L¡¯agenda pol¨ªtica del 10 de novembre

La crisi catalana no s'acabar¨¤ el 9 de novembre, quan els catalans vegin que no se celebra el refer¨¨ndum o que se celebra un acte mancat de tota base jur¨ªdica. M¨¦s aviat la crisi s'accentuar¨¤ a partir del dia 10, quan Mas i el seu Govern hagin fracassat davant els seus seguidors independentistes i aquests sentin la frustraci¨® que sempre apareix quan es trenquen els somnis m¨¦s esperats. Per aix¨° sembla necessari que el Govern de la naci¨®, el Partit Popular i el PSOE comencin a preparar i acordar l'agenda pol¨ªtica posterior a la no-celebraci¨® del refer¨¨ndum.

Com tota agenda pol¨ªtica, la relativa a la Catalunya postrefer¨¨ndum exigeix establir prioritats, fer-les atractives per als ciutadans i demostrar que s¨®n possibles i adequades. Tinc la sensaci¨® que el Govern no vol entrar a examinar el problema de l'agenda setting perqu¨¨ requeriria un activisme pol¨ªtic i medi¨¤tic incompatible amb l'actitud dominant que propugna la passivitat m¨¦s completa. Per¨° la crisi de Catalunya exigeix, com a m¨ªnim, un policy process molt meditat que identifiqui b¨¦ el paper de cada actor, les ofertes pol¨ªtiques que es poden fer i com es reflecteix en l'opini¨® p¨²blica. I des d'un punt de vista program¨¤tic, l'agenda que es fixi ha d'intentar solucionar: a) l'encaix de Catalunya a l'Estat auton¨°mic (vector catal¨¤); b) les disfuncions d'aquest Estat auton¨°mic (vector auton¨°mic), i c) la reforma de la Constituci¨® (vector normatiu).

Abans d'analitzar els tres vectors de l'agenda que hem apuntat cal fer un rep¨¤s a la situaci¨® en qu¨¨ quedar¨¤ el sistema catal¨¤ de partits despr¨¦s de les properes eleccions catalanes. Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya ser¨¤ probablement un partit marginal gr¨¤cies a l'esfor? conjunt de Mas i de la fam¨ªlia Pujol. El gran partit de les classes mitjanes que enlla?ava amb els interessos empresarials de Catalunya es convertir¨¤ probablement en una petita formaci¨® d'independentistes conservadors a qui faci por votar una Esquerra que, equivocadament, consideren un partit d'esquerres. ?s probable que aquesta funci¨® de partit conservador de classes mitjanes la pugui assumir Uni¨®, per¨° aquest partit i el mateix Duran i Lleida s'han acostumat tant al joc de les ambig¨¹itats i de les contradiccions que potser no aconsegueixin enviar un missatge ferm i n¨ªtid als electors conservadors no independentistes. Els electors que perdr¨¤ CiU poden acabar a Esquerra, per¨° no ¨¦s probable que obtingui majoria absoluta si els partits no independentistes saben jugar les seves bases.

Per la seva banda, el PSC ¨¦s el m¨¦s semblant a un cad¨¤ver pol¨ªtic, perqu¨¨ s'ha situat en una postura que els electors no perdonen, que ¨¦s la indefinici¨®, que molts interpreten com una manca de principis pol¨ªtics. Un partit amb uns regidors que no assisteixen al ple de l'Ajuntament de Barcelona per no votar a favor o en contra del refer¨¨ndum, un partit que es mostra contrari a l'¨²ltim succedani referendari de Mas per¨° ordena als seus alcaldes que col¡¤laborin si l'hi demanen per escrit, i que al Parlament vota a favor d'una llei que permetria un refer¨¨ndum que desaprova, ja no ¨¦s un partit, sin¨® un conglomerat de microinteressos fretur¨®s de principis i d'objectius. Si Maurice Duverger parlava de la connexi¨® entre els partits i l'opini¨® p¨²blica fins a l'extrem que l'estructura de l'opini¨® p¨²blica ¨¦s en gran mesura la conseq¨¹¨¨ncia del sistema de partits (Les partis politiques, Par¨ªs, 1951), a quina opini¨® p¨²blica pot orientar un partit com el PSC, que defuig pronunciar-se sobre els temes cabdals de Catalunya i va a r¨°ssec de les iniciatives de Mas, per inviables o fr¨¨voles que siguin? Les subtileses bizantines que amaguen indecisi¨® no creen opini¨® p¨²blica. I el mateix es pot dir d'Iniciativa per Catalunya, que vol atrapar tants programes (ecologistes, d'esquerra, nacionalistes) que continua sent un partit imprevisible i incapa? d'enviar un missatge n¨ªtid a l'electorat (el contrari del que va ser el PSUC fins al Congr¨¦s de gener del 1981).

Fa falta un nou Estatut amb un camp de relacions diferent, m¨¦s n¨ªtid i m¨¦s operatiu

Finalment, el PP tampoc t¨¦ capacitat d'influir en l'opini¨® p¨²blica. Llastrat pel quietisme del Govern de la naci¨®, condicionat per l'exagerat suport que va donar a Mas fins que el president va passar a l'independentisme, dif¨ªcilment es traur¨¤ la imatge d'una dreta que no compr¨¨n el que ¨¦s Catalunya.

