Dist¨¤ncia i sensibilitat

?A Olor de clor sota la roba, Maria Guasch (Begues, 1983) narra qu¨¨ passa quan no passa res i no se sap qu¨¨ s¡¯espera o qu¨¨ es pret¨¦n que passi: J¨²lia, la narradora, una nena d¡¯11 anys, passa l¡¯estiu a casa de la seva ¨¤via mentre els pares s¨®n de viatge, i acaba integrant-se en la colla d¡¯adolescents capitanejada per la seva cosina. ?s possible que el que veritablement desitgin sigui no fer res, per¨° s¨®n massa joves per formular-s¡¯ho i, per tant, vegeten sense rumb travessant amunt i avall els carrers del poble. A la piscina, repeteixen els jocs de la temporada passada o hi paren el sol, a les cinc de la tarda es reuneixen a les escales de l¡¯esgl¨¦sia, davant per davant de la mica d¡¯ombra que cau sobre les taules de la terrassa del bar de la pla?a, i les visites als turistes del c¨¤mping constitueixen una aventura perqu¨¨ poden fumar i beure d¡¯amagat dels adults. La setmana de la festa major serveix per desballestar lleugerament la forma, els rituals i la mesura del tedi, per¨° un cop deixada enrere ja comencen les primeres pluges, s¡¯interromp la continu?tat de la claror i tota l¡¯atmosfera es torna grisa. Llavors J¨²lia nom¨¦s ha d¡¯esperar que els pares truquin per avisar que han empr¨¨s el viatge de tornada. Aix¨° ja formaria part d¡¯una altra hist¨°ria, per¨°; si J¨²lia fos sincera, quan els pares volguessin saber qu¨¨ ha fet durant l¡¯estiu nom¨¦s podria respondre que s¡¯ha fet gran sense adonar-se¡¯n.

La gr¨¤cia d¡¯Olor de clor sota la roba rau en la dif¨ªcil lleugeresa amb qu¨¨ Guasch duu liter¨¤riament a la pr¨¤ctica el que en un moment determinat descriu de la manera seg¨¹ent: ¡°Tot passava a poc a poc, amb una lentitud sense remei. Es podien comptar els dies, els mesos, per¨° aix¨° no ajudava a enganyar l¡¯avorriment, ni el neguit, ni la seguretat que hi havia alguna cosa, i la por que no arrib¨¦s, o que ja s¡¯hagu¨¦s perdut¡±. Olor de clor sota la roba ¨¦s una novel¡¤la sobre el tedi de l¡¯estiu ¡ªhi ha qui afirma que l¡¯estiu ¨¦s l¡¯estaci¨® m¨¦s vulgar, i que per aix¨° sembla tan alegre a tothom¡ª, per¨° des del principi fins al final Guasch evita que el lector es contagi? del sopor que embriaga els protagonistes. La seva principal estrat¨¨gia ¨¦s ser conscient d¡¯una obvietat que no tots els escriptors demostren con¨¨ixer: que la literatura es fa amb paraules, i administra amb aplom la m¨¤xima de Flaubert, que en un llibre les frases s¡¯han de moure com les fulles d¡¯un bosc, totes diferents dins la seva semblan?a: Guasch se sotmet a la disciplina de l¡¯estil amb unes grans dosis de dist¨¤ncia i sensibilitat, tra?a cercles conc¨¨ntrics al voltant de les emocions que transcorren sense sentir-se, i esdev¨¦ una subtil ca?adora d¡¯instants per demostrar aix¨ª que, per a ella, escriure consisteix a detenir alguna cosa en el flux del temps, no tant per tornar-lo etern sin¨® per recordar la seva precarietat. ¡°Tot mirant amb un mig somriure, segurament m¨¦s compassiu que ir¨°nic¡±, amb una prosa t¨¤ctil, Guasch descriu els sorolls min¨²sculs del dia ¡ªel cruixit de pneum¨¤tics contra la grava, el so de sand¨¤lies sobre les lloses, el cop sec de la porta d¡¯entrada, amb l¡¯espetec del vidre contra els barrots de ferro, el brunzir de les abelles i els xerrics de les orenetes, les veus m¨¦s enll¨¤ dels horts, la remor de la neteja a les cases del carrer¡ª, tots els matisos de la llum del sol al llarg del dia, les olors infinites que impregnen l¡¯aire, la buidor dels gestos incessants, i les converses banals de quan no se sap qu¨¨ dir ni qu¨¨ fer.

M¨¦s enll¨¤ de la fatiga i l¡¯angoixa que recorre la superf¨ªcie dels mesos atordits de l¡¯estiu, a Olor de clor sota la roba tamb¨¦ hi ha lloc per a l¡¯aparici¨® d¡¯una realitat subterr¨¤nia que es mou amb una altra in¨¨rcia, com si l¡¯ombra del mal estigu¨¦s a l¡¯expectativa: ¡°La tieta sempre tenia por d¡¯alg¨², tamb¨¦ de la seva filla, i sobretot de l¡¯¨¤via¡±; una amiga d¨®na a la protagonista un ganivet de tallar carn per si s¡¯ha de protegir d¡¯alg¨², i, tot sovint, la narradora sent entre l¡¯est¨®mac i la gola que ¡°una serp d¡¯aigua es desvetllava, lenta, mandrosa, a punt per engolir-me les paraules¡±. Que Valent¨ª Puig o Francesc Ser¨¦s satisfacin el lector no ¨¦s cap sorpresa, per¨° s¨ª que ho ¨¦s el vigor i el domini dels recursos literaris que demostra posseir Guasch per escriure una primera novel¡¤la tan madura.