La febre ciclista mou mil milions

¡°Pari, si us plau¡±, indica un policia a Lillestr?m, un petit poble noruec. ¡°Quants quil¨°metres ha recorregut amb bici?¡±, pregunta l'agent. No crida l'alto al ciclista per amonestar-lo, sin¨® per donar-li diners per anar amb bici; un ¡°impost de retorn¡±, com s'ha descrit la mesura, que es concreta en uns dos euros per quil¨°metre recorregut. Aquesta ¨¦s la quantitat que la Ag¨¨ncia Nacional de Salut de Noruega va calcular que el transport actiu estalviava al Govern. En el cas dels vianants, la valoraci¨® pujava fins als cinc euros per quil¨°metre caminat. ¡°Quan els ciutadans caminen o van amb bici beneficien la societat, ja que millora la salut de les persones, es produeixen menys impactes en el medi ambient, es descongestiona el sistema de transport i millora l'economia urbana¡±, defensa Ole Jacob Flaetene, alcalde de la ciutat n¨°rdica.

Per¨° les dues rodes no tan sols generen beneficis intangibles. El 2013, es van vendre a Espanya m¨¦s d'un mili¨® de bicicletes i van superar per segon any consecutiu les vendes d'autom¨°bils (722.703). Xifres que animaran el sector, que va facturar un 2,48% m¨¦s que l'exercici anterior i que va moure m¨¦s de mil milions d'euros, segons l¡¯Associaci¨® de Marques de Bicicletes d¡¯Espanya (AMBE). Els pedals, que donen feina a 14.000 persones, exhibeixen m¨²scul econ¨°mic. ¡°En els ¨²ltims cinc anys, en plena crisi, les vendes de bicicletes han crescut una mitjana del 10%¡±, anuncien des d¡¯AMBE, que acaben de presentar el seu informe sobre les xifres del sector.

¡°La bicicleta ha estat tradicionalment associada a l'¨²s esportiu, per¨° des de fa uns anys aix¨° ha canviat¡±, explica Juan Merallo, portaveu de Conbici, que representa m¨¦s de 55 associacions probicicleta de tot Espanya. Encara que els models de muntanya segueixen dominant les vendes (63%), les bicicletes urbanes i el¨¨ctriques comencen a destacar, amb una quota de mercat del 7% i de l¡¯1%, respectivament. H¨¦ctor Mu?oz ho ha constatat. Va fundar la marca Manual Art Work el 2010 i la compaginava amb la feina que tenia en el taller d'una botiga. Es dedica a l'upcycling , la millora i la personalitzaci¨® de bicicletes principalment d'¨²s urb¨¤. ¡°El que faig s¨®n projectes de personalitzaci¨®: agafar una bici vella, canviar-li diversos components, i posar-la de nou a circular. Converteixo un producte abandonat en un producte nou¡±, explica Mu?oz, que des de fa un any es dedica exclusivament al seu negoci i est¨¤ buscant seu f¨ªsica. La seva ¨¦s una de les 250 empreses dedicades exclusivament a les dues rodes a Espanya. ¡°Crec que la moda de la bicicleta ha estat molt beneficiosa, per¨° no a totes les botigues els ha anat b¨¦¡±, afegeix Mu?oz.

En els ¨²ltims cinc anys, les ciutats han viscut una tranquil¡¤la revoluci¨® ciclista. Entre el 2008 i el 2011, el nombre de persones que arribava a la feina amb bici es va duplicar; va passar del 6,8% a l'11,9%, segons l'¨²ltim Bar¨°metre de la Bicicleta de la Direcci¨® General de Tr¨¤nsit. ¡°I en els tres anys que han passat des d'aquest registre, l'¨²s urb¨¤ ha augmentat m¨¦s¡±, matisa Lu¨ªs ?lvarez, consultor de mobilitat Freemob i vicepresident de l¡¯Associaci¨® Professional de T¨¨cnics Especialistes en Mobilitat Urbana Sostenible (APTeMUS).

Les persones interessades en la bici han augmentat; i el negoci, tamb¨¦. ¡°Com que el nombre de botigues s'ha multiplicat, cal repartir els beneficis¡±, afirma Andr¨¦s Arregui, un dels fundadors de la botiga madrilenya Ciclos Noviciado. L'any passat operaven a Espanya 3.000 botigues especialitzades (incloent-hi departaments de ciclisme de grans magatzems). Molts d'aquests, de nova creaci¨®, com a resultat de l'efervesc¨¨ncia dels pedals. ¡°Crec que la meitat d'aquests locals hauran de desapar¨¨ixer¡±, afegeix Arregui. El 2011, al centre de Madrid hi havia 55 botigues de bicis; un any despr¨¦s, la xifra s'havia multiplicat per tres i superaven els 180 establiments, segons dades de Madrid Probici, l'associaci¨® regional d'empresaris del pedal. Les vendes de veloc¨ªpedes concentren el 60% de la ind¨²stria; els components, el 24%; mentre que el 16% restant prov¨¦ de la venda de roba i accessoris. ¡°Entre l'atomitzaci¨® i els escassos marges de benefici, les botigues viuen un moment complicat¡±, es queixa Sol Otero, vicepresidenta de la Plataforma Empresarial de la Bicicleta i cap d'una bicicleteria m¨ªtica, Bicicletas Otero, fundada el 1927 a Madrid.

