Duran i el seu viatge al centre de la pol¨ªtica

Josep Antoni Duran Lleida fa molts anys que aspira a ser el mascle alfa de la comunitat pol¨ªtica catalana i deixar, per fi, de ser teloner del l¨ªder convergent de torn. Primer el dirigent democristi¨¤ va tractar de desbancar el l¨ªder de CiU sense sortir de la coalici¨®, per¨° la condici¨® de partit sat¨¨l¡¤lit d'Uni¨® Democr¨¤tica i de subordinaci¨® al poder de CDC li van impedir la promoci¨® interna. Artur Mas va guanyar la partida i Duran se'n va anar al Congr¨¦s dels Diputats, refugiant-se en la seva luxosa caserna de la suite de l'hotel Palace de Madrid.

Ara, en ple apogeu del debat sobiranista, a les portes del proc¨¦s participatiu del 9-N i davant unes hipot¨¨tiques eleccions auton¨°miques anticipades per aconseguir la independ¨¨ncia de Catalunya, Duran es planteja canviar d'estrat¨¨gia i emprendre el seu particular viatge al centre de la pol¨ªtica per aconseguir situar-se a la cresta de l'actual tsunami pol¨ªtic. Sens dubte, una gesta gaireb¨¦ semblant a la que van realitzar Axel i el seu oncle, el professor Lidenbrock, a la novel¡¤la de Jules Verne Viatge al centre de la Terra, de la qual aquest novembre se celebren els 150 anys de la publicaci¨®. Duran, amb el seu domini de l'alqu¨ªmia pol¨ªtica, sembla que ha aconseguit desxifrar el missatge secret del pergam¨ª que cont¨¦ les instruccions per arribar al centre de la pol¨ªtica i es disposa a superar tot tipus de perip¨¨cies, a esquivar vents i tempestes, i a passejar envoltat de perillosos monstres. Una proesa nom¨¦s a l'abast d'un animal pol¨ªtic de cap a peus i d'un professional del maquiavel¡¤lisme m¨¦s exigent.

Coneixedor dels comportaments b¨¤sics que descriu l'etologia, el nou m¨¨tode que ara intenta Duran ¨¦s, sense anar gaire lluny, el mateix que utilitza el bonobo o ximpanz¨¦ pigmeu, ¨¦s a dir, establir aliances pol¨ªtiques interessades a aconseguir derrotar el mascle alfa i ocupar el seu domini. Tip d¡¯estar a segona fila, Duran vol conv¨¨ncer els seus coreligionaris perqu¨¨ inici?n la travessia i s'aproximin a noves formacions pol¨ªtiques i, si cal, emancipar-se de CDC, el partit que els ha donat de menjar els ¨²ltims 36 anys, des que es va formar la coalici¨® CiU el 1978.

Duran ha comen?at per tirar els trastos a Miquel Iceta i conv¨¨ncer-lo per formar una parella alfa que en un futur domini l'arc parlamentari catal¨¤. No importa que Uni¨® sigui democratacristiana i de dretes, i que el PSC es defineixi socialista i d'esquerres, ni que els primers defensin el galimaties de l¡¯Estat confederal i els segons insisteixin en l¡¯Estat federal. No molesta que Uni¨® sigui comparsa del PP al Grup del Partit Popular Europeu i que el PSC formi part de l¡¯Alian?a Progressista de Socialistes i Dem¨°crates al Parlament Europeu. Tampoc incomoda que sigui el mateix Duran, que en el seu moment va arribar a defensar als metges que ¡°guarien¡± l'homosexualitat amb ter¨¤pies reconductuals, qui s'atreveixi a demanar a Miquel Iceta que junts tractin de guarir la pol¨ªtica catalana. I per rematar aquest joc dels disbarats, S¨¢enz de Santamar¨ªa ha bene?t l'alian?a i els socialistes admeten que ¡°el PSC est¨¤ disposat a assumir-ne el cost pol¨ªtic¡±. Realment, quan a un li queda poc ¡°cost pol¨ªtic¡± per perdre, pot estar disposat a agafar-se a la taula de salvaci¨®, com plantejar-se un pacte a la grega i amb Uni¨®.

Si falla el PSC, Duran buscar¨¤ nous aventurers que l¡¯acompanyin en la seva odissea centr¨ªpeta per situar-se al capdamunt del sistema de partits catal¨¤ i guiar el poble que l¡¯aclama. Altres partits, com el PP, que tamb¨¦ necessiten ant¨ªdots pol¨ªtics per combatre l'independentisme, poden estar disposats a sacrificar-se per garantir l'¨¨xit de la gesta, sobretot si reconeixen l'obstinada fatalitat que mostren les dades demosc¨°piques. En qualsevol cas, tots els aliats susceptibles d'afegir-se a l'epopeia de Duran tenen tantes xacres i tant plom a l'ala (gaireb¨¦ com Uni¨®) que fins i tot poden repel¡¤lir els electors m¨¦s centrats.

De moment, per construir un nou espai de centre pol¨ªtic Duran ja ha creat la plataforma c¨ªvica Catalunya al Centre, que previsiblement comen?ar¨¤ a reactivar-se despr¨¦s del 9-N. A principis d'agost va afirmar que mai se n'aniria a un altre partit, per¨° no ser¨¤ f¨¤cil conv¨¨ncer tots els dirigents i militants del seu partit perqu¨¨ el segueixin cap a una dimensi¨® pol¨ªtica desconeguda, sobretot si tenim en compte que un percentatge molt elevat d'ells encara viu ¡ªi influeix¡ª gr¨¤cies a CDC. ?s molt probable que en l'actual context pol¨ªtic que vivim a Catalunya la jugada li surti malament, frustri les seves ambicions i passi de la seva actual condici¨® de mascle beta a mascle omega i acabi sent menyspreat per tots, fins i tot pels seus.

Els personatges de Jules Verne van comen?ar el viatge a Isl¨¤ndia i el van acabar sans i estalvis a la illa italiana de Stromboli. Veurem en quina latitud ideol¨°gica i en quin estat de salut pol¨ªtica es trobaran Uni¨® i el seu intr¨¨pid l¨ªder al final del seu apassionant viatge al centre de la pol¨ªtica.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.