La salut, a concurs

D'aqu¨ª uns dies sortirem de dubtes. D¡¯aqu¨ª unes setmanes sabrem si el grup Eulen s'encarregar¨¤ de gestionar almenys dos de les quatre ¨¤rees b¨¤siques de salut que surten a concurs: a l'Escala (Alt Empord¨¤) i a Alcover (Alt Camp). Alguns ajuntaments han posat el crit al cel davant l'eventualitat que la salut dels seus ciutadans passi a ser gestionada per una multinacional dels serveis, com neteja o seguretat, a empreses.

Les aig¨¹es tranquil¡¤les de la sanitat catalana, que pretenien ser el reflex d'un orgull¨®s model propi, de qualitat, amb un segell de prestigi davant la primitiva Espanya, de sobte s¨®n t¨¨rboles. Alg¨² ha descobert que la guineu ca?a impunement al galliner. El depredador havia entrat per la porta i feia anys que es guanyava la confian?a del corral complet, amb la incre?ble conniv¨¨ncia dels pagesos.

La guineu va veure les portes obertes des de l'inici del r¨¨gim pujolista. Un primer pas va ser la creaci¨® dels consorcis sanitaris ¡ªdefensats des de l'esquerra pel PSC i ERC¡ª amb la voluntat de cedir-los els hospitals constru?ts per la Generalitat. D'aquesta manera, el past¨ªs es repartia entre m¨²tues, fundacions religioses, ajuntaments, caixes d'estalvi i, en suma, partits pol¨ªtics. La voluntat de l'administraci¨® era no modificar el futur i deixar que el passat adquir¨ªs carta de naturalesa. El 1981, l¡¯any de les transfer¨¨ncies sanit¨¤ries, nom¨¦s el 10% dels hospitals catalans procedien de l¡¯Insalud; la resta pertanyien a entitats p¨²bliques locals o eren privats concertats. Passava el mateix a l'ensenyament, tot i que amb xifres no tan escandaloses. La societat o, en el cas de la cultura va haver de fer tasques de supl¨¨ncia d'un Estat absent a Catalunya durant la dictadura franquista. La famosa vitalitat de l'anomenada societat civil catalana tamb¨¦ ¨¦s filla d'aquesta desafecci¨® de l¡¯Administraci¨® central respecte a Catalunya.

Aix¨ª que, a poc a poc, la pres¨¨ncia del sector privat es va convertir en part del paisatge de la sanitat p¨²blica. La Llei Org¨¤nica de la Sanitat Catalana, del 1990, va crear la Xarxa Hospital¨¤ria d¡¯Utilitzaci¨® P¨²blica (XHUP), que afavoria la provisi¨® privada amb finan?ament p¨²blic. Sis anys despr¨¦s va entrar en funcionament l'experi¨¨ncia de les Entitats de Base Associativa (EBA), unes societats de metges que gestionaven centres de salut. La continuaci¨® l¨°gica de tots aquests episodis ha culminat en l'assumpte que ara ens ocupa: una multinacional gestionant els centres de salut p¨²blics.

Aquesta converg¨¨ncia p¨²blico-privada ha estat per a alguns una oportunitat de negoci. Daniel de Alfonso, director de l¡¯Oficina Antifrau de Catalunya, va arremetre el 2013 contra els consorcis sanitaris que gestionen alguns hospitals. Segons ell, es tracta d'un model que provoca ¡°confusi¨®¡±. N¡¯¨¦s una prova el Grup Serhs S.A., de Ramon Bag¨®, que es va beneficiar de diversos contractes per un total de 50 milions d'euros atorgats per organismes p¨²blics dels quals formava part. Bag¨®, que va ser alcalde de Calella per CiU, va presidir les societats del holding del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) fins al mar? del 2008. A finals del 2011 es va reincorporar al Consell d¡¯Administraci¨® de les empreses p¨²bliques del CSC, i es va integrar a la comissi¨® executiva d'aquest holding p¨²blic. Aix¨° vol dir que va ser al grup directiu des del qual es tramitaven, s¡¯informaven i es resolien adjudicacions que van beneficiar Serhs, del qual Bag¨® ¨¦s fundador, accionista principal i president. Per¨° el fiscal no va veure delicte en aquest negoci.

Ha passat una cosa diferent a Reus, on el jutge que investiga el cas Innova ¡ªun altre ¨¨xit rutilant de model sanitari catal¨¤ que ha deixat a l¡¯Ajuntament de Reus un forat de m¨¦s de 300 milions d'euros¡ª vol aclarir en una pe?a separada si la Generalitat va pagar amb fons p¨²blics la defensa judicial de Josep Prat, principal imputat en el macroproc¨¦s. Prat, considerat per molts socialistes i convergents un gran actiu del model sanitari catal¨¤, compatibilitzava la presid¨¨ncia de l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut ¡ªno hi cobrava res¡ª amb la direcci¨® general del holding municipal Innova, del qual percebia uns 280.000 euros. Simult¨¤niament, tamb¨¦ vicepresidia el grup sanitari privat USP Hospitals.

Amb aquests campions de la pluriocupaci¨®, ¨¦s clar que la guineu no s'ha mogut del corral. Per aix¨°, quan es revelen ¡°auditories gratu?tes¡± de consultores de renom ¡ªcom PricewaterhouseCoopers¡ª que recomanen la venda d'una desena d'entitats i empreses p¨²bliques i el lliurament a la gesti¨® privada de 18 hospitals i fins a 45 centres d'atenci¨® prim¨¤ria, molts fan, preventivament, el gest de posar-se la m¨¤ a la cartera . No importa gaire que el titular de Salut, Boi Ruiz, juri que no far¨¤ cas d¡¯aquests informes. Un conseller que recomana als seus conciutadans apuntar-se a una m¨²tua privada f¨¤cilment pot deixar que la guineu governi el galliner com vulgui. Al cap i a la fi, en ¨¨poques de crisi cal deixar-se estar de paternalismes i que guanyi el millor.