Catalans tamb¨¦ a la tomba

L¡¯obertura que tant caracteritza els catalans t¨¦ en la seva manera d¡¯enfrontar-se amb la mort un dels seus l¨ªmits. Innovadors en molts camps, a l¡¯hora del funeral s¡¯opta per la simplicitat, l¡¯austeritat, cosa que no vol dir b¨¦ de preu. Tamb¨¦ a la tomba s¡¯¨¦s catal¨¤.

¡°Hi ha m¨¦s avantatge en cobrar dots que en pagar enterros¡±. Aquest refrany fa part del centenar d¡¯aforismes relacionats amb els decessos que va recollir l¡¯etn¨°leg i folklorista Joan Amades a La mort, costums i creences, publicat als anys trenta dins de la seva extensa obra sobre les tradicions populars catalanes. A difer¨¨ncia d¡¯altres frases que se solen sentir per referir-se a la mort, aquesta no apel¡¤la al fet inevitable o justicier de la situaci¨®. Curiosament, mira la butxaca, aborda una certa alegria, la practicitat.

Moltes coses han passat des de les observacions d¡¯Amades. Semblen d¡¯un altre planeta les imatges que ofereix de ve?ns del Llu?an¨¨s, que, fins i tot sense que importi l¡¯enemistat amb el difunt, saben que tenen el deure d¡¯obrir la fossa, portar el cos i organitzar-se perqu¨¨ la fam¨ªlia en dol no faci sobreesfor?os. No es tracta d¡¯un mer canvi del m¨®n rural a l¡¯urb¨¤. Tot i les s¨¨ries de zombis i dels aven?os de la ci¨¨ncia la mort, els morts continuen sent un tab¨² social. Un dec¨¦s ¨¦s una situaci¨® l¨ªmit davant la qual costa trobar una postura social correcta, la frase que s¡¯ha de dir a la porta del tanatori, una etapa en qu¨¨ no es vol pensar.

El 15% de les

Un d¡¯aquests moments en qu¨¨ socialment els morts tornen a estar en el centre dels vius ¨¦s el dia de Tots Sants. El cap de setmana vinent els cementiris viuen la seva temporada alta. Des de Cementiris de Barcelona ¡ªque gestiona els nou recintes amb qu¨¨ compta la capital¡ª i l¡¯empresa Altima ¡ªque vetlla per 16 parcs m¨¦s en tres prov¨ªncies catalanes¡ª, calculen que a l¡¯octubre i novembre es realitzen la meitat del total de visites de l¡¯any. Una cita anual que Amades tamb¨¦ va descriure extensament, aix¨ª com una de les tradicions, amb ¨°bvies modificacions, que encara tenen arrelament: la castanyada. La que m¨¦s cridava l¡¯atenci¨® era el ball al Pallars, que ja en ¨¨poques de l¡¯etn¨°leg estava gaireb¨¦ extinta. Es reunien tots els ve?ns al voltant d¡¯una gran foguera al centre del poble. ¡°El cants, la foguera, l¡¯¨¤pat col¡¤lectiu i la dansa s¨®n a ben segur la resta d¡¯un antic culte dedicat als mors per tota la tribu o col¡¤lectivitat¡±, descrivia Amades.

M¨¦s enll¨¤ del que encara perdura de la tradici¨®, la manera com avui a Catalunya concebem els funerals, els gustos i els ritus, est¨¤ marcada per dos aspectes empresarials: el model econ¨°mic desenvolupat per les asseguradores i les funer¨¤ries i la gradual popularitzaci¨® de les cremacions. En el cas barcelon¨ª, un dels punts d¡¯inflexi¨® es remunta a 1819, quan s¡¯obre el cementiri del Poblenou i es posa fi als petits cementiris al costat de les esgl¨¦sies dins del recinte emmurallat. La dist¨¤ncia entre el centre i el lloc d¡¯inhumaci¨® va obligar a la utilitzaci¨® de cotxes i carrosses davant la dificultat d¡¯haver de portar els ta¨¹ts a coll. N¡¯hi havia de tots els preus. Una carrossa que es coneixia com l¡¯Aranya, per exemple, tenia un ¨²s transversal entre classes socials. La carrosseria era la mateixa, per¨° el nombre de cavalls que la tiraven marcava la difer¨¨ncia.