Per Luis ?lvarez, ¡°s'ha creat un minibombolla entorn de les dues rodes¡±. Despr¨¦s de vuit anys al capdavant d'una botiga, va abaixar la persiana fa sis mesos. ¡°Hem passat d'un petit grup d'empresaris a una massificaci¨®. Els nous viuen una mica al l¨ªmit mentre que les botigues dedicades a l¡¯¨¤mbit esportiu es mantenen una mica millor¡±, explica. ¡°Veig un boom als tallers i al mercat de segona m¨¤¡±, afegeix. ReCycling va comen?ar a funcionar el 15 de juliol de 2013 i es dedica a la venda de bicis usades. ¡°Comprem, canviem peces, reparem el necessari i les posem a la venda¡±, explica Jos¨¦ Lu¨ªs Mart¨ªnez Molina. La seva proposta ha agradat al p¨²blic; ¡°el mercat de segona m¨¤ era molt fosc: les bicicleta podien ser robades i no tenies cap seguretat¡±, assegura. Sens dubte, hi havia demanda. A final d'aquest any sumaran vuit franqu¨ªcies distribu?des a Madrid, Parla, Getafe, Alcorc¨®n, Majadahonda, Aranjuez, Valladolid i C¨°rdova. ¡°Era un model de negoci que no existia i la gent vol innovar¡±, diu Mart¨ªnez Molina. El preu tamb¨¦ compta; en aquests locals es pot obtenir una bicicleta recuperada per uns 175 euros. Un preu al gust dels espanyols, que estan disposats a pagar, de mitjana, 211 euros per la seva bicicleta tot terreny, segons les dades d¡¯Ind¨²stria per a l'exercici passat; un 9% m¨¦s que l'any anterior. Per una de ciutat pagarien 169 euros.

Mentre les tendes de tota la vida estan patint amb l'atomitzaci¨® del negoci, els establiments centrats en un n¨ªnxol espec¨ªfic de p¨²blic (esportiu, urb¨¤, BMX¡­) trampegen millor la situaci¨®. Andr¨¦s Arregui, a m¨¦s de fundador de Ciclos Noviciado, ¨¦s un artes¨¤; fa quadres de bicicleta a mida. ¡°Com un vestit d'un sastre¡±, bromeja. ¡°No en puc fer m¨¦s de dos al mes i des que vaig comen?ar, el 2009, hi ha hagut un augment de la demanda. Si me n¡¯encarreguessis un ara t¡¯hauries d'esperar tres o quatre mesos¡±, explica des del seu estudi. No nom¨¦s rep enc¨¤rrecs d¡¯Espanya sin¨® que li arriben de tot Europa. ¡°La figura del mestre de bicis va desapar¨¨ixer, per la qual cosa no hi ha molta gent que s¡¯hi dediqui. Fins i tot hi ha persones interessades a rebre classes de soldar¡±, diu. Les seves creacions no s¨®n barates ¡ªno baixen dels 1.500 euros¡ª, per¨° percep un inter¨¨s creixent. Va comen?ar amb un parell d'enc¨¤rrecs i l'any passat va fabricar 18 de les 374.517 bicicletes que es van produir a Espanya.

¡°M¨¦s bicis, millors ciutats¡±, proclamen des de Ciclosfera, publicaci¨® dedicada a les dues rodes. ¡°Es viu millor a ciutats on hi hagi moltes bicis¡±, afirma Rafa Vidiella, director de la publicaci¨®. ¡°Per¨° no tan sols per un motiu d'urbanisme sin¨® tamb¨¦ per l'economia¡±, afegeix. Cada ciclista genera 276 euros de benefici intangible a la societat (calculant els estalvis que produeix l'exercici rutinari en el sistema sanitari, la disminuci¨® de problemes de pol¡¤luci¨® o la reducci¨® de l'absentisme laboral, entre altres), segons c¨¤lculs de la London School of Business.

A m¨¦s, els amants de les dues rodes gasten m¨¦s en comer?os locals, segons es despr¨¨n d'un estudi fet a Portland (Estats Units), on despr¨¦s de la instal¡¤laci¨® d'un carril bici, les vendes als comer?os lim¨ªtrofs van cr¨¦ixer un 19%. Amb aquestes xifres, l'alcalde de Lillestr?m justifica la seva decisi¨® de pagar a la gent que utilitzi la bici a la seva ciutat: ¡°?s una inversi¨®¡±.