El BCE agafa el control de la banca

?s molt senzill. No hi pot haver una veritable uni¨® monet¨¤ria sense uni¨® banc¨¤ria: l'euro i l'economia continental dif¨ªcilment poden funcionar sense un mecanisme que trenqui aquesta perversa interacci¨® entre la fragilitat dels bancs i la dels estats. Aquest bucle t¨°xic ha estat devastador al llarg de la crisi que va esclatar fa ja m¨¦s de mitja d¨¨cada i continua aqu¨ª, latent, a l'espera de la propera sacsejada.

La Uni¨® estrena aquesta setmana un canvi excel¡¤lent en la seva arquitectura institucional, dins d'aquest estat de transici¨® permanent que ¨¦s la construcci¨® europea: el BCE assumeix els poders de supervisi¨® financera despr¨¦s dels recents ex¨¤mens al sector. I tot i aix¨° quan es tracta de l'euro sempre hi ha un per¨°: dif¨ªcilment hi pot haver una aut¨¨ntica uni¨® banc¨¤ria sense una uni¨® fiscal i pol¨ªtica. Perqu¨¨ quan el BCE decideix que cal tancar bancs ¨¦s molt possible que calgui treure la cartera del contribuent: la banca dep¨¨n de l'estat, com es demostra cada vegada que es veuen les orelles a una crisi, i hi ha pa?sos que ja no tenen prou m¨²scul per pagar aquesta factura. S¨ª, ¨¦s molt senzill: no hi ha veritable uni¨® monet¨¤ria sense uni¨® banc¨¤ria; i no hi ha veritable uni¨® banc¨¤ria sense uni¨® fiscal.

La uni¨® banc¨¤ria ¨¦s una dels escassos efectes positius de la crisi. Perqu¨¨ malgrat les t¨¤ctiques de distracci¨®, el problema d'Europa era i ¨¦s la banca, empatxada de deutes, incapa? de donar cr¨¨dit, abra?ada a l'estat i a la barra lliure del BCE, amb sectors financers cada vegada menys europeus, m¨¦s nacionals. Per aix¨° aquest ¨¦s el canvi m¨¦s ambici¨®s des de l'adopci¨® de l'euro: la transfer¨¨ncia a les autoritats europees de la supervisi¨® dels bancs, i el poder de tancar-los fent servir diners comuns, en un continent on abans no es deixava fer fallida ni a les bugaderies. M¨²sica celestial per al desenvolupament de la construcci¨® europea, i per millorar el funcionament d'un sistema financer disfuncional, capa? de desestabilitzar-ho tot per la seva tend¨¨ncia a arriscar massa. Almenys en teoria. Perqu¨¨ la realitat ¨¦s m¨¦s prosaica; m¨¦s espinosa. Una uni¨® banc¨¤ria requereix tres pilars: un supervisor com¨²; una autoritat de resoluci¨® ¡ªde tancament¡ª de bancs amb un tallafocs potent, que permeti abaixar la persiana d'una entitat sense provocar grans enrenous; i un esquema de garantia de dip¨°sits comuns, que certifiqui que un banc espanyol ¨¦s tan fiable com un d'alemany. Sense aix¨°, la resist¨¨ncia de la uni¨® banc¨¤ria est¨¤ en dubte. I Europa ha fet amb prou feines la meitat del cam¨ª.

El supervisor pot mirar amb lupa qualsevol de les 6.000 entitats de l'eurozona a la m¨¦s m¨ªnima sospita

El supervisor assumir¨¤ dimarts plens poders per als 130 grans bancs continentals, i la possibilitat de mirar amb lupa qualsevol de les 6.000 entitats de l'eurozona a la m¨¦s m¨ªnima sospita. "?s un pas positiu, perqu¨¨ els supervisors nacionals han estat massa suaus els ¨²ltims anys, massa complaents amb els seus campions nacionals", apunta Nicol¨¢s Veron, del laboratori d'idees Bruegel. Per¨° falten coses. "En la part de resoluci¨®, ni el proc¨¦s de presa de decisions ¨¦s clar ni el tallafocs, 55.000 milions dels quals no es disposar¨¤ completament fins d'aqu¨ª a 10 anys, t¨¦ prou munici¨®: el Royal Bank of Scotland va necessitar nom¨¦s per si sol una quantitat semblant. I l'esquema de garantia de dip¨°sits ni tan sols s'ha comen?at a debatre", afegeix Veron.

La llavor del projecte es va comen?ar a plantar el 2012, amb la crisi de Bankia espantant els l¨ªders continentals, i despr¨¦s que la banca irlandesa es carregu¨¦s l'Estat, el Govern i pr¨¤cticament tota l'illa verda. Els objectius del Consell Europeu de llavors establien les bases d'una idea lluminosa: "Cal trencar el cercle vici¨®s entre els bancs i el deute sobir¨¤", i ser¨¤ possible fer servir el mecanisme de rescat europeu (el Mede) per "recapitalitzar directament" els bancs en cas de problemes, fins i tot per als actius t¨°xics heretats, pensant en els mals d'Espanya, Irlanda i potser d'It¨¤lia.

