El president alliberat

"Per a qu¨¨ diantre serveix la presid¨¨ncia?"

La frase la va pronunciar el president Lyndon B. Johnson el 26 de novembre del 1963, mentre preparava el seu primer discurs al Congr¨¦s, quatre dies despr¨¦s de l'assassinat de John F. Kennedy. Per¨° l'hauria pogut pronunciar Barack Obama, dem¨°crata amb Johnson, en vig¨ªlies de l'anunci, la nit de dijous, d'un pla per treure de la penombra legal milions d'immigrants sense papers.

Johnson responia als seus assessors, que li aconsellaven prud¨¨ncia a l'hora de reclamar al Congr¨¦s ¡ªi en particular als legisladors meridionals partidaris de la segregaci¨® racial¡ª una llei de drets civils. No cal perdre el temps en causes perdudes, encara que siguin causes justes, li va dir un conseller a altes hores de la matinada, mentre acabaven de polir el discurs abans de dirigir-se a un Capitoli de dol i expectant davant el nou president.

"Llavors, per a qu¨¨ diantre serveix la presid¨¨ncia?", va replicar Johnson al conseller dubitatiu. L'escena la relata l'historiador Robert Caro a The passage of power, l'¨²ltim volum publicat de la seva monumental biografia de Johnson (n'ha escrit quatre i almenys en queda un m¨¦s).

Obama no ¨¦s Johnson. Ni els seus ¨¨xits ni els seus errors s¨®n tan colossals com els del seu antecessor dem¨°crata. Ni t¨¦ un Vietnam ni ha acabat amb segles de discriminaci¨® legal. Per¨° ¨¦s possible que en els ¨²ltims mesos tamb¨¦ s'hagi fet la pregunta.

Per a qu¨¨ diantre serveix la presid¨¨ncia?

Obama era el president dubitatiu. El que amena?ava de bombardejar pa?sos i feia marxa enrere. El que ajornava les decisions una vegada i una altra. El president a?llat i feble: sense suports suficients en el Congr¨¦s perqu¨¨ les seves iniciatives prosperessin i incapa? d'imposar la seva autoritat en una ciutat, Washington, tenallada per la polaritzaci¨®. El l¨ªder que fa sis anys va il¡¤lusionar el seu pa¨ªs i el m¨®n per¨° que, pel cam¨ª, va perdre el magnetisme i l'aura de visionari. L'¨¤nec coix, terme que, en l'argot de la pol¨ªtica nord-americana, defineix el president en l'¨²ltima fase del seu mandat, mancat de tota capacitat per persuadir i intimidar aliats i rivals.

La derrota del seu partit, el dem¨°crata, en les eleccions legislatives del 4 de novembre, va deixar Obama m¨¦s sol, enfrontat a un Congr¨¦s sota domini absolut del Partit Republic¨¤. Els Estats Units havien de girar full: quan falten poc m¨¦s de dos anys perqu¨¨ abandoni la Casa Blanca, Obama havia deixat d'explicar. El futur era de la dem¨°crata Hillary Clinton, o dels republicans Rand Paul, Marco Rubio o Jeb Bush. La llista de presidenciables en les eleccions del 2016 ¨¦s llarga.

Per a qu¨¨ serveix un president?

Obama no es resigna al fet que la seva presid¨¨ncia ja no serveixi per a res. Les mesures que va anunciar a la Casa Blanca s¨®n un gest pol¨ªtic fort. Un aqu¨ª mano jo. Un senyal que, d'ara fins al 2017, quan conclogui el seu segon i ¨²ltim mandat, pensa continuar governant. Que no es conforma amb el fet que el seu llegat sigui nom¨¦s una s¨¨rie de guerres mal acabades, una angoixa difusa sobre el declivi de la superpot¨¨ncia, una recuperaci¨® econ¨°mica que la majoria de treballadors no ha notat, una reforma sanit¨¤ria que divideix al pa¨ªs i la mort d'Osama bin Laden.

Per a qu¨¨ diantre serveix un president?

La Constituci¨® deixa un marge ampli per interpretar-ho. El debat, en les properes setmanes i mesos, ser¨¤ un debat sobre els l¨ªmits constitucionals al poder del president.

S¨ª, Estats Units, com va recordar Obama en el discurs a la naci¨®, ¨¦s un pa¨ªs d'immigrants: "Tots hem estat estrangers alguna vegada", va dir.

Per¨° tamb¨¦ ¨¦s un pa¨ªs fundat en la separaci¨® de poders i el repudi a les monarquies absolutes europees del segle XVIII: als nord-americans els agraden els presidents forts, per¨° no massa forts. "El president¡±, va observar en els anys trenta del segle XIX l'arist¨°crata franc¨¨s Alexis de Tocqueville, ¡°se situa al costat de la legislatura, com un poder inferior i depenent". Mai superior.

El pla d'Obama pot ser un acte d'arrog¨¤ncia pol¨ªtica, la hybris dels grecs que sobrevaloraven els seus propis poders i morien cremats pel sol. La reforma sanit¨¤ria, que el Congr¨¦s va adoptar el 2010 per¨° que continua q¨¹estionada als tribunals i al mateix Congr¨¦s, ¨¦s una lli?¨® de qu¨¨ pot passar amb una reforma ambiciosa per¨° que polaritza la classe pol¨ªtica i els votants.

Per¨° les mesures tamb¨¦ poden ser un parany diab¨°lic per als republicans. Avui es dibuixen els contorns de la campanya presidencial del 2016, i no ¨¦s dif¨ªcil d'imaginar un esl¨°gan per a la dem¨°crata Hillary Clinton: "Si voten el meu rival republic¨¤, cinc milions de persones podran ser deportades".

Per a qu¨¨ serveix un president?

Johnson va desatendre el consell de l'assessor que li recomanava evitar parlar dels drets civils en el seu primer discurs a un Congr¨¦s traumatitzat per la mort de Kennedy. Va parlar de drets civils i va acabar signant lleis que van transformar els Estats Units, com la que va crear una cobertura sanit¨¤ria p¨²blica per als m¨¦s grans de 65 anys i les persones amb menys ingressos, la que va acabar amb el sistema discriminatori de quotes per a immigrants o la que va posar fi a la segregaci¨® legal. "Ja hem parlat bastant en aquest pa¨ªs de drets iguals. N'hem parlat durant cent anys o m¨¦s. ?s hora d'escriure un nou cap¨ªtol i d'escriure'l als llibres de la llei¡±, va dir.

Johnson, un mestre en l'art de persuadir i intimidar els legisladors, va actuar amb el Congr¨¦s i Obama actua a cop de decret, sense el poder legislatiu. Per¨° el 20 de novembre del 2014 comen?a un altre cap¨ªtol en la presid¨¨ncia d'Obama i, potser, en la hist¨°ria dels immigrants als Estats Units.

Obama, com, a major escala, va fer Johnson amb els drets civils, amplia els horitzons del que significa ser ciutad¨¤ als Estats Units. Els prop de cinc milions de beneficiaris del pla d'Obama no podran accedir a la ciutadania, el proper president podr¨¤ treure'ls els avantatges adquirits, avantatges que tenen, en principi, una vig¨¨ncia de tres anys. Per¨° en aixecar-se l'amena?a de la deportaci¨® i accedir a permisos de treball viuran m¨¦s integrats en aquesta societat.

Dormiran m¨¦s tranquils.