Una vintena d¡¯aquests carruatges encara es poden veure a la col¡¤lecci¨® que Cementiris t¨¦ a Montju?c. ¡°Encara que s¨®n luxoses, s¨®n molt m¨¦s austeres, amb les l¨ªnies m¨¦s rectes i menys barroques que les que s¡¯utilitzaven a Espanya¡±, explica Jordi Valma?a, director general de Cementiris.

Aquests vehicles tamb¨¦ s¨®n una mostra del desenvolupament de la ind¨²stria funer¨¤ria a Catalunya. Un negoci per al qual, per descomptat, sempre hi haur¨¤ clients i on el discurs sanitari dels segles XIX i XX, sobretot en poblacions grans, va jugar un paper important en la seva consolidaci¨®. Despr¨¦s de la Guerra Civil, la dictadura franquista va municipalitzar els serveis funeraris i va acabar amb algunes reformes laiques de la Segona Rep¨²blica, com ara posar fi a les divisions f¨ªsiques entre creients i ateus. Durant m¨¦s de mig segle, el m¨®n dels morts es va regir per decrets d¡¯alcaldia, en alguns casos a trav¨¦s concessions. El 1996, Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar va liberalitzar el ram, que conserva la condici¨® de servei d¡¯inter¨¨s general. Espanya era l¡¯¨²nic pa¨ªs europeu on el servei era p¨²blic.

¡°Som l¡¯¨²nica comunitat aut¨°noma que t¨¦ una llei per a aquest aspecte. En l¡¯¨¤mbit estatal sempre s¡¯ha quedat en la tramitaci¨®¡±, explica Eduard Vidal, vicepresident de M¨¦mora, una de les empreses funer¨¤ries m¨¦s grans de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica i que fa uns 20.000 dels 58.000 serveis funeraris que es realitzen cada any a tot el territori catal¨¤.

L¡¯obertura a particulars, assegura Josep Ventura, director de serveis d¡¯Altima, no va tenir un gran impacte a Catalunya, cosa que s¨ª que va passar en altres zones. ¡°Aqu¨ª hi havia una tradici¨® empresarial forta, menys atomitzada¡±, explica. La companyia al capdavant de la qual est¨¤ Ventura, de fet, ¨¦s el resultat de la fusi¨® de tres empreses: Fen¨¦s, Vi?as i Ventura. La hist¨°ria d¡¯aquesta ¨²ltima es remunta a finals del segle XVII a l¡¯Hospitalet de Llobregat. El conglomerat t¨¦ ara una quota de mercat del 20% en tres de les quatre prov¨ªncies catalanes. ¡°Mentre que a Val¨¨ncia el mateix consistori va haver de pagar al tanatori perqu¨¨ cap empresa podia fer-hi front, aqu¨ª hi havia el m¨²scul perqu¨¨ cada una tingu¨¦s la seva infraestructura i es competeix amb alts est¨¤ndards de qualitat¡±, afegeix Ventura.

No obstant aix¨°, la liberalitzaci¨® va atreure a Espanya grans cases de funerals americanes, com Stewart. Aquesta irrupci¨® va atemorir les empreses d¡¯assegurances que venien p¨°lisses exequials, que van augmentar la seva ofensiva comercial. ¡°Una particularitat catalana ¨¦s que el percentatge de serveis que arriba a trav¨¦s d¡¯assegurances ¨¦s menor, ronda el 50%. A la resta d¡¯Espanya ¨¦s molt m¨¦s alt, arriba fins i tot al 80% en algunes zones¡±, explica Vidal. El model americ¨¤ de deixar tot pagament abans de la mort, conegut com prenecessitat, no ha arrelat.

