¡°Ehem, ehem...!¡±

Tot comen?a quan hauria d¡¯acabar: just abans de l¡¯inici de la funci¨®. Un espectador no es cont¨¦ i tus. ¡°Ehem!¡±. Autom¨¤ticament (no falla), un altre, potser cinc o set files al darrere, estossega. ¡°Ehem-ehem-ehem¡± i, se suposa, s¡¯escura el coll. El de la primera fila, aprofita l¡¯avinentesa i gargamelleja. ¡°Mmmhem...¡± Els ¡°ehem!¡±, ¡°ehem-ehem¡±, ¡°atxim!¡± (ja, posats a fer...) inunden la sala. No passa res. No ha comen?at la funci¨®. Ning¨² no se n¡¯adona. Per¨°... la cosa passa tan desapercebuda que en ple fervor interpretatiu els accessos de tos continuen. Qu¨¨ est¨¤ passant? ?s una manca de respecte? ?s la grip A? ?s una epid¨¨mia? El gran problema ¨¦s que molesta els altres espectadors i, sobretot, els actors.

Moltes v¨ªctimes dels accessos de tos (no parlem dels que els fan sin¨® dels que els pateixen, ¨¦s a dir, els actors) n¡¯estan farts. D¡¯an¨¨cdotes n¡¯hi ha un munt...!

Un espectador no es cont¨¦ i tus. ¡°Ehem!¡±. Autom¨¤ticament un altre estossega. I un tercer s¡¯escura la gola. El caos sonor est¨¤ servit.

Obra Incendis. El teatre Romea est¨¤ ple. No se sent ni la respiraci¨® del p¨²blic. En escena, Clara Segura i Julio Manrique es miren, provoquen un silenci intens¨ªssim. El p¨²blic cont¨¦ l¡¯al¨¨. B¨¦, tothom no. Una senyora decideix escurar-se la gola en aquell moment prec¨ªs i, com sempre, un altre espectador aprofita per fer el mateix. I un altre. I el d¨°mino sonor esdev¨¦ incontrolabe. Resultat: ¡°Per favor!¡± Ho ha dit la Clara. Alg¨² no sap si entra al gui¨®. Per¨° no. Wadji Moauad no ho ha escrit. Tampoc ha escrit mai el dramaturg liban¨¨s el comentari que, poc despr¨¦s, davant la insist¨¨ncia viral, deixa anar, gaireb¨¦ inconscientment, Julio Manrique. ¡°Recordo que vaig dir alguna cosa, em fa vergonya dir-ho, per¨° de vegades es insuportable!¡±, diu, un any despr¨¦s, l¡¯actor.

M¨¦s. Actualment en cartell al mateix teatre hi ha L¡¯¨²ltima trobada, en qu¨¨ Rosa Novell torna als escenaris despr¨¦s de la malaltia que l¡¯ha deixada cega. L¡¯actriu s¡¯encarrega de demanar als espectadors que apaguin els m¨°bils... i, atenci¨®, els suplica que es continguin la tos. ¡°Ens distreu¡±, subratlla. ¡°Ara ¨¦s el moment de prendre¡¯s un caramel per suavitzar la gola¡±. Ni cas. La funci¨® transcorre entre sons constants i desagradables, alguns aparentment imperceptibles (per¨° no...). Fins i tot sona un m¨°bil (per¨° aquesta ¨¦s una altra guerra).

Una altra. Al teatre de La Perla29, la Biblioteca de Catalunya, tamb¨¦ s¨®n previsors, com la Novell, i de vegades hem trobat una nota penjada a la porta: ¡°Hem de pensar que si alg¨² t¨¦ tos, doncs ha de poder tossir. Si en t¨¦ molta ja l¡¯ajudarem; pararem la funci¨® o farem el que calgui¡±, es llegeix. Respecte per sobre de tot. Per¨°... ja sabem que parlem d¡¯una altra cosa, no pas d'una malaltia. I seguim llegint: ¡°Hi ha, per¨°, un altre tipus de tos, que no t¨¦ a veure amb l¡¯ofec, i que ¨¦s de tarann¨¤ nervi¨®s, o b¨¦ obeeix a un impuls de reacci¨®. Aquesta ¨¦s per a nosaltres la tos problem¨¤tica. La que realment molesta els altres, perqu¨¨ ¨¦s del tot evitable¡±.

"Hi ha un tipus de tos que ¨¦s de tarann¨¤ nervi¨®s. Aquesta ¨¦s la tos problem¨¤tica, perqu¨¨ ¨¦s evitable", diu la companyia La Perla 29

Encara m¨¦s. Hem de parlar del pianista Carles Santos. ¡°Jo vaig aturar una obra al TNC perqu¨¨ la tos de certs espectadors no permetien ni escoltar...!¡±, reconeix. El m¨²sic s¡¯ha arribat a plantejar si el p¨²blic de Barcelona ¨¦s el m¨¦s afectat a la gola... Per¨° el problema no ¨¦s nom¨¦s d¡¯aqu¨ª. En cap cas. En el programa de m¨¤ d¡¯un concert a l¡¯Auditori de Madrid, s¡¯ho prenen amb un lleuger toc d¡¯humor: ¡°S'ha comprovat que una simple tos, mesurada instrumentalment, equival a la intensitat d'una nota mezzoforte emesa per una trompa. Aquest mateix so, pal¡¤liat amb un mocador, ¨¦s equiparable a un lleuger pianissimo¡±.

?s cert que alg¨² acaba paranoic. Per¨° tampoc no cal dramatitzar. L¡¯¨²ltima aportaci¨® documental sobre el tema equilibra (m¨ªnimament) la balan?a. Al teatre Almeria, a Gr¨¤cia, fins i tot es permet menjar a la sala! (Sempre que la companyia en cartell ho permeti, esclar.) Llavors, una innocent tos, un estossec o un esternut (posats a fer...) no deu ser res, no? ¡°Com a actriu no em molesta¡±, diu Savina Figueras, int¨¨rpret de la companyia Gataro i gestora d¡¯aquesta sala. ¡°?s pitjor alg¨² que parla o un m¨°bil que sona i... l¡¯espectador que contesta!!!¡± Aix¨°, com hem dit, ¨¦s una altra guerra.