Biling¨¹isme i ignor¨¤ncia

A l¡¯agost vam passar uns dies a Ast¨²ries, de vacances, no hi havia estat mai. Ja sabia de l¡¯escassa pres¨¨ncia de la llengua asturiana en l¡¯espai p¨²blic, per¨° em va sorprendre gratament trobar-ne una mica (una mica de res, de fet) i alguna pintada demanant ¡°?Oficialid¨¢ y¨¢!¡± que em va fer pensar que potser no est¨¤ tot perdut. S¨ª que em va cridar l¡¯atenci¨®, i molt, el grau de penetraci¨® de l¡¯asturi¨¤ en el castell¨¤ d¡¯all¨ª. De fet, es pot dir que constitueix ben b¨¦ una font d¡¯influ¨¨ncies que singularitza una varietat d¡¯espanyol, amb l¨¨xic molt freq¨¹ent (guaje, orbayu, fame) i algun tret morfol¨°gic ben caracter¨ªstic, com s¨®n els plurals en -es.

I fa dies que rumio que aix¨°, amb el catal¨¤, no passa. A ning¨² se li ha acudit encara (almenys fins on jo s¨¦) que l¡¯espanyol de Catalunya configura una variant pr¨°pia, i de fet ¨¦s ben poca la petja que el catal¨¤ ha deixat en el castell¨¤ d¡¯aqu¨ª. No parlo dels cl¨¤ssics alioli, capic¨²a o peseta, plenament admesos, sin¨® de l¨¨xic que nom¨¦s s¡¯empri aqu¨ª i defineixi una varietat espec¨ªfica. Els catalanoparlants, en tot cas, parlem castell¨¤ amb accent, mentre que els castellanoparlants d¡¯aqu¨ª, a tot estirar, han incorporat mots com plegar, enchegar, cal i de tanto en tanto. A banda d¡¯aix¨°, ¨¦s molt m¨¦s gran la interfer¨¨ncia causada pel castell¨¤ en el catal¨¤ que no pas al rev¨¦s.

I per qu¨¨? Qualsevol pot constatar que el pes del catal¨¤ quant a demografia i pres¨¨ncia p¨²blica a Catalunya ¨¦s molt superior del pes de l¡¯asturi¨¤ a Ast¨²ries, per¨° aqu¨ª, l¡¯espanyol, no ens l¡¯hem adaptat gens. Aix¨° em recorda dos t¨°pics sobre aix¨° de la llengua, els quals es retroalimenten tot i sortir d¡¯opcions intel¡¤lectualment i pol¨ªtica ben contraposades. Un diu que el catal¨¤ s¡¯ha salvat gr¨¤cies a la fidelitat del poble per l¡¯idioma, a una mena de voluntat de ser i de resistir contra totes les pressions i persecucions d¡¯un estat d¨¨spota, com si cada parlant tingu¨¦s un Ast¨¨rix a dins. ?s una explicaci¨® que apuntala un resistencialisme de tres cent¨²ries per¨° que obvia el m¨¦s elemental: malgrat la digl¨°ssia imperant durant tant de temps, la gent no va deixar de parlar catal¨¤ perqu¨¨ no sabia altra cosa. Nom¨¦s pots mantenir-te fidel a un idioma si tens la possibilitat de triar, per exemple entre una llengua de prestigi i una altra d¡¯estar per casa, i per tant, per fer-ho necessites trobar-te inserit en un context, no tan sols de digl¨°ssia, sin¨® tamb¨¦ de biling¨¹isme.

Aix¨° de saber idiomes ¨¦s molt modern. El 1760, els diputats catalans a les Corts de Carles III ja es queixaven que als confessionaris calgu¨¦s int¨¨rprets, perqu¨¨ els capellans no sabien catal¨¤ i el poble no parlava altra cosa. Per¨° un segle despr¨¦s, el Diario de Barcelona publicava anuncis demanant minyones que sabessin espanyol, com si ara demanes angl¨¨s o alemany, en aquells temps en qu¨¨ les dones de la burgesia educaven els fills en castell¨¤ per¨° les noies que baixaven a servir nom¨¦s parlaven catal¨¤. Sabem tamb¨¦ que fa cent anys calia disposar d¡¯int¨¨rprets als jutjats, mentre que, ja durant la guerra, Manuel Aza?a se sorprenia de trobar-se gent que mai no havia sentit parlar castell¨¤. Fins i tot, el 1939 un ministre criminal com Serrano Su?er va permetre l¡¯¨²s de les ¡°lenguas regionales¡± als oficis religiosos ¡°hasta tanto el espa?ol sea entendido por todos¡±, cosa que vol dir que a les pr¨¨diques n¡¯hi havia que no entenien un borrall. De fet, no sabem en quin moment exacte el castell¨¤ va deixar de ser percebut per la poblaci¨® com una llengua forana, per¨° fins i tot per a la filologia hisp¨¤nica no ¨¦s fins ben entrat el franquisme que Catalunya ¨¦s considerada plenament biling¨¹e. Malgrat la digl¨°ssia, doncs, la penetraci¨® del castell¨¤ en les capes populars va ser singularment lenta, i aix¨° s¡¯ha reflectit en dos fen¨°mens, potser connectats: l¡¯un, una tria natural i espont¨¤nia de l¡¯idioma catal¨¤ com a llengua habitual, desvinculada de fidelitats en consci¨¨ncia; i l¡¯altre, el fet que el castell¨¤ no hagi generat, a Catalunya, cap mena de variant pr¨°pia o quelcom semblant a un dialecte.

I aqu¨ª falla l¡¯altre t¨°pic, el dels que diuen que Catalunya ha estat sempre biling¨¹e, que enumeren textos i autors que han emprat el castell¨¤ (Bosc¨¤, Balmes, Aribau, Mil¨¤ i Fontanals, Magarall, Pla...) i que, a partir d¡¯una abundosa tradici¨® lletrada, basteixen un discurs sobre el pes hist¨°ric de l¡¯espanyol a Catalunya que legitima propostes pol¨ªtiques modernes sobre la pres¨¨ncia p¨²blica de totes dues lleng¨¹es. Que avui a Catalunya s¡¯hi parlen dues lleng¨¹es (com a m¨ªnim) ¨¦s una veritat com un temple, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que la hist¨°ria d¡¯aquest biling¨¹isme ¨¦s extraordin¨¤riament curta.