Dues coses o m¨¦s sobre Perucho

El mecanisme necr¨°fil de la cultura catalana ¨¦s impecable. En una literatura que es va quedant sense lectors, quan mor un escriptor se l'honra amb molta abund¨¤ncia i gaireb¨¦ immediatament passa a l'oblit potser per sempre. ?s un mecanisme amb poques excepcions i, per descomptat, Joan Perucho no en va ser cap. Com m¨¦s patriota catal¨¤ ¨¦s considerat el mort, m¨¦s honres f¨²nebres, per¨° l'oblit ¨¦s pr¨¤cticament el mateix per a tothom. Ha hagut de ser la Fundaci¨® Banco Santander, junt amb la cr¨ªtica Mercedes Monmany, qui actualitzi la literatura de Perucho, tan benignament sat¨¤nica, publicant una antologia dels seus millors escrits, en versi¨® castellana. Tornem al m¨®n de Perucho com qui entra en un balneari per a fantasmes, entre jardins de plantes carn¨ªvores i sense nom. La Fundaci¨® Banco Santander ja ha fet el mateix amb el male?t Eugeni d'Ors i la tan poc convencional Merc¨¨ Rodoreda. La veritat ¨¦s que Joan Perucho pr¨¤cticament havia desaparegut de les llibreries de Catalunya. Ara com ara, els seus nous lectors nom¨¦s aconsegueixen els seus llibres comprant per Internet, a Iberlibro.

En fi, per una vegada Perucho ha tingut bon tracte amb els bancs. Poc abans dels inicis de la crisi de Banca Catalana, va retirar de caixa el seu patrimoni, amb molta prud¨¨ncia. Deia que un no es pot fiar d'un banc que es gasta els diners dels clients pagant perqu¨¨ uns alpinistes posin una bandera catalana al cim de l'Everest. Aquesta era l'altra cara de Perucho, assenyat com el bon jutge que era, fins que es va afartar dels reus de just¨ªcia i es va poder dedicar venturosament a llegir i escriure.

M¨¦s tard va tenir la fortuna de constar en el c¨¤non de la literatura annex a l'assaig c¨¨lebre de Harold Bloom. L'assumpte es va convertir en tema predilecte de sobretaula. Havia estat fent confer¨¨ncies en algunes universitats nord-americanes i, de retorn, va passar per Baltimore, on va visitar la tomba d'Edgar Allan Poe. Recollit davant la tomba, d'un arbre proper va caure una fulla i el vent la va anar agitant fins a posar-li al front de patrici august. Ell ho va interpretar ¨Csegons deia¨C com una salutaci¨® protectora del vell poeta dips¨°man. Per¨° va ser alguna cosa m¨¦s. A l'aeroport de Baltimore, a punt d'embarcar, va parar a la llibreria i va veure l'assaig de Bloom, amb l'esment a Perucho. Era la benedicci¨® fant¨¤stica de Poe. Inventada o no, aquella hist¨°ria s'anava perfeccionant en el detall, fins al punt que amb cadascun dels seus posats eloq¨¹ents, Perucho ens feia veure cada vegada millor com la fulla se li va anar posant al front, enviada pel poeta que va contemplar l'enfonsament tr¨¤gic de la casa Usher.

La popularitat de Perucho entre els que confonen la literatura catalana amb el nacionalisme ha estat sempre molt millorable. Li va tocar a m¨¦s viure en temps del ¡°diktat¡± que va ser el realisme social. Les dues circumst¨¤ncies, de tant biaix, el van perjudicar com a poeta i com a novel¡¤lista. Una mica d'aix¨° es va poder constatar en la reuni¨® del jurat d'un dels premis nacionals ¨Cassaig, poesia o novel¡¤la¨C a la seu del Ministeri de Cultura. Ara tant fa quin any. En els diferents jurats, hi havia membres ¨Cpeninsulars i insulars¨C conjurats per nominar Perucho per al Premi Nacional de les Lletres. S¨®n recomanacions no vinculants, per¨° cr¨¨iem que la unanimitat acordada podia influir a l'hora de, finalment, decidir el premiat. En el jurat del qual era membre qui escriu aquest text, el nom de Perucho va torbar el sopor del representant de l'Institut d¡¯Estudis Catalans. Fulminantment, es va oposar a la nominaci¨® de Perucho. No va adduir cap argument. ?nicament ho va rebutjar de manera frontal. Despr¨¦s va proposar un altre nom que va ser secundat pels membres del jurat ¨Cles acad¨¨mies basca, gallega i d'altres¨C que acostumen a votar en bloc i una cosa semblant va passar en altres membres dels jurats, per¨° aquell altre candidat no va obtenir el premi, a difer¨¨ncia de les possibilitats reals que hauria tingut la candidatura de Perucho.

A l'home de l'Institut d¡¯Estudis Catalans, un historiador de la literatura catalana a la qual sistem¨¤ticament confon amb una tesi sociol¨°gica, li incomodava participar en el reconeixement d'alg¨² com Perucho, escriptor en catal¨¤ que alhora escrivia en castell¨¤. L'incident va ser una contradicci¨® fonamentalista peculiar, perqu¨¨ Perucho va rebre el 1995 el Premi Nacional de Literatura que atorga la Generalitat. Per¨° aix¨ª va ser com la literatura catalana va perdre aquell dia una oportunitat d'augmentar la pres¨¨ncia a tot Espanya i aix¨ª Joan Perucho es va quedar sense el Premi Nacional de les Lletres fins que jurats m¨¦s comprensius l'hi van atorgar l'any 2002, ja poc abans de morir. En con¨¨ixer aquell episodi de repudi, Perucho va al?ar les celles i va posar la seva cara de sorpresa angelical com un te¨°leg bizant¨ª a punt de ser objecte d'anatema. ¡°El m¨¤gic prodigi¨®s¡±, el va anomenar el seu amic i ve¨ª Carlos Pujol en refer¨¨ncia a Calder¨®n. ?s clar que Calder¨®n avui no toca.