentacions ja constru?des de la torre de comunicacions, va projectar el Palau de les Arts. Se li va canviar el nom i es va decidir construir un jard¨ª bot¨¤nic, l¡¯Umbracle, un aparcament cobert, una estaci¨® d'autobusos, dos ponts, una nova central d'energia, l'¨¤gora... En conclusi¨®, les causes de l'increment de cost s¨®n: el canvi radical d'usos en el conjunt i l'addici¨® de nous edificis complementaris, urbanitzaci¨®, accessos... Sense oblidar el proc¨¦s inflacionista en els costos al llarg de 20 anys i amb quatre presidents diferents.

P.Es diu que en les seves obres sempre hi ha sobrecostos.

R.Desafortunadament, a Espanya, on he treballat des de fa m¨¦s de 20 anys sense rtenir en compte colors pol¨ªtics, s'ha iniciat una campanya amb una clara naturalesa pol¨ªtica que persegueix, a trav¨¦s del meu descr¨¨dit personal, un fi electoral. M'agradaria deixar clar que jo no s¨®c arquitecte de cap partit. De cap. La Universitat Polit¨¨cnica de Florida ha estat constru?da, per exemple, ajustant-se al pressupost previst, i en el temps convingut. Aix¨° s'ha aconseguit, no nom¨¦s gr¨¤cies a la qualitat i maduresa del projecte, sin¨® tamb¨¦ a la qualitat de l'empresa constructora, Skanska Construction, i al seguiment efica? del projecte per la propietat. L'arquitecte no ¨¦s l'¨²nic responsable de l'obra, de la seva evoluci¨®, de la qualitat i del cost final.

P.El trencad¨ªs del Palau dels Arts s'ha desenganxat al cap de vuit anys de la seva construcci¨®.

Considero el pont de Bilbao un dels m¨¦s auda?os i bonics

R. Hi han contribu?t diversos factors, tots, aliens a la tasca de l'arquitecte com a projectista i director d'obra. M'he comprom¨¨s, i en aquests termes s¡¯ha d'entendre la meva participaci¨® en la recol¡¤locaci¨® del trencad¨ªs, al fet que totes les fases de l'obra es duguin a terme amb el m¨¤xim de controls. I la propietat [la Generalitat] es compromet que, aquesta vegada s¨ª, el manteniment sigui l'adequat. La idea ¨¦s recuperar la bellesa del revestiment original sense cap cost per als valencians. Estem davant un material t¨ªpicament mediterrani que es fa servir des de fa ja m¨¦s de 100 anys. A l¡¯auditori de Tenerife va ser utilitzat brillantment, i m¨¦s de dotze anys despr¨¦s segueix donant lluentor a una obra singular exposada al sol, als vents i als temporals atl¨¤ntics.

P.La coberta m¨°bil del Palau de Congressos d¡¯Oviedo no s'obre.

R.Aquesta obra va quedar paralitzada el 2008 per problemes financers de la propietat. M¨¦s d'un any despr¨¦s, amb l'afegit que comporta la paralitzaci¨® d'una obra, es van reprendre els treballs. Va haver-hi defectes en el proc¨¦s de soldadura de determinades peces de la coberta m¨°bil, que precisament vaig posar de manifest a trav¨¦s d'an¨¤lisis requerides per mi, i obligaven a establir un protocol d'actuaci¨® rigor¨®s. No obstant aix¨°, la propietat va tenir la necessitat d'inaugurar el palau. I se'm va sol¡¤licitar que fes les adaptacions necess¨¤ries perqu¨¨ la coberta qued¨¦s provisionalment fixa, sense perjudici que en el futur es poguessin reprendre els treballs per recuperar-ne la mobilitat. Dos exemplesclars que aquestes cobertes m¨°bils funcionen s¨®n la Universitat Polit¨¨cnica de Florida i el Museu de Milwaukee, amb la seva coberta de 70 metres de llum davant del llac Michigan. ?s el s¨ªmbol de modernitat de la ciutat, i s'obre cada 60 minuts en horari de p¨²blic.

