Retrat gris del patr¨® del mal

Expliquen que la planta de coca, sobretot entre la poblaci¨® ind¨ªgena i la pagesia, era consumida des de temps remots pels seus efectes medicinals i per suportar treballs extenuants. Tamb¨¦ sabien que la marihuana era bona per al reumatisme i per pal¡¤liar els dolors del cos. Per¨° als anys seixanta, un visionari molt pr¨¤ctic, ultracat¨°lic, que adorava el matriarcat, amb un privilegiat esperit empresarial, conscient que el desat¨¨s poble el protegiria i veneraria com segles enrere la plebs de Nottingham va idolatrar el reivindicatiu Robin Hood utilitzant una part dels seus beneficis per donar-los sostre i feina, crear escoles i hospitals i fer que se sentissin dignes i ¨²tils. Es deia Pablo Escobar i va descobrir amb encomiable sentit de la l¨°gica l'immens mercat de l'oferta i la demanda gr¨¤cies a aquest producte que tenia a l'abast, i que Occident pagaria or pel plaer i pel xivarri neuronal que atorgava aquella subst¨¤ncia blanca.

Evidentment, el negoci tenia riscos, compet¨¨ncia i desafiament a l'Estat. Res que no pogu¨¦s solucionar l'exc¨¦s de diners, el suborn, la corrupci¨®, el xantatge, el menyspreu absolut per la vida aliena, l'esclat de bomba, l'assassinat selectiu o en massa. Posats a comprar impunitat tamb¨¦ es va oferir a pagar el deute de Col¨°mbia si el Govern el deixava tranquil. ?s f¨¤cil d'imaginar aquest complex tsar com alg¨² tan llegendari com sinistre, un personatge que ¨¦s carn de cinema, hagiogr¨¤fic o cr¨ªtic, a condici¨® que aquest cinema sigui bo.

He vist algun documental clarificador i extraordinari sobre aquest home com Mi padre era Pablo Escobar. I em parlen apreciablement d'una s¨¨rie de televisi¨® colombiana que no he vist. Per¨° el cinema continua en deute amb aquest delinq¨¹ent tan complex, temible i inquietant. Escobar: para¨ªso perdido est¨¤ mancada de for?a, el gui¨® ¨¦s simple, no hi ha res apassionant en la hist¨°ria d'un candor¨®s canadenc enamorat del surf i de l'exist¨¨ncia a l'aire lliure, que s'enamora i es casa amb una neboda d'Escobar, que descobreix que, a m¨¦s del seu sentit familiar, el seu zool¨°gic, la seva autoritat patriarcal, el fervor que li professen els seus sicaris i els pobres, ¨¦s el suprem i sanguinari emperador del narcotr¨¤fic. A aquest esperit pur se li exigir¨¤ complicitat i ro?ndat despr¨¦s dels dies de vi i roses. I segueixes aquesta narraci¨® sobre els m¨²ltiples rostres del mal sense sentir ni fred ni calor. Els joves s¨®n molt insulsos. El sempre t¨¨rbol Benicio del Toro i el seu innegable magnetisme allunyen la somnol¨¨ncia quan apareix i Carlos Bardem ¨¦s molt convincent cada vegada que es fica en la pell d'un sicari exemplar. Per¨° el conjunt ¨¦s rutinari i tou encara que es vessi molta sang.

No s¨¦ si Saviano exagera quan afirma a CeroCeroCero que la coca?na regeix el m¨®n actual. Per¨° seguim esperant una obra mestra sobre una tem¨¤tica tan transcendent. M¨¨xic ha despla?at Col¨°mbia en aquest s¨°rdid regne. L'espl¨¨ndida novel¡¤la El poder del perro?descrivia esgarrifosament aquest m¨®n. Les magn¨ªfiques cr¨°niques que escriu Jan Mart¨ªnez Ahrens en aquest diari, combinant el millor periodisme amb prosa de primera classe sobre l'inextinguible horror del narcotr¨¤fic a M¨¨xic tamb¨¦ em compensen d'aquesta pel¡¤l¨ªcula oblidable i grisenca sobre Pablo Escobar.