La confusi¨® del no-no i altres fets singulars del 9-N

Un dia de vocal a l¡¯Hospitalet i 14 hores de ressaca electoral, sense dormir, observant resultats i reaccions donen com a resultat aquesta llista de deu particularitats especials de la celebraci¨® del 9-N.

1. La caiguda del papu constitucional

Set directius de grans companyies em van dir dimecres a l¡¯Hotel Princesa Sofia que no patien pel que pogu¨¦s passar el 9-N. Persones com Miquel Valls, president de la Cambra de Barcelona, o Antoni Esteve, president de la patronal Farmaindustria, no van mostrar-me cap por especial de cara a la celebraci¨® d¡¯una consulta declarada il¡¤legal pel Tribunal Constitucional. Eren a l¡¯auditori de l¡¯hotel per escoltar Artur Mas. El president va arribar acompanyat d¡¯un nodrit grup de fidels per¨° tamb¨¦ de molta gent d¡¯empresa que el va aplaudir a cor qu¨¨ vols. Nom¨¦s Carles Tusquets, president de Fibanc, em va confessar que patia per les conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques de la rebel¡¤li¨® de la Generalitat. Servidor ¨Cal cap i a la fi un burg¨¨s de Sarri¨¤¨C va al¡¤lucinar amb la calma que mostraven els prohoms reunits al Reina Sofia. El nostre Govern estava a punt de saltar-se la llei m¨¦s sagrada, de deixar amb un pam de nas el papu constitucional, i la vida prosseguia com si no pass¨¦s res.

Per¨° diumenge s¨ª que va passar alguna cosa: 2,3 milions de persones van anar a votar sense immutar-se per si ells, els seus representants o els directors d¡¯escola se saltaven la Constituci¨®. Per m¨¦s que esgrimissin les Taules de la Llei des del Govern central, 2,3 milions de persones van fer com si plogu¨¦s. El catal¨¤ poruc sembla una icona del passat. No recordo que ning¨² parl¨¦s durant la jornada de tenir cap mena de por legal. Hi havia, molt de tant en tant, vocals que apareixien amb rumors de si els Mossos d¡¯Esquadra havien aparegut per tancar un col¡¤legi o un altre, per¨° no va passar res. La derrota de l'autoritat constitucional va ser un resultat n¨ªtid del 9-N.

2.?El caos de la doble pregunta

Una doble pregunta no ¨¦s el sistema m¨¦s clar de q¨¹estionar la ciutadania. La prova ¨¦s que els vots no v¨¤lids van representar el 3,1% del total. A les darreres eleccions europees, els vots nuls van representar el 0,9% del total a Catalunya. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012, el vot nul tamb¨¦ va ser del 0,9%. A les eleccions generals del 2011, el vot nul va ser de l'1,2%. La meva experi¨¨ncia en el recompte a l¡¯Hospitalet, per¨° tamb¨¦ la d¡¯altres vocals que compartien la seva experi¨¨ncia a Twitter, ¨¦s que la majoria d¡¯aquests vots nuls ¨Canomenats ¡°altres¡±¨C eren els de les persones que van votar no-no. En el cas de la meva mesa a l¡¯Hospitalet, el no-no va representar la meitat dels "altres" vots? ¨C¨¦s a dir, el no-no era el 3,5% del total. Un vocal va comunicar a Twitter els resultats de la mesa 3482Q de l¡¯institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet: dels 30 nuls, la gran majoria eren no-no ¨Cl¡¯11% del total¨C. Tamb¨¦ a Twitter, el diputat d¡¯ERC Pere Aragon¨¨s ha confirmat que a la seva mesa molts vots "altres" eren no-no.

3. Inconvenient de no tenir cens

El fet de no disposar d'un cens electoral oficial va deixar centenars de persones, potser milers, sense poder votar. Al meu col¡¤legi, l¡¯institut Margarida Xirgu, era constant l¡¯aparici¨® de persones que tenien el DNI domiciliat fora de l¡¯Hospitalet per¨° que insistien que ells estaven empadronats al municipi. Portaven fins i tot el comprovant del padr¨® actual. Segons les estrictes normes de l¡¯organitzaci¨®, els ciutadans havien de votar a partir del domicili que constava al document d¡¯identitat. Molts no ho sabien i es lamentaven perqu¨¨ consultaven la seva adre?a actual a la p¨¤gina d¡¯informaci¨® la Generalitat: els enviava a una mesa que no els tocava.

4.?Qu¨¨ passa si no signaves?