El preu mitj¨¤ d¡¯un

El director de M¨¦mora, per¨°, ressalta que a Catalunya hi ha un nivell m¨¦s alt de voluntats anticipades. ¡°Hi ha m¨¦s reflexi¨® sobre com es volen deixar solucionades les coses¡±, assegura. La tradici¨® mediterr¨¤nia de realitzar els enterraments com m¨¦s aviat millor, cosa que no passa en pa?sos m¨¦s freds, resta preparaci¨® a les cerim¨°nies.

En termes pr¨¤ctics, la p¨°lissa determina una quantitat de diners per destinar a certs productes establerts pr¨¨viament: a m¨¦s dels b¨¤sics (transport, arranjament del cad¨¤ver, f¨¨retre, cerim¨°nia, etc.), pot incloure extres com les flors o la m¨²sica. ?s un model de negoci que passa factura a les petites empreses, com les d¡¯art funerari, que elaboren elements amb marbre. ¡°Des de fa 15 anys les asseguradores tamb¨¦ inclouen la l¨¤pida. Els que ens dediquem al marbre no ens hem fet funer¨¤ries, per¨° les funer¨¤ries s¨ª que fan de fabricants l¨¤pides. ?s una lluita desigual¡±, es queixa Joan Folch, director de l¡¯empresa que porta el seu cognom i de la qual ell ¨¦s tercera generaci¨®.

El volum d¡¯assegurats ha servit de matal¨¤s per a les funer¨¤ries grans davant la crisi. L¡¯actual baralla ¨¦s amb l¡¯IVA. Al setembre de 2012, el Govern central va gravar l¡¯activitat amb un 21% d¡¯impost, despr¨¦s de treure¡¯l de la llista d¡¯activitats amb gravamen redu?t. El preu mitj¨¤ d¡¯un enterrament ronda els 3.700 euros, sense comptar la inhumaci¨® o la cremaci¨® i els n¨ªnxols, que poden afegir uns 800 euros. A la resta d¡¯Espanya el preu mitj¨¤ pot ser 500 euros de menys a la factura. La difer¨¨ncia, coincideixen les dues empreses, rau en l¡¯alta qualitat del servei. ¡°L¡¯impost ens deixa un producte de consum no obligat¡±, es queixa Vidal.

Barcelona compta

L¡¯altre factor que ha acabat canviant el m¨®n funerari ¨¦s l¡¯auge de la cremaci¨®. ¡°El principal problema va ser conv¨¨ncer l¡¯Esgl¨¦sia que la incineraci¨® no era contr¨¤ria a cap precepte¡±, explica Vidal. Cementiris va realitzar 7.194 cremacions davant 8.864 inhumacions en els seus n¨ªnxols i sepultures. Una proporci¨® que es repeteix en les ¨¤rees urbanes per¨° que canvia a la resta del territori. Des de M¨¦mora calculen que all¨¤ nom¨¦s tres de cada deu persones s¨®n incinerades.

El principal problema ¨¦s la implantaci¨® dels equipaments, que per exemple a la Catalunya central no estan gaire desenvolupats. La instal¡¤laci¨® ¨¦s cara. Per¨° tamb¨¦ es tracta d¡¯un tema cultural. El primer forn per a aquesta finalitat va arribar a Barcelona el 1983, recorda Valma?a. En 31 anys nom¨¦s ha aconseguit mossegar gaireb¨¦ la meitat del mercat, amb un creixement sostingut del 2% anual. Amades dedica p¨¤gines a explicar proves tradicionals per certificar la defunci¨® i aix¨ª fugir del p¨¤nic de ser enterrat viu. Una por que, fins i tot ara, en molts casos s¡¯est¨¦n sense fonament a la cremaci¨®.

¡°Una altra ordalia consisteix a comprar un tall de carn, cansalada, botifarra o altre menjar apetit¨®s per als gossos. Ha d¡¯¨¦sser comprat en un establiment que tingui ues portes i cal entrar per una i sortir per l¡¯altra; cal pagar i agafar el comprat amb la m¨¤ esquerra, no dir altres paraules que les precises per encarregar la compra i no mirar el comprat. En sortir cal donar-ho al primer gos que hom trobi. Si es menja la vianda, s¡¯encomana la malaltia del pacient i aquest guareix. Si l¡¯animal no la vol, el malalt es mor¡±, va explicar a l¡¯etn¨°graf una coquessa de Barcelona fa cent anys.