En els mesos posteriors, Berl¨ªn es va encarregar de pentinar convenientment tot el que no li agradava. I al final "ni es trenca aquest vincle bancs-sobirans ni hi ha possibilitat de recapitalitzaci¨® directa excepte en casos excepcionals. Alemanya va impedir m¨¦s ambici¨® amb aquesta actitud gaireb¨¦ religiosa d'evitar qualsevol cosa que soni a mutualitzaci¨®", critica Paul de Grauwe, de la London School of Economics.

"El projecte, tal com est¨¤, ¨¦s perfectament v¨¤lid per combatre crisis normals. Per¨° enmig d'un estancament que va per a llarg i t¨¦ perilloses tend¨¨ncies deflacionistas, ja no ¨¦s descartable un accident seri¨®s a Europa, que provocaria greus ferides als bancs. En aquest cas caldria tornar a improvisar, perqu¨¨ aquesta uni¨® banc¨¤ria es queda coixa", apunta Barry Eichengreen, de Berkeley. "Perqu¨¨ el mercat monetari, bancari i de capitals europeu funcioni correctament calen passos endavant en la uni¨® pol¨ªtica i fiscal. I per a aix¨°, unes dosis de confian?a entre els socis que avui no existeix. Si vol la meva opini¨®, a Europa li queda un dur¨ªssim trajecte per fer", afegeix.

Es tracta, en fi, d'una uni¨® banc¨¤ria a mig fer, light, segons les fonts consultades a Brussel¡¤les i a Frankfurt. La uni¨® fiscal que requereix una uni¨® banc¨¤ria de deb¨° encara queda lluny, continua sent la inassolible utopia europea de tota la vida. Les utopies, des de Thomes More, han exercit sempre el paper de llebres mec¨¤niques, perseguides fero?ment per¨° mai aconseguides pels llebrers. A cada crisi, Europa es va acostant a la llebre: a la fi, la UE ha demostrat una resist¨¨ncia extraordin¨¤ria, i en cada dificultat aconsegueix que es violin tab¨²s, es creuin l¨ªnies vermelles i es reescriguin normes, en aquesta Europa de les regles eternament canviants; cap tractat ¡ªmolt a pesar dels alemanys¡ª pot anticipar la creativitat de la hist¨°ria. Per aix¨° la uni¨® banc¨¤ria ¨¦s un pas cabdal per refor?ar la construcci¨® europea, segons els mandarins de l'euro i segons el parer de la majoria dels analistes. Per¨° tamb¨¦ per aix¨°, perqu¨¨ la llebre sempre s'escapa, ¨¦s un cop m¨¦s insuficient: una uni¨® banc¨¤ria que es queda en terra de ning¨², que no ¨¦s de palla per¨° tampoc de ma¨®; una uni¨® banc¨¤ria de fusta, encara a merc¨¨ d'aquell llop de la rondalla, que bufava i bufava.

La uni¨® banc¨¤ria ¨¦s un pas endavant, per¨° ben mirat fa l'efecte que el problema continua intacte

En aquesta inacabable crisi europea, el llop ¨¦s el sistema financer. I les bufades es converteixen sovint en vent huracanat per la inestabilitat cong¨¨nita associada a la banca ¡ªsegons l'oblidat Hyman Minsky¡ª, que malgrat la suposada m¨¤gia del mercat provoca embolics cada dos per tres: les crisis banc¨¤ries se succeeixen amb una regularitat astoradora que no ha deixat d'accelerar-se els ¨²ltims 30 anys de desregulaci¨® i ab¨²s de la hip¨°tesi dels mercats eficients i les expectatives racionals "i altres idees que han anat massa lluny", segons l'analista Martin Wolf. Per aix¨° experts com Martin F. Hellwig, de l'Institut Max Planck, o ?ngel Ubide, del Peterson Institute, reclamen una collada m¨¦s a la regulaci¨® associada a les novetats de la uni¨® banc¨¤ria. Anat Admati, de Stanford, assegura que Europa no deixa de fer passos en la direcci¨® adequada "i tot i aix¨° la seva situaci¨® ¨¦s particularment fr¨¤gil, per la simbiosi entre governs, reguladors i bancs. La uni¨® banc¨¤ria suposa fer diversos passos endavant. Per¨° quan es miren amb atenci¨® als detalls fa l'efecte que el problema continua intacte. Tot el que ha fet Europa des de l'esclat de la crisi ¨¦s refor?ar les seves regles fiscals, donar ajudes als pa?sos amb problemes i engegar el supervisor". "Si els enormes riscos que hi ha aqu¨ª deriven en una nova crisi i veiem fen¨°mens com reestructuracions de deute p¨²blic, els bancs es veuran de nou enmig de greus tensions", afegeix Xavier Vives, de l'IESE.