El cens s¡¯elaborava en el moment de votar, quan el participant es registrava en una llista amb el nom, els cognoms, el DNI i la firma. El problema, apuntat per moltes persones que ja havien votat, ¨¦s que a les seves meses no els havien demanat que firmessin. Patien per si el seu vot seria v¨¤lid perqu¨¨ no havien signat. Segons les instruccions de la Generalitat prove?des als membres de les meses, el vot s¨ª que ¨¦s v¨¤lid perqu¨¨ no era obligatori firmar.

5. Vocal o manifestant?

L¡¯¨²nica debilitat important que vaig detectar en l¡¯organitzaci¨® del 9-N va ser la insist¨¨ncia per part dels coordinadors, i d¡¯altres vocals, de demanar-nos de fer campanya a favor del manifest per denunciar internacionalment el Govern espanyol que s¡¯oferia a les entrades del col¡¤legi. Al principi se¡¯ns sol¡¤licitava aquesta tasca en veu baixa, entenent que la feina d¡¯una mesa electoral no ¨¦s recollir firmes per a d¡¯altres iniciatives. A mesura que passaven les hores, la petici¨® ja va ser m¨¦s descarada i fins i tot ens van deixar fulls del manifest a les meses, al costat de l¡¯urna.

6. Urnes adients

Les urnes de cartr¨® van fer una feina extraordin¨¤ria. Van demostrar que eren s¨°lides, no s¡¯obrien si queien i l¡¯interior es podia comprovar pels dos laterals amb pl¨¤stic transparent. La desqualificaci¨® de la consulta pel fet d¡¯utilitzar aquestes urnes de cartr¨® va quedar desacreditada. Podrien ser perfectament utilitzades en eleccions oficials, nom¨¦s cal que segellar-les. Els observadors internacionals no van exposar cap cr¨ªtica a aquests recipients. Les urnes i la resta del material electoral va ser fabricat pel servei de reinserci¨® de presos de Lleida.

7. Avis de la Rep¨²blica

La imatge m¨¦s repetida a les xarxes socials va ser la de vells venerables, octogenaris, nonagenaris, alguns de centenaris, en cadires de rodes, amb el caminador, acompanyats per familiars, participant en la consulta. No van ser casos excepcionals: l¡¯escena es va repetir durant tot el dia arreu del pa¨ªs. En molts d¡¯aquests casos l¡¯avi explicava que havia esperat tota la vida per a aquest moment. La sensaci¨® entre els presents ¨¦s que la majoria eren vells defensors de la Rep¨²blica, molts joves militants de l¡¯Esquerra de Maci¨¤ i Companys que volien votar com a triomf simb¨°lic davant la hist¨°ria.

8. Joves i immigrants, amb comptagotes a l¡¯Hospitalet

Aquest ¨¦s el punt m¨¦s subjectiu, centrat exclusivament en la meva experi¨¨ncia a l¡¯Hospitalet: els joves de menys de 30 anys van ser una clara minoria ¨Cpotser el 10% del total de la meva mesa i de les altres sis que tenia al costat¨C, per¨° encara m¨¦s excepcionals van ser els casos de menors de 18 anys que es volien estrenar votant. Jo nom¨¦s en vaig veure dos. El nombre d¡¯immigrants ¨Cpersones sense ciutadania espanyola ni de la UE¨C tamb¨¦ va ser discret, inferior al 4% del recompte a la meva mesa.

9. Votar ¨¦s trendie

Nascut amb la Constituci¨® (1978) un servidor va veure ahir per primer cop gent que votava com si es tract¨¦s d¡¯una cosa que s¡¯hagu¨¦s de celebrar. Les selfies i els retrats en fam¨ªlia dipositant el vot eren tend¨¨ncia. ?s un fet inusual que a tanta gent la il¡¤lusioni el fet de votar per un ideal pol¨ªtic, la independ¨¨ncia, en el cas de la gran majoria dels que ahir volien immortalitzar el moment amb el m¨°bil.

10. Indocumentats

La sorpresa final que vaig dur-me del 9-N ¨¦s descobrir la quantitat de gent que circula pel m¨®n amb el document d¡¯identitat caducat. Al 9-N, els indocumentats d¡¯aquesta mena no podien votar, per¨° a les eleccions auton¨°miques o generals s¨ª que ho poden fer. Greuges comparatius a banda, ahir vaig preguntar a dos d¡¯ells com s¡¯ho feien per fer gestions, o viatjar, amb el DNI caducat. Tots dos em van respondre el mateix: ¡°Igual que tu. Ning¨² s¡¯hi fixa¡±.