La humanitat del Dr. Badia

Les ¨²ltimes vegades que el vaig veure, quan coincid¨ªem en les sessions plen¨¤ries de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, el Dr. Badia caminava molt a poc a poc, mig encorbat, amb aquella figura seua llarga i prima, progressivament consumit per la fatiga i pels anys. Per¨° la seua veu amable d¡¯home sempre atent als altres no s¡¯havia alterat, i els seus ulls intel¡¤ligents i vius eren els mateixos de sempre. Ara ha desaparegut, als 94 anys, i amb ell desapareix un dels ¨²ltims savis cl¨¤ssics, un dels darrers grans representants de les humanitats, com Joan Coromines o com el P. Miquel Batllori, que he tingut la fortuna i el privilegi de con¨¨ixer.

Antoni M. Badia i Margarit havia nascut el 1920 a Barcelona, en una casa on, com recordava ell mateix, hi havia ¡°milers de llibres¡±, inclosos els cl¨¤ssics catalans, i els grecs i llatins de la Bernat Metge. En un resum de la seua vida, escrivia: ¡°Els meus anys de batxillerat van coincidir amb els de la II Rep¨²blica espanyola i l¡¯autonomia de Catalunya. No cal dir que vaig vibrar amb tot l¡¯entusiasme de qu¨¨ era capa? a l¡¯un¨ªson amb aquella lluna de mel d¡¯un poble que, despr¨¦s de m¨¦s de trenta anys d¡¯expectaci¨® activa i esfor?ada, veia reconegudes una bona part de les seves possibilitats de realitzaci¨®. Per¨° ja se sap que les coses bones no duren. El 1939 el gran castell d¡¯il¡¤lusions es va enfonsar. Vam passar d¡¯aquella construcci¨® d¡¯un pa¨ªs i una cultura a la seva destrucci¨®. I a mi em va correspondre ser testimoni imp¨¤vid, tot i que encara no comprom¨¨s formalment, de l¡¯hecatombe.

No obstant aix¨°, des d¡¯aleshores em vaig sentir presa d¡¯un comprom¨ªs profund, que enlla?ava amb l¡¯orientaci¨® de la meva vida abans de la guerra civil: la llengua i la cultura catalanes. Per¨° el cam¨ª havia de ser llarg i pen¨®s.¡± El llarg cam¨ª d¡¯un mestre excepcional, que havia de retornar la dignitat i el cr¨¨dit acad¨¨mic a la filologia catalana, i havia de salvar-ne la continu?tat acad¨¨mica i el desenvolupament cient¨ªfic sota el franquisme. Inicialment, des del 1948, com a catedr¨¤tic de Gram¨¤tica Hist¨°rica de la Llengua Espanyola, i molt m¨¦s tard tamb¨¦ de Gram¨¤tica Hist¨°rica Catalana, fins als seus anys durs i dif¨ªcils de rector de la Universitat de Barcelona, entre 1978 i 1986.

I des del principi, el Dr. Badia mantingu¨¦ una relaci¨®, sempre cordial, amb els col¡¤legues valencians, comen?ant pel seu amic Manuel Sanchis Guarner. No ¨¦s aquest el lloc per detallar els seus llibres i treballs innombrables en els camps de la ling¨¹¨ªstica hist¨°rica, la teoria gramatical, la ling¨¹¨ªstica estructural i comparativa, la dialectologia o la socioling¨¹¨ªstica. Ni els seus doctorats honoris causa, des d¡¯Alacant fins a Salzburg, o els seus premis i honors. Nom¨¦s recordar, amb gratitud, que de mestres com ell, human¨ªssims i humanistes, n¡¯apareixen ben pocs en cada segle, en cada pa¨ªs i en cada disciplina.