En poques paraules, Mas i els independentistes han triturat l'actual sistema de partits, que nom¨¦s durar¨¤ fins a les properes eleccions, despr¨¦s de les quals potser tot es recondueixi a un pol d'Esquerra versus un altre pol de Ciutadans (Podem i assimilats s¨®n una inc¨°gnita). Potser CiU es podr¨¤ lliurar de Mas i tornar a la centralitat, amb o sense Uni¨®. Potser, en definitiva, alguna fracci¨® del PSC podr¨¤ donar un missatge n¨ªtidament socialdem¨°crata i autonomista. Per¨° la situaci¨® no pot esperar. Cal comen?ar a fer passos per canviar la tend¨¨ncia electoral que, a dia d'avui, sembla afavorir nom¨¦s Esquerra.

El Govern, el PP i el PSOE han de dissenyar una pol¨ªtica de recuperaci¨® d'electors a Catalunya, pol¨ªtica que passa, en el cas d'aquest ¨²ltim, per aclarir qu¨¨ ¨¦s el PSC i si s'ha de refundar amb principis clars que nom¨¦s poden basar-se en l'autonomisme, sense adher¨¨ncies independentistes.

En l'agenda pol¨ªtica que assenyal¨¤vem m¨¦s amunt ¨¦s necessari treballar en l'encaix de Catalunya en l'Estat auton¨°mic. Hi ha hagut recents iniciatives ¡ªcom Catalu?a y las otras Espa?as (Cr¨ªtica, 2014), de Santiago Mu?oz Machado¡ª que van en una direcci¨® adequada: cal preparar un nou Estatut d'Autonomia que permeti establir un camp de relacions diferent, m¨¦s n¨ªtid i m¨¦s operatiu (cosa que no permet l'actual Estatut que sembla, per la seva innecess¨¤ria minuciositat, una ordenan?a municipal). No ser¨¤ f¨¤cil, per¨° despr¨¦s del 9-N el Govern, amb l'actitud del PSOE, ha de convocar immediatament el fr¨¤gil Govern catal¨¤ (no n'hi ha cap altre) i els partits que desitgin participar en la reforma per treballar en un nou marc estatutari que respecti, per descomptat, la unitat d'Espanya. Si hi ha alguna cosa urgent en la pol¨ªtica espanyola ¨¦s aquesta convocat¨°ria per neutralitzar la propaganda independentista i per entreveure punts d'enteniment i tamb¨¦ fins i tot de desacord.

Al mateix temps, el Govern hauria d'oferir un nou model territorial per tot Espanya

Al mateix temps, el Govern hauria d'oferir un nou model territorial per tot Espanya. No ¨¦s dif¨ªcil, hi ha suficients treballs doctrinals que han diagnosticat els defectes de l'actual Estat auton¨°mic i el dret comparat (que no s'esgota al Canad¨¤ com creuen alguns) ofereix models pr¨¤ctics de descentralitzaci¨®. Que aquest model descentralitzador s'anomeni o no federal ¨¦s secundari, l'important ¨¦s sanejar l'Estat auton¨°mic, recol¡¤locar-lo sense destruir-lo.

Finalment, aquest doble disseny territorial (catal¨¤ i estatal) necessita una reforma constitucional. El Govern es resisteix per¨°, si s'ha de jutjar per les enquestes m¨¦s recents, podria passar que, despr¨¦s de les seg¨¹ents eleccions a les Corts, el PP no tingui capacitat per impedir una reforma que pugui no respondre ja als seus principis pol¨ªtics. M¨¦s li val al Govern preparar un text que, conforme a l'article 168.1 de la Constituci¨®, sotmeti les actuals Corts abans de dissoldre's. Un text totalment articulat, ja que, si b¨¦ hi ha constitucionalistes que creuen que n'hi ha prou amb uns principis, la l¨°gica ens diu que ning¨² vota una reforma constitucional sense con¨¨ixer, fins l'¨²ltima coma, all¨° que es reformar¨¤.

Aquesta triple agenda de reformes requereix un pacte PP-PSOE i tamb¨¦ una major iniciativa pol¨ªtica de tots dos partits a Catalunya. No ¨¦s f¨¤cil, ja que el PP t¨¦ poca for?a pol¨ªtica i el PSOE, en estar vinculat al PSC, t¨¦ un marge estret. Per¨° si els catalans no veuen la implicaci¨® de tots dos partits, si aquests partits no s¨®n capa?os de desplegar una nova hegemonia pol¨ªtica entre els milions de catalans que no volen la independ¨¨ncia, que viuen acorralats per l'aud¨¤cia, les fal¡¤l¨¤cies i els grans mitjans econ¨°mics dels independentistes, el 9-N produir¨¤ frustraci¨® per¨° no evitar¨¤ noves situacions de crisi.

Javier Garc¨ªa Fern¨¢ndez ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional a la Universitat Complutense de Madrid.