Un dels problemes ¨¦s que les fam¨ªlies no saben qu¨¨ fer amb les cendres. Cementiris calcula que nom¨¦s en el 35% dels casos es dipositen dins dels cementiris, un percentatge que es duplica en altres pa?sos d¡¯Europa, on est¨¤ prohibit escampar-les en altres llocs. Montserrat o la Costa Brava segueixen sent el dest¨ª d¡¯aquestes restes. ¡°Les incineracions fan que deixem de visitar els cementiris¡±, accepta Ventura, que tamb¨¦ escombra cap a casa: ¡°Les fam¨ªlies necessiten un referent f¨ªsic per poder elaborar millor el dol¡±.

La irrupci¨® de les cremacions ha portat a canviar la fisonomia dels cementiris a fi de tenir columbaris espec¨ªfics per a les cendres. Nom¨¦s a Barcelona hi ha 337.288 sepultures, el 90% n¨ªnxols. ¡°No hi ha risc de quedar-nos sense lloc. L¡¯augment de les incineracions i l¡¯alliberament natural pel venciment de concessions han deixat espai", explica Valma?a. L¡¯¨²ltima obra data del 2004, quan es van construir 500 nous n¨ªnxols al cementiri de Collserola. Ara la majoria d¡¯arranjaments s¨®n espais per a cendres. Les funer¨¤ries ofereixen urnes ecol¨°giques, i el cementiri de Roques Blanques, ubicat al Papiol i gestionat per Altima, ofereix la possibilitat d¡¯enterrar i sembrar un arbre al damunt.

L¡¯Espanyol i el Bar?a tamb¨¦ han decidit entrar en aquesta compet¨¨ncia. El columbari periquito t¨¦ espai per a unes 800 urnes individuals. La concessi¨® a 25 anys costa 3.000 euros. Per al culer caldr¨¤ esperar a la remodelaci¨® del Camp Nou. All¨¤ una ara comunit¨¤ria i a perpetu?tat costa 1.500 euros. Als interessats, de moment, ja se¡¯ls guarda al recinte de les Corts.

Les innovacions en el m¨®n funerari s¨®n dif¨ªcils de popularitzar. La irrupci¨® de la m¨²sica en les cerim¨°nies de difunts, fa uns 15 anys, segueix sense ser ben vista en parts de la resta d¡¯Espanya. ¡°L¡¯esgl¨¦sia ent¨¦n que la m¨²sica entorpeix la cerim¨°nia. Ho permeten per a les noces, per¨° no per als funerals¡±, explica el directiu de M¨¦mora. Altima calcula que en el 45% dels seus serveis es posa algun tipus de m¨²sica.

Les actuacions en viu o les can?ons ja s¨®n part fonamental de les cerim¨°nies de comiat. Tant ¨¦s aix¨ª, que les p¨°lisses comencen a incloure-les. La m¨²sica, en el fons, no ¨¦s un simple element que personalitza el funeral. Tamb¨¦ ¨¦s una mostra de com s¡¯avan?a cap a la la?citat. Ara representen gaireb¨¦ un 15% de les cerim¨°nies no confessionals a Catalunya.

Octubre i novembre

La tradici¨® del tanatori, pr¨°pia d¡¯Espanya, ¨¦s el que ha perm¨¨s obrir la porta a la la?citat. A la resta d¡¯Espanya i en moltes zones de la Catalunya central se segueix vetllant a les cases (un 10%) i es realitzen cerim¨°nies amb el cos present a les esgl¨¦sies. Els tanatoris estan condicionats per acollir ritus de qualsevol credo. Els crucifixos s¨®n de treure i posar.

