Cap a un nou ordre petrolier global

El mercat del petroli s'ha vist sacsejat per una esp¨¨cie de tempesta perfecta, una combinaci¨® d'exc¨¦s en l'oferta, de demanda m¨¦s feble del previst i de fortalesa del d¨°lar (la divisa de refer¨¨ncia per la compra petroliera) que ha provocat la caiguda del 25% en els preus del cru des del juny. Despr¨¦s d'un per¨ªode de relativa estabilitat, amb el barril situat per sobre dels 100 d¨°lars pr¨¤cticament des del 2011 ¡ª115 d¨°lars va aconseguir el juny passat¡ª, sembla que els preus s'estan estabilitzant en una banda considerablement m¨¦s baixa, entre els 70 i els 90 d¨°lars, segons diferents experts, la qual cosa introdueix noves i profundes variables al mercat del petroli.

Entre aquestes variables, potser la m¨¦s rellevant ¨¦s el canvi de forces en l'escenari geopol¨ªtic que es comen?a a dibuixar. A difer¨¨ncia d'altres ocasions, l'Ar¨¤bia Saudita ha descartat retallar la producci¨® com a via per intentar sostenir els preus i fins i tot ha acceptat rebaixar els preus als seus clients asi¨¤tics per mantenir quota de mercat. Altres membres de l'Organitzaci¨® de Pa?sos Exportadors de Petroli (OPEP) han demanat mesures, per¨° gaireb¨¦ ning¨² confia en un acord per retallar l'oferta del cartell en la reuni¨® del 27 de novembre. ¡°Si l'OPEP no retalla producci¨® per sostenir els preus, qui ho far¨¤?¡±, es pregunta Kevin Norrish, de Barclays. ¡°L'OPEP ja no actua com a productor de refer¨¨ncia del mercat i l'oferta de petroli d'esquist dels Estats Units est¨¤ cridada a ocupar aquest lloc¡±, defensen els analistes de Goldman Sachs.

Els alts preus del petroli han fet possible l'explotaci¨® de pous que exigien t¨¨cniques costoses, com la que es fa servir en aig¨¹es profundes o la fractura hidr¨¤ulica. Gr¨¤cies a aix¨°, els Estats Units han pogut augmentar la seva producci¨® de petroli a un ritme anual d'entre 1,2 i 1,4 milions de barrils diaris des del 2011, cosa que els ha perm¨¨s avan?ar molt cap a l'autosufici¨¨ncia energ¨¨tica i convertir-se en el que els experts denominen productor frontissa, aquell que dicta el rumb del mercat. D'aquesta manera, els productors de fora de l'OPEP, amb els EUA al capdavant, han estat capa?os de cobrir l'augment de la demanda global, cosa que ha dilu?t considerablement la influ¨¨ncia de l'OPEP. ¡°No hi ha precedents hist¨°rics que un pa¨ªs pugui mantenir durant tant temps uns augments semblants de producci¨®. Aix¨° ha canviat per complet el mercat¡±, explica Antonio Merino, director de la Secretaria T¨¨cnica de Repsol i un dels experts m¨¦s importants del mercat energ¨¨tic. ¡°El que ara s'est¨¤ temptejant ¨¦s el nivell de preus al que els EUA poden mantenir no ja la producci¨® petroliera, que ronda els 5,5 milions de barrils diaris, sin¨® els augments d'oferta d'aquests ¨²ltims anys. Jo crec que aquest nivell est¨¤ m¨¦s a prop dels 85 o 95 d¨°lars per barril que dels 70 d¨°lars¡±, explica.

Hi ha altres factors que pressionen a la baixa els preus. L¨ªbia, amb una producci¨® inexistent el setembre del 2012, aconsegueix col¡¤locar actualment al mercat entre 800.000 i 900.000 barrils diaris. La presa de diversos pous petroliers a l'Iraq a les mans dels gihadistes de l'Estat Isl¨¤mic no ha suposat una interrupci¨® de la producci¨®, d'uns tres milions de barrils diaris. L'Iran ha anunciat la seva intenci¨® d'augmentar la seva oferta fins als quatre milions de barrils el mar? del 2015 si aconsegueix un acord per eliminar les sancions internacionals. Tot aix¨° enmig d'una forta frenada de la demanda global, que va portar l'Ag¨¨ncia Internacional de l'Energia a retallar al setembre les seves previsions d'increment del consum en un 25%, coincidint amb l'alerta llan?ada pel Fons Monetari Internacional del risc d'una tercera recessi¨® a Europa. El nerviosisme del mercat no es va fer esperar.

El preu del barril de Brent, el de refer¨¨ncia per a Europa, ha arribat a caure 31 d¨°lars, el descens m¨¦s important des de mitjan 2012. Abans d'aix¨° cal remuntar-se a la crisi financera del 2008, quan la cotitzaci¨® es va desplomar un 75%, per trobar una caiguda tan pronunciada i tan r¨¤pida en els preus. ¡°No crec que vegem res semblat a all¨°¡±, admet Norrish. Llavors, el barril de Brent va caure fins als 36 d¨°lars.

Sense arribar a aquests nivells, la veritat ¨¦s que el descens del cost de l'energia t¨¦ un impacte notable sobre l'economia, en forma d'estalvi en la factura energ¨¨tica, de correcci¨® dels desequilibris externs i de menor pressi¨® inflacionista. ¡°El saldo net ¨¦s positiu per a l'economia mundial¡±, assegura Andrew Kenningham, de Capital Economics, en un dels seus ¨²ltims informes. ¡°Una caiguda de 10 d¨°lars en el preu del petroli equival a una transfer¨¨ncia del 0,5% del PIB mundial dels pa?sos productors als pa?sos consumidors i aquests sempre acaben augmentant la despesa. Si assumim que els consumidors gasten la meitat del que s'estalvien, una caiguda permanent del preu del petroli de 10 d¨°lars impulsaria la demanda global entre un 0,2% i un 0,3%¡±, argumenta Kenningham. ?s a dir, una injecci¨® d'uns 320.000 milions de d¨°lars a l'economia mundial si, com calcula Capital Economics, els actuals nivells del petroli entorn dels 85 d¨°lars es mantenen fins a finals del 2016.

Tradicionalment, un descens en el preu del cru anima el consum. Els analistes de Goldman Sachs calculen que el preu del petroli baixar¨¤ un 15% el 2015, cosa que suposar¨¤ una demanda afegida de 200.000 barrils diaris. Tamb¨¦ propicia un augment de la confian?a i de l'activitat a escala global. Els Estats Units ja es beneficien d'uns costos de producci¨® considerablement m¨¦s barats, gr¨¤cies al gas extret mitjan?ant fracturaci¨® hidr¨¤ulica. Per¨° ¡°la situaci¨® a l'eurozona ¨¦s molt diferent. Primer perqu¨¨ una caiguda del preu de les mat¨¨ries primeres exacerbar¨¤ la por de la deflaci¨® a la regi¨® i a un nou episodi de la crisi de deute¡±, adverteix Kenningham, de Capital Economics. ¡°En aquestes circumst¨¤ncies, l'impacte sobre el consum d'un petroli m¨¦s barat amb prou feines es notar¨¤ i refor?ar¨¤, en tot cas, els arguments per a un programa de compra a llarga escala de bons per part del Banc Central Europeu¡±, recalca. ?s clar que aqu¨ª ja hi entren en joc altres derivades.