La collita liter¨¤ria d¡¯¨¨xit dels vuitanta inunda les llibreries

L'idil¡¤li dels lectors amb els escriptors espanyols dels anys vuitanta no nom¨¦s continua, sin¨® que s'aviva en altres lleng¨¹es. Una desena d'aquests autors, consolidats durant aquella d¨¨cada o que van comen?ar llavors, es donen cita a les llibreries amb novetats absolutes o obres del semestre passat. ?s ¡°una generaci¨® de franctiradors¡±, com la bateja Juan Jos¨¦ Mill¨¢s, anomenats Mendoza, Mu?oz Molina, Mar¨ªas, D¨ªez, Pu¨¦rtolas, Grandes, Cercas, Merino, Landero, Llamazares, Chirbes, Trapiello, Riera, Pombo, P¨¦rez-Reverte, Rivas, Montero, Vila-Matas...

Mons d'una gal¨¤xia in¨¨dita en el panorama literari espanyol que neix en la Transici¨®, despr¨¦s de la mort de Francisco Franco, com a resposta a l'experimentalisme, a una esp¨¨cie de destrucci¨® del llenguatge, una mica herm¨¨tic, i al realisme social, en paraules de Jos¨¦ Mar¨ªa Merino i Luis Landero, que arriben amb La trama oculta (P¨¢ginas de Espuma) i El balc¨®n en invierno (Tusquets).

La llibertat els porta a explorar formes molt diverses de comprom¨ªs literari i ¨¨tic i ideol¨°gic, per, alhora, donar cos a una obra formal i est¨¨tica. Van n¨¦ixer en el postmodernisme i han crescut fora d'ell

Va ser el retorn del relatar, del narrar. ¡°On cadasc¨² fa de la seva pr¨°pia identitat una arma amb la m¨¤xima llibertat¡±, explica Jordi Gracia, cr¨ªtic literari i autor de Derrota y restituci¨®n de la modernidad, 1939-2010: Historia de la literatura espanyola 7 (Cr¨ªtica), amb Domingo R¨®denas. ?s la troballa dels narradors sobre ells mateixos, sense coaccions externes ni ideol¨°giques. La paradoxa m¨¦s bonica, afegeix, ¡°¨¦s que la llibertat els porta a explorar formes molt diverses de comprom¨ªs literari i ¨¨tic i ideol¨°gic, per, alhora, donar cos a una obra formal i est¨¨tica. Van n¨¦ixer en el postmodernisme i han crescut fora d'ell¡±.

Van arribar fins aqu¨ª com a resultat de moltes lectures d'escriptors tradu?ts (anglesos, francesos, italians, nord-americans...) i, sobretot, dels llatinoamericans del boom que van eixamplar la tradici¨® liter¨¤ria de l'espanyol, diu Javier Cercas, que acaba de publicar El impostor (Literatura Random House). A l'aclimataci¨® d'aquestes lectures entre els lectors se sumen els espanyols, i aix¨° d¨®na origen, segons Gracia, ¡°a una maduresa que ¨¦s senyal de modernitat plena, per fi!, d'all¨° que no va tenir la cultura espanyola durant quaranta anys i que va arribar despr¨¦s de la postmodernitat¡±.

?s possible que en un futur altres generacions ens vegin com un bloc, com nosaltres veiem els rom¨¤ntics

Per¨° els vuitanta neixen el 1976. Aix¨ª ¨¦s per a alguns experts i escriptors que consideren La verdad sobre el caso Savolta, d'Eduardo Mendoza, com l'obertura d'una nova narrativa i manera d'abordar la literatura i, especialment, de mirar i retrobar-se amb Espanya. Una generaci¨® o grup, segons Mendoza, ¡°marcats b¨¤sicament per l'alliberament que suposa no ser una ¨²nica veu cr¨ªtica en un r¨¨gim de censura¡±. En la llibertat individual hi ha la clau: ¡°Ens va donar el poder de ser cadascun. La recuperaci¨® de la democr¨¤cia i la llibertat permet no nom¨¦s criticar la dictadura, sin¨® posar-se a escriure de tot¡±. L'escriptor barcelon¨ª reconeix la vig¨¨ncia d'aquest grup quan diu: ¡°?s possible que en un futur altres generacions ens vegin com un bloc, com nosaltres veiem els rom¨¤ntics¡±.

