Emotiva trobada amb S¨¢ndor M¨¢rai

Cita carregada d'emoci¨®, per molt diverses raons, al Teatre Romea de Barcelona, on es representa des de la seva estrena, amb enorme ¨¨xit, dilluns, L'¨²ltima trobada, adaptaci¨® teatral de Christopher Hampton de la novel¡¤la del mateix t¨ªtol (en castell¨¤ de Salamandra i en catal¨¤ d'Emp¨²ries).

Poca gent no deu haver llegit la novel¡¤la de M¨¢rai, que va aconseguir una gran popularitat en publicar-se al nostre pa¨ªs el 1999 i va significar pr¨¤cticament el redescobriment de l'autor hongar¨¨s. Aix¨ª que t¨¦ molt d'atractiu veure ara a l'escenari la hist¨°ria d'aquests dos vells amics que es reuneixen 41 anys despr¨¦s al peu dels Carpats, al castell d'un d'ells, per passar comptes. Que als amics els encarnin Abel Folk (Henrik, el vell general de la Gu¨¤rdia Imperial) i Jordi Brau (Konrad, company d'estudis a l'acad¨¨mia militar, de fam¨ªlia amb pocs recursos), hi afegeix una nota personal, un altre retrobament: tots dos, Abel (1959) i Jordi (1958), van estudiar junts a l'Institut del Teatre de Barcelona ¡ªeren els dos a qui millor quedaven les malles a les classes d'expressi¨® corporal i mim¡ª i van tenir experi¨¨ncies professionals comunes en aquells inicis.

Si s'afegeix que L'¨²ltima trobada compta amb la participaci¨® excepcional de l'actriu Rosa Novell (com la nodrissa de Henrik, Nini), que es retroba amb S¨¢ndor M¨¢rai ¡ªja va interpretar una altra novel¡¤la seva a l'escenari, La dona justa¡ª, i que torna al teatre despr¨¦s de quedar-se cega com a conseq¨¹¨¨ncia d'un c¨¤ncer, cal convenir que estem davant una conjunci¨® d'un inter¨¨s art¨ªstic i hum¨¤ excel¡¤lent. Aix¨ª ho va considerar el p¨²blic la nit de l'estrena, premiant la funci¨®, i molt especialment Rosa Novell, amb grans aplaudiments.

¡°Em van regalar la novel¡¤la quan va sortir, la vaig llegir de seguida i em va commoure molt¡±, rememorava Abel Folk. ¡°Em vaig sentir molt identificat amb els personatges i vaig tenir la sensaci¨® que llegia coses que jo mateix havia pensat; em va arribar molt. Despr¨¦s m'han regalat la novel¡¤la dues vegades m¨¦s. I des del principi he tingut la idea al cap que aqu¨ª hi havia una funci¨®. Despr¨¦s vaig saber que hi havia una adaptaci¨® teatral anglesa, que es va estrenar amb Jeremy Irons¡±. Folk explica que va parlar del projecte de muntatge amb Focus i finalment la cosa va quallar. ¡°A m¨¦s, va resultar que el Jordi tenia els drets¡±. Per al director i actor, S¨¢ndor M¨¢rai va tenir l'ast¨²cia d'agafar la trama d'un triangle amor¨®s i no resoldre'l fins 41 anys despr¨¦s. ¡°Hi ha una frase, de les moltes que m'encanten del llibre, que diu: ¡®El dolor i la c¨°lera es dissolen amb els anys¡¯, els anys fan que quedi un p¨°sit diferent del dolor i del desig de venjan?a, el que queda ¨¦s essencialment un desig de deb¨°¡±. Folk subratlla que en l'obra les emocions no estan en estat efervescent sin¨® apaivagades, latents, i cita sobre aquest tema l'afortunat t¨ªtol de la versi¨® de Christopher Hampton, Embers, brases.

Per Abel Folk, L'¨²ltima trobada ¡°¨¦s la m¨¦s precisa descripci¨® de l'amistat, la m¨¦s directa i exacta que he llegit, expressada sense ornaments¡±. Aborda, diu, ¡°la tra?ci¨® de l'amistat i una reflexi¨® sobre la lleialtat i la fidelitat¡±. Sobre aquest tema reflexiona que la fidelitat ¡°no pot anar contra la felicitat¡±.

Del seu personatge Henrik, diu que malgrat que no ¨¦s un galant (dels que tan b¨¦ encarna), ¨¦s un home impecablement elegant, recte, amb prest¨¤ncia malgrat l'edat. L'espectacle ¨¦s ¡°minimalista¡±, es representa sense decorat, en un espai central, avan?at sobre la boca de l'escenari en el qual s'ha instal¡¤lat una graderia amb cabuda per a 60 espectadors, a m¨¦s dels de l'aforament normal.

De Rosa Novell, que es reivindica valerosament com a ¡°actriu que no hi veu¡± i considera un regal el paper, Folk diu que l'hi havia proposat abans de la seva ceguesa i que despr¨¦s que qued¨¦s cega ell la va animar a fer-ho. ¡°Va tenir el coratge i est¨¤ espl¨¨ndida, transmet una veritat molt gran i alhora una fragilitat commovedora, cosa que emociona molt profundament¡±. T¨¨cnicament, ¡°no hi ha hagut dificultats, a m¨¦s fa d'una dona gran i insegura, amb la qual cosa queda justificat que porti una acompanyant, un pigall que ¨¦s la meva filla Maria. La mateixa Rosa em va demanar que fos ella¡°.