Vita brevis

?s curi¨®s veure com el canvi de t¨ªtol d¡¯un llibre pot obeir, de vegades, a un canvi de mentalitat de tota una civilitzaci¨® i no solament al criteri del traductor o de l¡¯editor. El cas ¨¦s que acaba de sortir a les llibreries una nova versi¨® del De breuitate uitae (en ortografia correcta), del cordov¨¨s S¨¨neca (4 aC - 65 dC), i no l¡¯han presentat com De la brevetat de la vida, que ¨¦s el que diu el t¨ªtol, sin¨® amb un interrogant ret¨°ric: ??s breu, la vida?, introducci¨®, traducci¨® i notes de Jordi Avil¨¨s (Martorell, Adesiara, 2014).

Per quina ra¨®, aquest canvi? S¨¨neca donava per assentat que la vida ¨¦s molt breu, o simplement breu, per dues raons: perqu¨¨ la mitjana d¡¯anys de vida a l¡¯Imperi, llavors, era d¡¯uns trenta anys, i perqu¨¨ qualsevol consideraci¨® d¡¯ordre religi¨®s, hist¨°ric, fins i tot astron¨°mic, sempre ens donar¨¤ la idea que, veritablement, les nostres vides s¨®n molt curtes quan es comparen amb la vida dels astres, de les generacions passades, i fins i tot dels arbres: qui no ha sentit un punt de malestar en pensar que l¡¯olivera o el pl¨¤tan que veiem des de casa ens sobreviuran per a humiliaci¨® i vergonya nostres? Avui, per contra, hi ha una s¨¨rie de factors que ens fan pensar ¡ªvana il¡¤lusi¨®¡ª que la vida ¨¦s molt llarga: per comen?ar, ho ¨¦s molt m¨¦s, de mitjana, que per als romans del temps de S¨¨neca; en segon lloc, els metges i els farmac¨¨utics s¡¯han empescat una s¨¨rie de t¨¨cniques i de remeis per fer que sobrevisquem a moltes malures (nom¨¦s recordar¨¦ que la gran mortalitat de la Gran Guerra va ser molt superior a la de la segona pel sol fet que l¡¯any 1914 encara no hi havia antibi¨°tics), fins i tot per allargassar les nostres vides contingents fins a l¨ªmits absurds; en tercer lloc, la secularitzaci¨® dels nostres dies ha portat, com a conseq¨¹¨¨ncia col¡¤lateral, que no puguem comparar la brevetat de les nostres vides amb l¡¯eternitat que preconitza la religi¨®. ?s interessant observar que els primers textos en qu¨¨ hom s¡¯estranya que la gent consideri que no s¡¯ha de morir mai ¡ªpensament cada cop m¨¦s est¨¨s entre la poblaci¨® jove dels pa?sos opulents¡ª siguin textos vinculats a la il¡¤lusi¨® del progr¨¦s, com ara el de William Hazlitt: Del sentiment d¡¯immortalitat de la joventut (p¨°stum, 1836).

Potser per totes aquestes raons els editors d¡¯aquesta nova traducci¨® del ¡°discurs¡± de S¨¨neca no han volgut afirmar, com el llat¨ª, que la vida ¨¦s breu, i han presentat el tema com una hip¨°tesi, cosa que S¨¨neca no hauria fet mai: la vida ¨¦s breu, i aix¨° ¨¦s un fet.

Sigui com vulgui, i deixant a banda aquest excurs que ha estat massa llarg, s¡¯ha de dir que aquesta ¨¦s la primera versi¨® catalana del discurs de S¨¨neca que podem considerar perfecta: ho ¨¦s la traducci¨® ¡ªcom ¨¦s habitual en la col¡¤lecci¨® Aetas, allunyada del car¨¤cter arcaic, encara, de moltes traduccions de la Bernat Metge¡ª, ho ¨¦s la introducci¨®, en qu¨¨ Jordi Avil¨¨s nom¨¦s escampa una part de la seva s¨°lida saviesa de llatinista, i ho s¨®n les notes, unes quantes prescindibles si es pensa en un lector culte, necess¨¤ries si es pensa en un lector com¨².

Hi ha dues coses en qu¨¨ S¨¨neca incideix: el fet que els ¡°aqueferats¡± ¡ªel m¨®n n¡¯¨¦s ple, avui¡ª, aquests que corren amunt i avall tota la vida, sense descans, per fer pol¨ªtica o per guanyar diners (o les dues coses plegades), farien b¨¦ a retirar-se de seguida que puguin per dedicar-se (molta gent podria fer-ho) a l¡¯oci nobil¨ªssim, gran instituci¨® de la Roma republicana i imperial, i la cr¨ªtica de l¡¯erudici¨® ¡°a la violeta¡± (aix¨ª ho hauria dit Cadalso), scilicet, aquesta ocupaci¨® que abassega tants universitaris, tots burocratitzats, a l¡¯espera d¡¯aconseguir un ¡°sexenni¡± o cosa semblant, per arrodonir (¨¦s un dir) un sou verament migrat.

Que n¡¯¨¦s d¡¯oportuna aquesta edici¨® del libel de S¨¨neca! Quantes coses ens ensenyar¨¤ sempre el llegat de grecs i de llatins! Com n¡¯¨¦s de cert que la consci¨¨ncia de la brevetat de les nostres vides sol anar acompanyada d¡¯una preparaci¨® per menar una vida digna i, doncs, morir en pau amb els altres i amb un mateix! Llegiu S¨¨neca, i despr¨¦s Montaigne, el seu deixeble tard¨¤, i veureu com desitgeu fugir de la mundanitat i romandre a casa, i esperar, sense por i sense presses, el moment de deixar aquest m¨®n, i potser tota exist¨¨ncia.