Passar a l¡¯acci¨®

Estem arribant a un punt en el qual l'acumulaci¨® de factors que indiquen canvi d'¨¨poca i canvi de cicle pol¨ªtic estan a punt de produir saturaci¨®. La divisi¨® entre les elits pol¨ªtiques tradicionals (i les seves connexions i complicitats amb les elits econ¨°miques) i el conjunt de la ciutadania ha aconseguit m¨¤xims hist¨°rics en democr¨¤cia. A Espanya, l'expressi¨® m¨¦s clara ¨¦s l'ascens irresistible de Podem, que est¨¤ en condicions de disputar ja el govern al bipartidisme hegem¨°nic des del 1977. El PP i el PSOE mai havien estat tan avall en perspectives de vot. La crisi, iniciada el 2007, va tenir en el 15-M l'expressi¨® m¨¦s clara que alguna cosa important s'havia trencat. Sectors importants de la joventut, amb recursos cognitius?significatius i amb capacitat elevada de l'¨²s de les xarxes digitals, van entendre que el seu futur estava totalment en q¨¹esti¨®, i que les elits governants, no tan sols no estaven disposades a canviar, sin¨® que dificultarien tant com poguessin qualsevol indici de transformaci¨® que condu¨ªs a reduir la creixent desigualtat i la precaritzaci¨® generalitzada de les condicions de vida.

Des de llavors, i de manera transversal, han estat molts els que han anat comprovant que els nois i les noies del 15-M tenien ra¨®. Ens hem anat empobrint tots. Les coses han anat a pitjor. Ens deien que si aplic¨¤vem unes pol¨ªtiques que estaven als ant¨ªpodes del que ens havien prom¨¨s en la transici¨® i que ens estaven permetent recuperar el temps perdut en el franquisme, al final les coses tornarien a funcionar com abans. Ens demanaven que f¨¦ssim acte de contrici¨® per la nostra frivolitat en la despesa, per¨° hem comprovat que el seu nivell de desvergonya era i continua sent incommensurable. Hem estat obedients fins a l'exasperaci¨® en les pol¨ªtiques d'austeritat. Per¨°, han anat passant mesos, anys, i malgrat que diuen que les coses milloren, el que sabem ¨¦s que ha augmentat la desigualtat i que les promeses no s'han complert. I cada dia comprovem que la conxorxa i els tripijocs entre un bon nombre de pol¨ªtics significatius i cercadors de renda han estat constants. Ja no ¨¦s un problema nom¨¦s d'esquerres i de dretes, ¨¦s un tema de defensa de la ciutadania davant unes elits blindades.

A Catalunya, tot aix¨° ¨¦s aplicable en les dosis corresponents i amb algunes difer¨¨ncies d'estil. Per¨° aqu¨ª, l'escenari general s'ha vist afectat de manera nuclear per la impossibilitat de continuar negant l'exist¨¨ncia d'un subjecte pol¨ªtic amb arrels pr¨°pies i amb voluntat sobirana, com era i ¨¦s una gran majoria del poble catal¨¤ que reclamava i reclama reconeixement i dignitat. Aqu¨ª, per tant, els problemes derivats de la crisi institucional, econ¨°mica i generacional s'han vist creuats per l'esperan?a que proporcionava la possibilitat de reconstrucci¨® pol¨ªtica plasmada en el dret a decidir. La crisi generalitzada de la democr¨¤cia espanyola s'ha llegit aqu¨ª en clau d'oportunitat de regeneraci¨® democr¨¤tica nacional catalana. I, intel¡¤ligentment, bona part de les elits econ¨°miques i pol¨ªtiques catalanes, absolutament c¨°mplices del que ha passat i de les pol¨ªtiques aplicades a tot Espanya, han intentat camuflar-se i ressituar-se en aquesta perspectiva ¨¤mplia, que resultava mobilitzadora i esperan?adora. Els espais s'han anat fent m¨¦s i m¨¦s estrets per a CiU i els sectors financers tradicionalment connectats amb el poder convergent. Ja que, tot i que entenen que aqu¨ª la cruesa de l'enfrontament entre elits i ciutadania est¨¤ temperada pel proc¨¦s de la consulta i aix¨° els d¨®na m¨¦s aire, no estan del tot segurs de com s'acabar¨¤ la cosa. Aix¨ª mateix, ¨¦s cert que els nous subjectes pol¨ªtics que han anat emergint a Espanya, com Podem, aqu¨ª tenen m¨¦s dificultat per trobar espais. S'enforteix doncs la idea de dos taulers de joc amb components peculiars i diferenciats.

Arribem doncs a la fase cr¨ªtica. La for?a social que acompanya i impulsa el proc¨¦s de la consulta empeny per convertir el nou 9-N en un punt i a part que no permeti reculades. El Govern, i les elits que representa, fan veure que s¨ª, per¨° s¨®n conscients que els espais per desplegar noves ast¨²cies i mantenir el control i el lideratge amb prou feines existeixen. Les altres forces pol¨ªtiques favorables al proc¨¦s miren de mantenir la fr¨¤gil unitat, conscients que qualsevol escissi¨® a destemps pot ser durament penalitzada. Tots pensen ja en el dia despr¨¦s. Definitivament, toca passar a l'acci¨®. I aix¨° nom¨¦s es pot concretar en un per¨ªode constituent, tr¨¤mit d'unes eleccions en les quals inevitablement es barrejaran tots els components esmentats, tant els propis de Catalunya, com els que formen part de l'escenari espanyol i europeu. No hi ha espai per a simplificacions plebiscit¨¤ries.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica i investigador de l'IGOP de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.