L¨²cides multituds, miratges massius

La fallida que des de fa anys patim t¨¦ diverses dimensions, a part de l'econ¨°mica. La ciutadania sent por, perqu¨¨ a l'erosi¨® de les classes mitjanes i a la humiliaci¨® de les subalternes s'hi afegeix la insuportable corrupci¨® del sistema pol¨ªtic, sumada a la de l'imaginari que sostenia la carpa de l'enrenou sencer. I a m¨¦s perqu¨¨ en el fons sospita, m¨¦s que ent¨¦n, de quines fonts surt el pandem¨°nium: per un costat, una globalitzaci¨® que est¨¤ minant per fora i per dins el relatiu benestar europeu; i per un altre, un desolador esperit del temps assenyalat per la ru?na dels ideals emancipatoris i la deshumanitzaci¨®, que deixa el com¨² inerme davant la c¨ªnica depredaci¨® que per tot arreu impera.

Aqu¨ª hi ha el frustrant, per no dir grotesc, paper que les presumptes esquerres estan interpretant en la farsa en curs ¡ªenteneu PSC, ICV i tamb¨¦ la CUP, per descomptat; ERC ¨¦s sobiranista a seques¡ª, sumides en la irrellev¨¤ncia quan no engalipades pel nacionalisme ¨¨tnic i el seu furor divisori, que fingeix ser l'¨²nica redempci¨® factible. Esperem l'aut¨¨ntica esquerra, doncs, per m¨¦s que no doni senyals de vida en el vell oasi.

Aqu¨ª, ja se sap, tot el malestar que la gran estafa genera es resumeix en l'ominosa entitat Espanya, espantall preferit per l'establiment pol¨ªtic que ¡ªgr¨¤cies a la inestimable ajuda del ranci espanyolisme sociata i abans que res pepero¡ª ha inflat el velam de la rebel¡¤li¨® de masses en marxa mitjan?ant la seva ind¨²stria de la persuasi¨®, sistema educatiu incl¨°s. Tal com estan les coses, el tret m¨¦s significatiu dels dies que galopen ¨¦s el protagonisme que les munions han cobrat en la p¨²blica governan?a. I, de la seva m¨¤, la mixtificaci¨® que ha anat condint a mesura que la rugidora gentada ¡ªtradu?da en ¡°mandat democr¨¤tic¡± pels que abans ho van inspirar durant decennis¡ª ha anat ensenyorint-se del teatre de la convocant Hist¨°ria, els actors de la qual insta, d¨®na ordres i sanciona. I de la funci¨® principal del que sembla ¡ªnom¨¦s sembla¡ª ser autor i divo al temps.

La sort d'una societat sencera no pot dependre de l'inacceptable mandat democr¨¤tic d'una de les seves porcions, tret que hi intervinguin el debat i les urnes

L'enlluernador escenari, no obstant aix¨°, eclipsa el que passa entre bastidors. Durant la primera meitat del segle XX, els fen¨°mens de massificaci¨® van suscitar viva inquietud i diagn¨°stics de signe divers, de Le Bon a Canetti passant per Ortega, Freud, Arendt, Adorno i Riesman. D'acord amb el seu deplorable elitisme, els pensadors m¨¦s reaccionaris van veure la massa com a entitat donada a priori, una turba greg¨¤ria i fan¨¤tica integrada pels estrats necessitats de la poblaci¨®; els m¨¦s l¨²cids i progressistes, en canvi, la van jutjar fruit del capitalisme embrutidor, conven?uts que ning¨² neix home-massa, sin¨® que ¨¦s degradat per l'entorn de tal condici¨®. Freud, a l'ombra de Le Bon, va observar que els individus aglomerats s¨®n proclius a abjurar del seu jo ¡ªi de l'¨²s cr¨ªtic de la ra¨®¡ª en honor d'un nosaltres idealitzat i fan¨¤tic que solen encarnar en una causa o messies. Ortega va matisar que ning¨² ¨¦s massa pel seu patrimoni o bressol, sin¨® pel seu tarann¨¤: s¨²bdit que se somia ciutad¨¤ encara que sigui incapa? d'assumir l'exig¨¨ncia que, a l'hora de pensar i actuar, aquest estatus requereix. I Canetti va agregar que la massa es distingeix perqu¨¨ en ella ¡°hi regna la igualtat¡±, ¡°sempre vol cr¨¦ixer¡±, ¡°estima la densitat¡± i ¡°necessita una direcci¨®¡±.

No obstant aix¨°, at¨¨s que la confusi¨® regna sobre aquest tema, conv¨¦ reparar que els fen¨°mens d'aglomeraci¨® no s¨®n alienants sempre ni per se, i que poden donar lloc a multituds cr¨ªtiques, articulades i conscients, com Toni Negri vindica. Aquesta distinci¨® permet comprendre els que ara mateix copen la conjuntura a Catalunya, ja que en la multitud sobiranista s'entreteixeixen tots dos v¨ªmets: d'un costat, la lucidesa democr¨¤tica i pluralista que suposa tota multitud; i d'un altre, el gregarisme demag¨°gic i unanimista que qualsevol massa implica. Per aquest motiu llegir-la en una sola clau pot ser un error garrafal, motiu de greus malifetes. I per aquest motiu potser ¨¦s tan indispensable ponderar-la amb tot respecte i realisme ¡ªa Barcelona i tamb¨¦ a Madrid, ¨¦s clar¡ª com evitar la temptaci¨® de sacralitzar-la per convertir-la en font principal de legitimaci¨® pol¨ªtica.

Vivim des de fa d¨¨cades en societats subjugades per la il¡¤l¨°gica de l'espectacle i de l'estetitzaci¨® a ultran?a, en les quals els simulacres culminen la seva apoteosi, i en les quals el narcisista selfie ha esdevingut un miratge col¡¤lectiu, aix¨ª mateix. Gaireb¨¦ tots els estudiosos dels mitjans de persuasi¨® coincideixen a constatar que, lluny de limitar-se a referir el que passa, tendeixen a induir-ho i fins i tot a produir-ho de vegades, per molt que tant l'establiment que els empara com ells mateixos ho neguin tres vegades.

La sort d'una societat sencera no pot dependre de l'inacceptable mandat democr¨¤tic d'una de les seves porcions, tret que hi intervinguin el debat i les urnes, ni de l'espiral de massificaci¨® que la seva ind¨²stria de la consci¨¨ncia encoratja. Hauria de ser l'hora de les multituds l¨²cides, plurals i solid¨¤ries. I la de la regeneraci¨® de les institucions. Sense elles no hi ha democr¨¤cia ni ciutadania plausibles.

Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor.