El dia despr¨¦s o l¡¯endem¨¤?

?s avui el dia despr¨¦s? Avui ¨¦s dia 10 de novembre, ¨¦s prou cert, i per tant ¨¦s l¡¯endem¨¤ del dia 9, aix¨° ¨¦s, ahir diumenge. Per¨° pregunto si avui ¨¦s el dia despr¨¦s del 9-N, emprant una locuci¨® adverbial que molts ling¨¹istes i professors de catal¨¤ eviten tot advocant per la seva substituci¨® per un molt m¨¦s genu¨ª l¡¯endem¨¤, i recelant, suposo, de la possible hispanitat de l¡¯expressi¨®. No cal dir que el documental d¡¯Isona Passola sobre la independ¨¨ncia de Catalunya, recentment estrenat, ja va optar de manera expl¨ªcita per la versi¨® ortodoxa, en una tria normativament del tot justificada.

Aquestes dues f¨®rmules, per¨°, volen dir el mateix? L¡¯expressi¨® el dia despr¨¦s, si voleu a trav¨¦s del castell¨¤ el d¨ªa despu¨¦s, va agafar cos arran d¡¯una pel¡¤l¨ªcula nord-americana, The Day After, de l¡¯any 1983, que plantejava qu¨¨ passaria l¡¯endem¨¤ d¡¯una guerra at¨°mica. En aquells temps se¡¯n parlava, d¡¯aix¨°, aquest semblava un risc ben possible atesa la crispaci¨® entre superpot¨¨ncies, i el t¨ªtol del film va acabar contenint, tamb¨¦ en castell¨¤, una connotaci¨® de gran punt i a part, de canvi transcendent, de tomb en la vida de tots plegats. El dia despr¨¦s d¡¯alguna cosa va passar a voler dir que res no tornar¨¤ a ser com era abans.

Agafat doncs aquest sentit ?i, per descomptat, vetllant perqu¨¨ no muti i se¡¯ns instal¡¤li com a locuci¨® quotidiana per expressar el que fem l¡¯endem¨¤ d¡¯un dia qualsevol?, ?¨¦s obligatori revertir el brillant efectisme que evoca el terme i substituir-lo per un prosaic, anod¨ª i avorrit l¡¯endem¨¤, d¡¯aquells que un dia passa i l¡¯altre empeny? Jo crec que no. El podr¨ªem mantenir perfectament en aquest sentit, el de l¡¯excepcionalitat ¨²nica despr¨¦s d¡¯un dia transcendent, i deixar l¡¯altre per a la irrellev¨¤ncia del dia a dia.

¡°Per¨° ¨¦s que no ¨¦s genu¨ª!¡±, diran molts. Qualsevol cosa que estigui ben formada ning¨² diu que no pugui ser genu?na. Podem construir locucions de temps amb l¡¯estructura dia despr¨¦s i els numerals que vulguem, i per tant, si diem dos dies despr¨¦s, set dies despr¨¦s o cinquanta dies despr¨¦s, res no impedeix fer un dia despr¨¦s, i, anant m¨¦s enll¨¤, determinar-lo amb l¡¯article definit. I tampoc es pot dubtar de la correcci¨® i la genu?nitat de la f¨®rmula el dia abans (per exemple, avui mateix ¨¦s el dia abans de Sant Mart¨ª), constru?da an¨¤logament a l¡¯expressi¨® conflictiva per¨° aportant-hi un adverbi contrari. En qualsevol cas, el dia despr¨¦s t¨¦ una formulaci¨® que no despertaria les nostres sospites si l¡¯evoluci¨® de la llengua ens hagu¨¦s escamotejat l¡¯adverbi l¡¯endem¨¤, el qual, afortunat, sempre ha fet prevaler la seva denominaci¨® d¡¯origen.

La llengua ha de servir per fer coses, i per a aix¨° s¡¯hi valen tant les f¨®rmules genu?nes com les ben formades, segons l¡¯habilitat de cadasc¨². Per exemple, puc ara voler parlar de dem¨¤, dia 11, i pretendre expressar un cert sentit de quotidianitat, com volent dir que despr¨¦s d¡¯un dia sonat toca posar-se a treballar i bregar amb el dia a dia. Podr¨¦ dir, seguint el deixant normatiu, que dem¨¤ ¨¦s l¡¯endem¨¤ de l¡¯endem¨¤, i fins i tot, si vull fer riure, que dem¨¤ ¨¦s l¡¯endem¨¤ passat. Per¨°, si faig aix¨°, volent aferrar-me a la genu?nitat m¡¯estar¨¦ perdent un espl¨¨ndid l¡¯endem¨¤ del dia despr¨¦s.