P. Per qu¨¨ t¨¦ goteres la coberta dels cellers Domecq de Laguardia?

R.Durant l'execuci¨® d'aquesta obra es van produir vents huracanats que van causar greus desperfectes i van arrencar parts de la coberta que s'estava col¡¤locant. El m¨¦s adequat hauria estat tornar a comen?ar la coberta, per¨° per raons de cost es va decidir intentar reparar-la. Aquesta soluci¨® no va donar bons resultats, i ens vam negar a acceptar la coberta precisament perqu¨¨ no garantia l'estanquitat. De totes maneres, hem col¡¤laborat amb la propietat i la constructora per resoldre el problema, i hi ha un acord satisfactori per a tothom.

P.El pont sobre el Gran Canal de Ven¨¨cia ha suscitat queixes perqu¨¨ els discapacitats no poden passar-hi i pel pes sobre els extrems, que inicialment es movien.

En l'actualitat el seu estudi desenvolupa obres en pa?sos com els Estats Units, al Brasil, Su?ssa i Qatar

R.Quan vam comen?ar a construir-lo feia m¨¦s de 125 anys que no se¡¯n constru?a cap sobre el Gran Canal. Hi passen di¨¤riament entre 16.000 i 25.000 persones. Si b¨¦ ¨¦s cert que inicialment va haver-hi certa confusi¨®, enginyers mesuradors independents contractats per l¡¯Ajuntament de Ven¨¨cia han confirmat que el comportament del pont ¨¦s el que es va assumir durant la fase de disseny i c¨¤lcul, i que els suports de formig¨®, despr¨¦s d'una curta fase inicial d¡¯assentament, no s'han tornat a moure. A m¨¦s, s¡¯hi van projectar quatre plataformes m¨°bils per al despla?ament de persones amb mobilitat redu?da, malgrat que l¡¯Ajuntament defensava la tesi que el vaporetto (vaixell de transport p¨²blic) ¨¦s l'ascensor horitzontal a Ven¨¨cia per passar d'una banda a l¡¯altra. Per accedir al vaporetto vam construir una rampa que salvava el desnivell entre Piazzale Roma i el vaporetto. Per¨° l¡¯Ajuntament va encarregar la construcci¨® d¡¯un telecabina.

P.Va ser un error projectar un pont en la plujosa Bilbao amb el terra de vidre? La gent rellisca.

R.El pont de Bilbao ha servit d'exemple a d¡¯altres per la seva soluci¨® de plataforma corba, arc inclinat i per l¡¯extraordin¨¤ria lleugeresa. El considero, d¡¯entre els gaireb¨¦ 50 que he constru?t, un dels m¨¦s auda?os i bonics. T¨¦ un paviment de vidre laminat transl¨²cid que rep la il¡¤luminaci¨® nocturna per sota. Una de les seves caracter¨ªstiques ¨¦s que la primera capa de vidre t¨¦ una superf¨ªcie rugosa tractada perqu¨¨ sigui antilliscant. T¨¦ m¨¦s de 14 anys i la capa, l¨°gicament, est¨¤ gastada per l'¨²s i no ha estat tractada de nou. Els m¨¨todes actuals s¨®n molt superiors als disponibles en aquell moment. Hem ofert el nostre suport a l¡¯Ajuntament. He usat aquest material en el pont de James Joyce de Dubl¨ªn i en el de Redding a Calif¨°rnia, sense problemes.

Despr¨¦s de declarar davant el jutge, Calatrava tornar¨¤ a Zuric, base de les seves creacions. Ara est¨¤ embrancat en vuit noves obres als EUA, al Brasil, a Su?ssa i Qatar, on projecta un t¨²nel de 13 quil¨°metres de llarg que entra i surt del mar. ¡°Estem acabant l¡¯estaci¨® multimodal de la Zona Zero i ens ha estat encarregada la construcci¨® de l'esgl¨¦sia?ortodoxa grega de Sant Nicolau,cosa que demostra que Nova York est¨¤ satisfeta de la nostra contribuci¨® fins avui¡±. Tamb¨¦ el Canad¨¤, que acaba de premiar-lo pel seu pont de la Pau a Calgary.