Nick Cave, m¨¦s enll¨¤ del misteri

Nick Cave, com tants altres, ¡°es desperta, escriu, menja, veu la televisi¨®¡±. Ho explica una mica adormit en l'arrencada de 20.000 d¨ªas en la Tierra, documental aix¨ª batejat per les dues desenes de milers de jornades des que va cridar per primera vegada (un cop tallat el cord¨® umbilical) fins que va comen?ar a treballar a?Push the Sky Away, el seu ¨¤lbum del 2013.

S'aixeca, aix¨° s¨ª, del llit futurista que comparteix amb la model Susie Bick, escriu sobre ¨¤ngels caiguts, menja una pasta amb anguiles amb el seu soci musical (Warren Ellis, una mena de monjo llun¨¤tic amb camisa de paramecis porpra) i veu la televisi¨® amb els seus dos fills, amb el formatge de la pizza estirant-se fins a unir-los, amb els quals esclata en una riallada despr¨¦s que els tres cridin a l'un¨ªson ¡°Say hello to my little friend¡± en una seq¨¹¨¨ncia clau d'El precio del poder (Scarface).

Tot i aix¨ª, el film, que tancar¨¤ el Festival Beefeater In-Edit el 3 de novembre a Barcelona, i que tamb¨¦ podr¨¤ veure's en webs?i en seus paral¡¤leles a Madrid, Bilbao i Pamplona (posteriorment, el 7 de novembre s'estrenar¨¤ comercialment a Espanya), no intenta descobrir el Nick Cave hum¨¤ i intimista, sin¨® mostrar com el seu personatge es passeja sota el cel color mercuri de Brighton, on ara viu. ¡°Ser Nick Cave no ¨¦s una cosa que puguis encendre i apagar, aix¨ª que no vol¨ªem un documental tipus mosca en la paret que provoqu¨¦s la caiguda de la m¨¤scara del mite¡±, expliquen els artistes Ian Forsyth i Jane Pollard, la parella d'aspecte g¨°tic i somriure de personatge bo de saga fantacient¨ªfica que signa la pel¡¤l¨ªcula. De fet, el protagonista comenta en una seq¨¹¨¨ncia compartida amb l'int¨¨rpret Ray Winstone que, a difer¨¨ncia dels actors, que encarnen centenars de personatges en una vida, una estrella del rock nom¨¦s ofereix un: ¡°La m¨¤scara, d'alguna manera, es calcifica. I no te la pots treure¡±.

20.000 d¨ªas en la Tierra, premiada a Sundance, pret¨¦n demostrar que certa veritat pot emanar de l'artifici i que l'autenticitat (o el costumisme) no ¨¦s m¨¦s que una convenci¨®. Per aix¨° hi ha maquillatge i posada en escena. Per aix¨° l'estrella australiana, amb els vestits a mida, els dits enjoiats i les camises de lam¨¦, sembla acabat de sortir del rodatge d'A boca de can¨®?(de fet, ¨¦s membre de la societat Sons of Lee Marvin). Perqu¨¨ segons Forsyth i Pollard, que tracten Cave des del 2008, ¡°sap massa coses dels artistes. Ara no n'hi ha prou amb fer un gran disc, has de tuitejar des de l'estudi i parlar amb els fans a Facebook. Aix¨° destrossa el misteri¡±.

M¨²sica i imatge

El Festival Beefater In-Edit no se celebra nom¨¦s a Barcelona, sin¨® que alguns dels seus t¨ªtols poden veure's en webs?i, posteriorment, viatja a les seus paral¡¤leles de?Madrid, Bilbao i Pamplona. Sigui on sigui, hi ha un grapat de pel¡¤l¨ªcules que destaquen sobre la resta.

'American interior'. Joi¨®s projecte l¨²dic de Gruff Rhys (Super Furry Animals) sobre John Evans, un ancestre seu que va abandonar Gal¡¤les el 1792 per buscar una tribu d'indis que parlaven gal¡¤l¨¨s. Rhys ref¨¤ la seva aventura.

