Rebuscat Bartomeu

No hi ha res millor per entendre com funciona el Barcelona que escoltar la confer¨¨ncia de premsa de Bartomeu. La majoria de les decisions que pren la directiva s'escapen del sentit com¨², tendeixen a ser rebuscades, ni que sigui per dissimular una actitud dogm¨¤tica, per no dir autorit¨¤ria, i per acontentar les diferents opinions que conviuen en el consell heretat de Rosell. Si s'ha de jutjar per les paraules de Bartomeu, la junta no buscava una sent¨¨ncia sobre l'acci¨® de responsabilitat, sin¨® que pretenia que el jutge els don¨¦s la ra¨® en tot, en els 11 punts i no nom¨¦s en vuit, tamb¨¦ en els tres que avalen la tesi de Laporta.

En l'assemblea tampoc ho consulta, sin¨® que ho utilitza i instrumentalitza en funci¨® de les necessitats de la directiva que ara presideix Bartomeu. Als socis se'ls va demanar que votessin abans d'acudir al magistrat i ara se'ls requerir¨¤ despr¨¦s del recurs, se suposa que per guanyar temps, o en cas contrari resulta dif¨ªcil explicar per qu¨¨ no es convoca una assemblea extraordin¨¤ria i es resol l'assumpte sense major dilaci¨® en 15 dies, la millor manera segurament d'alleujar el desgast institucional a qu¨¨ es veu sotm¨¨s el Bar?a. El b¨¦ del club consisteix a rec¨®rrer i mentrestant perdonar l'aval als directius de Laporta.

La pol¨ªtica m¨¦s agressiva necessita sempre alguna concessi¨® per dissimular l'ordeno i comando i solidaritzar-se amb els afectats, eximits ara d'una culpa que va i ve, segons convingui, d'acord amb les circumst¨¤ncies, com si avui fos un indult per la gr¨¤cia de D¨¦u. De vegades no se sap ben b¨¦ si els actuals directius blaugrana s¨®n perversos o ingenus, mancats en qualsevol cas de sentit institucional i d'estrat¨¨gia, incapa?os de controlar un proc¨¦s que van iniciar sense preveure'n les conseq¨¹¨¨ncies, conven?uts que la llei sempre est¨¤ de part seva i s¨®n els altres que no volen veure-ho o entendre-ho.

Atrapada a la Ciutat de la Just¨ªcia, la directiva de Bartomeu afronta una situaci¨® molt m¨¦s delicada que en temps de Rosell.

Atrapada a la Ciutat de la Just¨ªcia, la directiva de Bartomeu afronta una situaci¨® molt m¨¦s delicada que en temps de Rosell. El consell s'ha atomitzat en causes com la d'acci¨® de responsabilitat: hi havia directius a favor de no rec¨®rrer (Vilarrub¨ª); s'explicaven els que volien arribar fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies (Faus); i uns altres eren partidaris de consultar ja mateix l'assemblea (Cardoner). El comunicat final intenta que cada part se senti m¨¦s o menys implicada, res nou quan s'ha perdut el lideratge que per b¨¦ i per malament garantia l'anterior president Rosell.

Totes les causes blaugrana s¨®n igual de confuses i, no obstant aix¨°, totes compten tamb¨¦ amb una lectura particular de la junta, aliena a la de qualsevol persona comuna: la de Neymar, la de la Masia i tamb¨¦ la d'Acci¨® de Responsabilitat. La directiva de Bartomeu corre el seri¨®s risc de jugar-se la seva sort en cada partit, una situaci¨® perillosa si s'at¨¦n al fet que vol presentar-se a les eleccions del 2016. El risc de descontentament augmenta en la mateixa mesura que espera el seu torn Benedito i creix el lideratge de Laporta, fins i tot amb un recurs que pret¨¦n immobilitzar-lo, com si al consell li calgu¨¦s viure en conflicte permanent perqu¨¨ la seva obra de govern tingui ra¨® de ser. No hi ha pau social que valgui despr¨¦s de la resoluci¨® d'ahir al Camp Nou; ¨¦s un conflicte existencial, molt propi en la hist¨°ria del Bar?a: no hi ha terme mig ni pacte possible: caixa o faixa. La junta d'avui practica l'estrat¨¨gia del fet i amagar, aparentar una cosa per posar en pr¨¤ctica l'altra, fer veure el que no ¨¦s, la de mitges mentides i mitges veritats.