Aquest ¨¦s la por que tortura la UE. En p¨²blic, els alts funcionaris europeus fan esfor?os per instaurar una narrativa optimista: Espanya i Irlanda milloren, la recuperaci¨® s'ha desaccelerat per¨° segueix aqu¨ª, els ex¨¤mens del BCE han retornat confian?a als bancs, hi ha signes positius a tot arreu. En privat, "els riscos econ¨°mics, financers, pol¨ªtics i socials posen els p¨¨ls de punta", resumeix una font de la Comissi¨®. L'escenari central del m¨®n econ¨°mic ¨¦s un estancament secular amb tensions desinflacionistas: sense creixement ni inflaci¨® ni reestructuracions ni possibilitat de devaluar ser¨¤ dif¨ªcil pagar els deutes, "i despr¨¦s de set anys de vaques magres, ¨¦s normal que cada vegada m¨¦s gent tingui dubtes", apunta un cr¨ªtic Philip Legrain, exassessor de Jos¨¦ Manuel Barroso a la Comissi¨®.

"Fins i tot en l'¨¤mbit financer, la fragmentaci¨® persisteix. Els tipus d'inter¨¨s del deute p¨²blic a la perif¨¨ria han baixat, per¨° el cr¨¨dit fa 29 mesos que cau i les empreses i els bancs del sud paguen interessos m¨¦s alts. El BCE va poder utilitzar els seus ex¨¤mens per agilitar tot el proc¨¦s de sanejament, per¨° els resultats generen dubtes. Suspenen 25 bancs, i calen nom¨¦s 10.000 milions d'euros de capital, quan hi ha estudis seriosos que parlen de necessitats de gaireb¨¦ mig bili¨® d'euros", diu Legrain.

Malgrat tot, el BCE ¨¦s la gran estrella d'aquesta crisi. Mario Draghi va forjant la seva llegenda: va treure l'eurozona del pitjor dels seus malsons el 2012 amb aquell whatever it takes ("far¨¦ tot el que calgui"), es va inventar una f¨®rmula per espantar els mercats sense gastar ni un sol euro, ha evitat un accident a la banca amb les successives barres lliures de liquiditat i, en fi, "¨¦s el tipus que ha dit de forma m¨¦s l¨²cida el que necessita Europa: inversi¨®, flexibilitat fiscal on sigui possible, reformes i m¨¦s pol¨ªtica monet¨¤ria", apunta Joaqu¨ªn Almunia, vicepresident de la Comissi¨®. Ara, l'Eurobanc t¨¦ m¨¦s m¨²scul: al costat dels seus poders en el control de la pol¨ªtica monet¨¤ria, es converteix en un 'tsar de la banca'.

El BCE es fa gran: "No nom¨¦s assumeix m¨¦s responsabilitat, sin¨® que ha pogut veure de prop com estan les entitats i aix¨° l'obliga a madurar de cop: ja no nom¨¦s ha de mirar cap a la inflaci¨®, sin¨® tamb¨¦ a l'estabilitat financera. I no pot haver-hi estabilitat si el creixement no torna. Aix¨° implica m¨¦s mesures extraordin¨¤ries a Frankfurt; sempre que Draghi aconsegueixi conv¨¨ncer Berl¨ªn", avisa De Grauwe.

Malgrat tot, el banc?¡ªi Draghi¡ª s¨®n les grans estrelles d'aquesta crisi

Francesco Papadia, ex alt funcionari del BCE, assegura que tant els ¨²ltims ex¨¤mens com la posada en marxa del supervisor s¨®n "progressos importants", per¨° tamb¨¦ sost¨¦ que queda molt per fer: "El m¨¦s urgent ¨¦s detenir la renacionalitzaci¨® del sistema bancari; la suavitat amb qu¨¨ actuaven els supervisors nacionals amb alguns dels excessos a la banca no podia tolerar-se gaire m¨¦s temps. El BCE pot pressionar ara per reduir la concentraci¨® de deute nacional a la cartera de les entitats financeres, per exemple", tanca.

Pronosticar el que pot passar amb l'euro suposa una esp¨¨cie d'expedici¨® a l'horitz¨®. Per¨° ¨¦s evident que l'economia no respira gens b¨¦, malgrat l'optimisme irresponsable de certs sectors. La debilitat de la banca afecta no nom¨¦s les economies que m¨¦s han patit la crisi, sin¨® tamb¨¦ els pa?sos que fins ara gaudeixen de m¨¦s estabilitat: els problemes a It¨¤lia s¨®n evidents, i la marea puja cap a Fran?a, fins i tot a Alemanya en alguns ¨¤mbits.

Les pol¨ªtiques del BCE han aconseguit estabilitzar el sistema, per¨° sense resoldre el mar de fons. La uni¨® banc¨¤ria arriba amb diverses promeses sota el bra?. A partir d'aqu¨ª, arriba el m¨¦s dif¨ªcil: per llimar les defici¨¨ncies del projecte es requereix solidaritat ¡ªuna altra manera de dir diners¡ª, i en aquest punt tot ¨¦s sempre m¨¦s espin¨®s. En cas d'enrenou manejable, el sistema ¨¦s clar: abans de posar un sol euro per salvar-los, les entitats hauran de vendre actius, castigar els accionistes i els que tinguin deute de baixa qualitat.