Goytisolo: ¡°Quan em donen un premi sospito de mi mateix¡±

¡°Quan em donen un premi sempre sospito de mi mateix. Quan em nomenen persona non grata s¨¦ que tinc ra¨®¡±, deia ahir Juan Goytisolo (Barcelona, 1931) a EL PA?S des de la seva casa de Marr¨¤queix. Guardonat avui amb el Premi Cervantes, es referia al Premi Nacional de les Lletres que li van concedir el 2008 i al vaiv¨¦ de la seva relaci¨® amb Almeria: ¡°Primer em van declarar persona non grata per Campos de N¨ªjar, despr¨¦s em van declarar fill predilecte en agra?ment; i despr¨¦s, persona non grata una altra vegada per prendre partit pels immigrants a El Ejido¡±.

Goytisolo arrossega ¨²ltimament una perforaci¨® del timp¨¤ que li causa el que, sense perdre l'humor, ell mateix anomena ¡°ejaculaci¨® auricular¡±. L'edat, diu resignat: ¡°Ara els nens del meu barri corren a fer-me un pet¨® a la m¨¤. Coses de vell¡±. Juan Goytisolo va comprar aquesta casa, a uns passos de la pla?a de Djem¨¤-el-Fna, el 1981, quan ning¨² volia viure a la medina. Ell havia arribat a la ciutat per primera vegada el 1976 per estudiar ¨¤rab dialectal i all¨¤ mateix va sorgir el 1980 Makbara, una novel¡¤la escrita en ¡°vers lliure narratiu¡± que barreja amb tota llibertat veus, temps i espai, escatologia i erotisme.

No ¨¦s casualitat que l'¨²ltim llibre publicat pel nou Cervantes sigui un poemari: Ardores, cenizas, desmemoria?(2012). ¡°La novel¡¤la ¨¦s un g¨¨nere omn¨ªvor, pot incloure la poesia, per¨° la poesia no pot incloure la novel¡¤la¡±, explica assegut a l'ombra d'un taronger que tamb¨¦ fa llimones (o viceversa). ¡°El que he escrit a partir de l'¨²ltim cap¨ªtol de Se?as de identidad?¨¦s alhora prosa i poesia. La millor lectura ¨¦s una lectura en veu alta, sobretot de llibres com Makbara, Paisajes despu¨¦s de la batalla o Las virtudes del p¨¢jaro solitario. Estan escrits per llegir-los en veu alta¡±. Per qu¨¨ llavors un llibre de poemes? ¡°B¨¦, em vaig jubilar de novel¡¤lista. En realitat la meva ¨²ltima obra hauria d'haver estat Tel¨®n de boca. El exiliado de aqu¨ª y de all¨¢?¨¦s una prolongaci¨® potser innecess¨¤ria de Paisajes¡­ Quan alg¨² no t¨¦ res de nou a dir, calla. He escrit poesia en els ¨²ltims anys, assajos, els articles d'EL PA?S¡­ Tinc algun material nou escrit, per¨° no tinc cap pressa per publicar-lo¡±.

"Tinc fama d'heterodox, per¨° nom¨¦s he buscat ampliar la base del c¨¤non, incorporar el que havia deixat de banda el nacionalcatolicisme"

Ve¨ª primer de Par¨ªs ¨Con es va instal¡¤lar el 1956¨C i despr¨¦s de Marr¨¤queix, Goytisolo no ha parat de viatjar. Ha estat professor als EUA i reporter a?Sarajevo, Txetx¨¨nia, la Capad¨°cia i Alg¨¨ria, per¨° mai ha volgut tornar a viure a Espanya: ¡°Tant a Par¨ªs com quan feia classes a Nova York m'havia acostumat a una societat heterog¨¨nia. El barri del Sentier em va procurar una educaci¨® que cap universitat em podia proporcionar: el contacte amb migrants de tot arreu del m¨®n. Passejar per all¨¤ era passar del Pakistan a l'?ndia, de l'?ndia a Turquia. Quan tornava a Espanya l'any 76 nom¨¦s hi havia espanyols, i em va semblar terrible. En aquella ¨¨poca no hi havia immigrants, i veure una societat tan homog¨¨nia em va decebre¡±.

Goytisolo sost¨¦ que la transici¨® pol¨ªtica es va fer ¡°tan b¨¦ com es va poder¡± per¨° que Espanya encara t¨¦ pendent la transici¨® cultural: ¡°Segueix vigent el c¨¤non nacionalcat¨°lic. Jo tinc fama d'heterodox i mai he buscat l'heterod¨°xia, sin¨® ampliar la base del c¨¤non, ¨¦s a dir, incorporar el que s'havia deixat de banda, ampliar l'¨¤mbit reductiu del nacionalcatolicisme, la fidelitat a un relat hist¨°ric que no es correspon amb la realitat. Hi ha tres temes tab¨² en la cultura espanyola. Un ¨¦s el car¨¤cter mud¨¨jar de la literatura espanyola ¨Ccastellana i catalana¨C en els seus tres primers segles. S'escriu en llengua roman? per¨° inspirant-se en models literaris ¨¤rabs. El segon, la import¨¤ncia del problema de la neteja de sang: tota la literatura ¨¦s plena de la viol¨¨ncia entre cristians vells i cristians nous i aix¨° es tradueix en noves formes liter¨¤ries al segle XV i el XVI. Tercer, l'estranyament del tema er¨°tic. Tant Men¨¦ndez Pidal com Unamuno parlen de la cultura espanyola com una cultura casta en contraposici¨® al llibertinatge de la cultura francesa. Quan un coneix el?Cancionero de burlas, La lozana andaluza o La Celestina es troba que desmenteix rotundament aquesta afirmaci¨®¡±.

Autor d'una obra celebrada dins del realisme cr¨ªtic dels anys cinquanta, Juan Goytisolo va trencar amb el seu propi passat el 1966 amb Se?as de identidad, publicada a M¨¨xic, at¨¨s que la seva obra estava prohibida per les autoritats franquistes. Aquell baptisme de foc experimental era, diu, una cr¨ªtica als mites de la hisp¨¤nica reserva espiritual d'Occident. I els de avui? Quins serien els mites de l'Espanya d'avui? ¡°La marca Espanya¡±, respon sense dubtar. ¡°Reduir Espanya a la marca Espanya i no veure la crua realitat d'una societat que est¨¤ patint per l'atur i la marginaci¨®. Aquest mite de la marca Espanya cal desfer-lo. Aquest optimisme¡­ Si fos caricaturista posaria un aturat assegut a la vorera demanant per menjar i alg¨² que ve a anunciar-li que l'ag¨¨ncia Standard & Poor's ha elevat la nota d'Espanya d'una A Plus a una A Plus Plus. Aix¨° ¨¦s el que ens estan venent¡±.