Per qu¨¨ som encara a l¡¯¡®estiu¡¯?

La paraula vero?o ¨Cterme que resulta de fusionar estiu i tardor en castell¨¤, i que vaig escoltar per primera vegada fa alguns anys al meu col¡¤lega Mario Picazo¨C comen?a a popularitzar-se, el mateix que ha passat amb les ciclog¨¨nesis explosives de qu¨¨ parla tothom. Les xarxes socials, en particular Twitter, han estat les encarregades de propagar viralment un terme que resumeix la sensaci¨® general en aquests calorosos dies de tardor que estem vivint.

El temps ens t¨¦ acostumats a les seves bogeries. Les altes temperatures a l'octubre no s¨®n cosa d'ara, ja les van patir els nostres pares i avis i les generacions anteriors. No falten al refranyer meteorol¨°gic dites que al¡¤ludeixen als famosos estiuets de la tardor. El m¨¦s conegut ¨¦s el de Sant Miquel (29 de setembre), conegut tamb¨¦ com l'estiuet del codony, perqu¨¨ ¨¦s cap a finals de setembre quan madura aquest fruit, per¨° n'hi ha d'altres que es localitzen en dates m¨¦s tardanes del calendari, com l'estiuet de Sant Mart¨ª (11 de novembre), ¡°que dura tres jorns i un demat¨ª¡±, i que suposa una breu interrupci¨® del fred que es produeix en l'¨¨poca de la matan?a.

Per tot el que s'ha exposat, caldria pensar que la calor de l'¨²ltima part de l'octubre no ¨¦s tan estranya com pot semblar a primera vista i, de fet, est¨¤ deixant de ser-ho, tal com certifiquen els registres meteorol¨°gics dels ¨²ltims anys. Els estiuets, entesos com a per¨ªodes espor¨¤dics, de curta durada, en els quals s'arriba a temperatures per sobre de la mitjana de l'¨¨poca, estan donant pas a una altra cosa diferent: l'estiu de tardor. El temps estiuenc est¨¤ guanyant la partida a la tardor durant la primera meitat de l'estaci¨® astron¨°mica, la que s'est¨¦n des de l'equinocci de setembre fins al solstici d'hivern o de desembre.

Aquest comportament, fins fa poc an¨°mal, l'estem gaudint/patint amb relativa freq¨¹¨¨ncia en els ¨²ltims 10-15 anys. Ja no ¨¦s nom¨¦s una impressi¨® personal (subjectiva) de cadascun de nosaltres. Cient¨ªficament, pot afirmar-se que tant la tardor com la primavera s'estan difuminant, estan perdent definici¨®, adquirint cada vegada un deix m¨¦s estiuenc. No ¨¦s una cosa observada nom¨¦s en el nostre ¨¤mbit geogr¨¤fic, sin¨® que es tracta d'un fenomen a escala global, que encaixa b¨¦ en la fase c¨¤lida actual del planeta.

Les altes temperatures a l'octubre no s¨®n cosa d'ara, sin¨® que ?ja les van patir els nostres pares i avis i les generacions anteriors

Per entendre per qu¨¨ comencen a ser freq¨¹ents a Espanya els dies amb temperatures per sobre dels 30?C durant la segona quinzena d'octubre, cal fer algunes consideracions sobre la din¨¤mica atmosf¨¨rica. El m¨¦s normal a l'estiu ¨¦s que l'aire fred d'origen polar es retiri cap a latituds m¨¦s altes, passant a dominar sobre el nostre pa¨ªs les masses d'aire c¨¤lid d'origen subtropical, generades pel gran ¡°forn¡± sahari¨¤. Els pics de calor t¨ªpics de la can¨ªcula es produeixen com a conseq¨¹¨¨ncia de la invasi¨®, des del S¨¤hara cap al nord, de ¡°lleng¨¹es¡± d'aire c¨¤lid (conegudes en meteorologia com a dorsals), que abracen en part o ¨ªntegrament el nostre pa¨ªs. Quan la situaci¨® ¨¦s m¨¦s persistent de l'habitual, tenim el que es coneix popularment com una onada de calor.

Amb l'arribada de la tardor, la reducci¨® progressiva de la insolaci¨® al nostre hemisferi indueix canvis importants en la circulaci¨® atmosf¨¨rica. El m¨¦s normal ¨¦s que l'aire fred d'origen polar comenci a desbordar cap al sud, limitant les incursions cap al nord de l'aire c¨¤lid subtropical. Quan aix¨° passa, comencem a percebre el final de l'estiu. Aquesta transici¨® de l'estiu a la tardor no ¨¦s suau, sin¨® que ve caracteritzada per grans oscil¡¤lacions t¨¨rmiques. Els estiuets als quals s'ha fet refer¨¨ncia s¨®n el resultat de les ¨²ltimes resist¨¨ncies de l'aire subtropical a l'incisiu aire polar, abans que aquest guanyi definitivament la batalla.

Sembla evident que aquest comportament ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de l'escalfament global

A qu¨¨ ¨¦s deu, llavors, aquesta prolongaci¨® del temps estiuenc durant la primera meitat de la tardor, que tots percebem? Sembla evident que aquest comportament ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de l'escalfament global. Els seus efectes s¨®n especialment acusats a les regions polars de l'hemisferi nord, on la p¨¨rdua de gel ¨¦s una realitat, el mateix que l'ascens que estan experimentant all¨¤ les temperatures.

Amb aquest nou escenari, la massa d'aire fred d'origen ¨¤rtic o polar necessita cada vegada m¨¦s temps per aconseguir prou entitat per desbordar cap al sud de forma impetuosa, doblegant l'aire c¨¤lid subtropical. Aix¨ª doncs, aquest ¨²ltim troba m¨¦s facilitats que abans per allargar la seva estada al nostre pa¨ªs durant m¨¦s dies de la tardor.

Jos¨¦ Miguel Vi?as (@divulgameteo) ¨¦s president d'ACOMET (Associaci¨® de Comunicadors de Meteorologia) i consultor de l'OMM (Organitzaci¨® Meteorol¨°gica Mundial). Responsable del web www.divulgameteo.es