'Soul Boys of the Western World'. Un viatge a trav¨¦s dels vuitanta de la m¨¤ d'una banda que va fusionar m¨²sica i moda: Spandau Ballet.

'Frank Zappa - Phase II - The big noti'. Frank Scheffer mostra l'artista com a m¨²sic, no com a provocador o icona freak.

Cave condueix per la costa brit¨¤nica al volant d'un Jaguar XJ dels vuitanta. ¡°Ficar-se en aquest cotxe ¨¦s com accedir al cap de Nick, on els personatges es materialitzen i desapareixen sense m¨¦s ni m¨¦s¡±, apunten els cineastes. En aquest autom¨°bil, demana a Blixa Bargeld, excompany a The Bad Seeds, una explicaci¨® per haver abandonat la banda amb un correu electr¨°nic de dues l¨ªnies. Tamb¨¦ mira pel retrovisor els llavis acabats de pintar de Kylie Minogue,?amb qui va cantar el seu ¨²nic gran ¨¨xit a mitjan noranta ¨CWhere the Wild Roses Grow¨C, i li pregunta per les seves pors (¡°Em preocupen l'oblit i la solitud¡±, admet la diva mentre salten espurnes d'electricitat est¨¤tica). En aquest viatge des de Brighton fins a Shoreham tamb¨¦ es permeten moments de flirteig c¨°mic, com quan Cave riu de com els oients de r¨¤dio van comprar Murder Ballads, disc on apareixia aquell ¨¨xit, per descobrir despr¨¦s que no suportaven ni una sola de la resta de can?ons ¨¤rides. Al local d'assaig, Warren Ellis li etziba que un tema nou li recorda a Lionel Richie i Cave caricaturitza encara m¨¦s la seva entonaci¨®. ¡°La gent veu Nick com un lord fosc amb tots aquests clix¨¦s g¨°tics, per¨° ¨¦s divertid¨ªssim¡±, revela la parella de directors. Tamb¨¦ ¨¦s graci¨®s quan confessa a Darian Leader, el psicoanalista que l'entrevista, com una xicota preadolescent el solia vestir de dona. I fins i tot bromeja amb el seu passat hero?n¨°man, que compaginava amb l'assist¨¨ncia a les esgl¨¦sies per purificar-se del que havia consumit.

Totes aquestes idees semblen condensades en un xiclet. Una goma de mastegar amb molts anys d'antiguitat sobre la qual conversen Ellis i Cave mentre recorden el plat de pasta amb anguiles. El va enganxar Nina Simone al piano just abans d'arrencar un recital huracanat que els va canviar la vida (abans havia estat insofrible al camerino, exigint ¡°xampany, coca?na i salsitxes¡±). Warren sorpr¨¨n el seu amic quan Nick li pregunta si recorda l'actuaci¨®: no nom¨¦s la recorda, sin¨® que tamb¨¦ guarda el xiclet.

Aquest objecte es va convertir en la primera aportaci¨® per a un museu virtual. Nick Cave diu que aquest xiclet ¡°¨¦s merda, per¨° ¨¦s merda que importa¡± i d'aqu¨ª sorgeix la idea del Museum of Important Shit, galeria en l¨ªnia en qu¨¨ els fans participen amb cartells de concerts, queixals d'estimades, fins i tot cordons umbilicals¡­ (el protagonista es va decidir per una postal d'un sant cristi¨¤ al que va pentinar amb un ble d'aquest p¨¨l que s'allisa cont¨ªnuament en la pel¡¤l¨ªcula).

A Confesiones ¨ªntimas de un santo pecador?(Global Rhythm), deia que la gent pensava que era un ¡°cabr¨® menyspreable¡± per culpa de les ¡°preguntes penoses¡± que li formulaven els seus entrevistadors. Amb 20.000 d¨ªas en la Tierra, el mite s'aferma, s'enllustra la m¨¤scara, l'home es redimeix.