La Reserva Federal dels EUA posa fi a sis anys d¡¯est¨ªmuls massius

S'acaba una ¨¨poca, un experiment ¨²nic d'una de les pitjors crisis del capitalisme. La Reserva Federal ha posat fi aquest dimecres al programa de compra massiva d'actius financers i pr¨¦stecs hipotecaris per inundar de liquiditat els mercats i estimular l'economia dels Estats Units. El novembre ser¨¤ el primer mes dels ¨²ltims 37 en qu¨¨ la Fed no comprar¨¤ deute, cosa que suposa deixar la primera economia del planeta sense el motor que va comen?ar a bombar diners el 2008, despr¨¦s de l'hecatombe de Lehman Brothers.

El comunicat del banc afirma que els tipus d'inter¨¨s continuaran al 0% durant un per¨ªode de temps "considerable", probablement fins a mitjan 2015 (la Fed mantindr¨¤ un balan? d'actius de 4,5 bilions de d¨°lars), sempre que es confirmin els indicadors actuals i la inflaci¨®, controlada en l'1,7%, segueixi donant marge.

El to general del document ¨¦s positiu, amb l'objectiu de tranquil¡¤litzar els mercats, una mica vol¨¤tils els ¨²ltims dies. En tenien motius. Encara s'ha de veure si els inversors superen l'addicci¨® als m¨¦s de tres bilions i mig de d¨°lars injectats aquests anys i si la recuperaci¨® dels EUA ¨¦s tan robusta per navegar sola. Janet Yellen, presidenta de la Fed, creu que ha arribat el moment de l'arrencada.

El banc central certifica una "expansi¨® moderada" de l'economia amb un?ritme de creaci¨® d'ocupaci¨® "s¨°lid". En aquest sentit, i en contrast amb comunicats anteriors, destaca la "reducci¨® gradual dels obstacles" per a la contractaci¨®. No obstant aix¨°, precisa que la pressi¨® inflacionista ¨¦s a la baixa i que el mercat immobiliari mostra una "recuperaci¨® lenta", cosa que justificaria un marge de temps abans d'apujar el preu del diner.

Encertar el moment i el calibre de la pujada dels tipus ¨¦s un dels punts m¨¦s espinosos que ha d'afrontar la Fed. I les pressions no hi ajuden. Els amos de bons, fons poderosos, firmes financeres i magnats de tot tipus volen uns tipus que mantinguin amarrada la inflaci¨®, per aix¨ª no veure depreciats els seus t¨ªtols.

El juny del 2013, el simple suggeriment d'una retirada d'est¨ªmuls per part del llavors cap del banc central dels EUA, Ben Bernanke, va provocar el p¨¤nic a les Borses. Per aquest motiu el tancament de l'aixeta ha estat progressiu, perqu¨¨ el pacient no not¨¦s el canvi amb brusquedat. El gener d'aquest any, la Fed va reduir de 85.000 milions de d¨°lars a 75.000 la quantitat mensual dedicada a la compra d'actius. Mes a mes ha anat llimant la xifra fins als 15.000 milions de l'¨²ltim mes. La retirada escalonada ha perm¨¨s que els mercats deixessin de banda la not¨ªcia i la van assumir aquest dimecres sense batzegades. Despr¨¦s de l'anunci, l'¨ªndex Dow Jones va registrar un caiguda de mig punt.

L'operaci¨® d'est¨ªmuls massius va comen?ar el 2008. Despr¨¦s de la caiguda de Lehman Brothers i la confirmaci¨® d'una de les pitjors crisis de la hist¨°ria del capitalisme, el banc central dels EUA va abaixar els tipus d'inter¨¨s gaireb¨¦ a zero per intentar alimentar els motors de l'economia. No va ser prou i va haver de llan?ar tres onades de compra de deute al mercat (2008, 2010 i 2012). En l'¨²ltima, el comprom¨ªs va ser tancar l'aixeta quan l'economia ofer¨ªs s¨ªmptomes d'estabilitzaci¨® i un creixement raonable. El moment ha arribat, tot i que amb matisos.

Des del 2012, la desocupaci¨® ha baixat d'un 8,1% al 5,9% al setembre. La previsi¨® de creixement per aquest any ¨¦s de l'1,7%, i del 3% per al 2015. Els indicadors de producci¨® estan en positiu. La recuperaci¨®, per tant, ¨¦s un fet. Els analistes adverteixen, no obstant aix¨°, que pateix una certa debilitat. Un exemple en s¨®n els salaris, que estan estancats.

La millora dels comptes p¨²blics ¨¦s un dels ¨¨xits de l'Administraci¨® d'Obama (el d¨¨ficit fiscal es va reduir a 483.400 milions de d¨°lars el 2014, el 2,8% del PIB i el m¨¦s baix des del 2007). No obstant aix¨°, el mercat laboral presenta algunes inc¨°gnites, sobretot pel que fa al percentatge d'aturats sobre la poblaci¨® activa. S¨®n molts els treballadors que, o b¨¦ per edat o b¨¦ perqu¨¨ no tenen la qualificaci¨® necess¨¤ria, s'han esborrat de les estad¨ªstiques.

El mercat immobiliari tampoc ho veu gaire clar. La construcci¨® i els preus s'han animat, per¨° el cr¨¨dit continua vacil¡¤lant. Abans de la crisi es concedia un cr¨¨dit cada mitja hora. Ara els bancs posen moltes m¨¦s pegues. Aix¨ª mateix, els cr¨¨dits estudiantils vius limiten molt la capacitat d'endeutament de les fam¨ªlies m¨¦s joves.

El creixement ¨¦s una realitat, per¨° ¨¦s desigual. Les dades ofereixen pocs dubtes. Si els ingressos dels nord-americans que guanyen menys de 20.000 d¨°lars al mes s'han redu?t un 6% entre el 1997 i el 2013, els de l'1% m¨¦s ric, els que ingressen m¨¦s de 318.000 d¨°lars a l'any, han crescut un 7% durant el mateix per¨ªode. Al mercat, l'1% dels m¨¦s rics atresora el 20% dels actius financers del pa¨ªs.