I en aquest big bang brillen La fuente de la edad, de Luis Mateo D¨ªez; El invierno en Lisboa, de Mu?oz Molina; La lluvia amarilla, de Llamazares; El h¨¦roe de las mansardas de Mansard, de Pombo; Todas las almas, de Mar¨ªas; Las edades de Lul¨², d'Almudena Grandes; El maestro de esgrima, d'Arturo P¨¦rez-Reverte; Todos mienten, de Soledad Pu¨¦rtolas; Mimoun, de Rafael Chirbes; Amado amo, de Rosa Montero;?El caldero de oro, de Jos¨¦ Mar¨ªa Merino; Juegos de la edad tard¨ªa, de Landero; Historia abreviada de la literatura port¨¢til, d'Enrique Vila-Matas¡­

?s una generaci¨® de franctiradors, en el sentit que cadasc¨² crea des de la seva posici¨® diferent

A l'hora de donar un nom a aquest grup, Mill¨¢s, autor de La mujer loca (Seix Barral), arrisca el d'¡°una generaci¨® de franctiradors, en el sentit que cadascun des de la seva posici¨® diferent crea. Hi ha pocs factors en com¨² entre tots, al contrari del que passava amb la generaci¨® anterior, que era experimental i amb trets f¨¤cilment definibles, i, a m¨¦s, eren amics gaireb¨¦ tots¡±. Als vuitanta, afegeix, de sobte comen?a a haver-hi autors amb novel¡¤les que tornen a connectar amb els lectors. ¡°Abans la premissa era que no s'entenguessin, ara ¨¦s tot el contrari. Ens van comen?ar a llegir primer els espanyols, despr¨¦s ens van publicar en altres pa?sos per solidaritat, en veure'ns com un pa¨ªs sortit d'una dictadura, i despr¨¦s per m¨¨rits propis¡±.

?s l'art de narrar. La gr¨¤cia de fer llegir.

Aix¨° ¨¦s el que m¨¦s aprecia Luis Landero de la seva generaci¨®: ¡°La fidelitat amb la bona literatura, la fidelitat d'aquests autors amb l'ofici i la literatura mateixa. Miro persones com Mar¨ªas, Mu?oz Molina o Pu¨¦rtolas i veig que han tingut una traject¨°ria coherent i honesta en el sentit que han estat fidels a la seva vocaci¨® i el seu m¨®n¡±. Van buscar, segons Merino, un llenguatge m¨¦s coherent i obrir el camp a la imaginaci¨®, al m¨®n fant¨¤stic, tamb¨¦, i al conte.

Gaireb¨¦ quatre d¨¨cades despr¨¦s, diu Landero, ¡°es veu que ¨¦s una generaci¨® s¨°lida que comen?a a mostrar el seu perfil hist¨°ric¡±. Despr¨¦s del feli? descobriment i llarg idil¡¤li amb els autors del boom, recorda Landero, els lectors espanyols comencen un altre idil¡¤li, que es perllonga fins avui.

¡°?s el final del trajecte, no el principi¡±, explica Eduardo Mendoza, inaugurador d'aquests mons que no fan m¨¦s que eixamplar fronteres amb obres recents, entre les quals figuren El balc¨®n en invierno, de Landero; As¨ª empieza lo malo, de Mar¨ªas; La doledad de los perdidos, de Mateo D¨ªez; El final de Sancho Panza y otras suertes, d'Andr¨¦s Trapiello; El impostor, de Cercas... i dels que encara han d'arribar: Como la sombra que se va, de Mu?oz Molina; Miguel de Cervantes. Don Quijote de la Mancha, edici¨® de la Reial Acad¨¨mia Espanyola, adaptada per Arturo P¨¦rez-Reverte; Distintas formas de mirar el agua, de Landero...