¡°La difer¨¨ncia ritual m¨¦s gran entre Espanya i Catalunya s¨®n els t¨²muls d¡¯exposici¨® del mort dins de les sales dels tanatoris¡±, assegura Vidal. Mentre que en el model castell¨¤, com es coneix, el mort est¨¤ exposat en una mena de sala annexa, separat per un vidre, en el catal¨¤ es troba al centre de la sala on hi ha la fam¨ªlia, cobert d¡¯una urna de vidre, cosa que recrea una vetlla en un llit. En tots dos casos hi ha refrigeraci¨® per conservar el cos i les flors. Els tanatoris ofereixen totes dues opcions.

Els cementiris i els costums funeraris tamb¨¦ han estat influ?ts per altres immigracions. El recinte hebreu de l¡¯equipament de les Corts ¨¦s ¨¤mpliament conegut. En els anys noranta, el torn va ser per als musulmans. Nom¨¦s Barcelona i Manresa tenen ¨¤rees destinades per a morts que professen l¡¯islam, amb sepultures orientades a la Meca. M¨¦mora gestiona al recinte de Montju?c una instal¡¤laci¨® que permet amortallar els morts segons la doctrina de l¡¯Alcor¨¤. La fam¨ªlia ha de rentar el cos del difunt i, despr¨¦s, esbandir-li peus i mans. Un altre mandat ¨¦s que el mort ha de tocar terra, per¨° la llei prohibeix que s¡¯obri un ta¨¹t un cop segellat o s¡¯enterri sense un cofre. ?s per aix¨° que s¡¯han dissenyat caixes especials que permeten un cert contacte amb la terra sense obrir la tapa. ¡°La majoria de marroquins segueixen optant per repatriar. La gent vol ser enterrada on va n¨¦ixer, tot i que es vagi en contra de la doctrina que diu que s¡¯ha d¡¯enterrar on es mor¡±, explica Jordi Moreras, professor del departament d¡¯antropologia de la Universitat Rovira i Virgili.

¡°Els ta¨¹ts, mare meva, aix¨° s¨ª que ha evolucionat¡±, fa broma Jos¨¦ Mart¨ªa Mart¨ªnez, actual encarregat del cementiri de Collserola, que des de 1981 treballa entre morts. ¡°Em deien el Escrupulitos, perqu¨¨ em rentava les mans tota l¡¯estona. Em sortia sang de tant rentar-me les mans despr¨¦s de fer un servei. No era capa? de menjar-me l¡¯entrep¨¤ aqu¨ª, me n¡¯anava al cotxe¡±, recorda. Ara les caixes s¨®n menys pesants i m¨¦s simples. Mostra d¡¯aix¨° ¨¦s l¡¯Abadia, que imita la que es va usar amb Joan Pau II. Altima aposta tamb¨¦ per uns vinilats, on es poden imprimir imatges com la Moreneta, la bandera del Bar?a, paisatges... ¡°D¡¯entrada impressionen, per¨° no descarto que funcionin. Tot ¨¦s q¨¹esti¨® de temps. Aix¨ª va passar amb la m¨²sica¡±, confia Ventura.

La personalitzaci¨® ¨¦s una de les vies que experimenta el sector. Folch ha posat al seu web un simulador dels 16 colors de marbres i els aplics possibles perqu¨¨ el comprador arribi amb una idea clara del que busca. ¡°Aix¨° no ¨¦s comprar un moble, ¨¦s una cosa molt seriosa. La gent necessita un bon assessorament¡±, explica el seu propietari.

Tamb¨¦ hi ha menys flors. La mitjana de corones a Catalunya ¨¦s de 2,2 per servei, davant de 2,8 de la resta de l¡¯Estat segons M¨¦mora. Hi ha m¨¦s roses; al sud, clavells. I s¡¯encarreguen per Internet. El ciberespai ¨¦s l¡¯¨²ltima frontera. ¡°Ara oferim el servei d¡¯esborrament de l¡¯empremta digital, de les xarxes socials. Aqu¨ª est¨¤ el futur¡±, explica Ventura. I al mateix temps, es busca eternitzar el record. Per 3.000 euros les cendres poden arribar a l¡¯estratosfera. Per una quantitat similar es pot convertir un floc de cabells en un diamant, depenent dels quirats i el color.

?