Els ¨²ltims votants del 9-N

M¨°nica Sumoy Gete-Alonso, d'uns 30 anys, va arribar amb el temps just de dipositar el seu vot en la consulta alternativa que va acabar dimarts a les cinc de la tarda. Amb el certificat del padr¨® i el passaport a la m¨¤, la M¨°nica va poder ficar la seva papereta gaireb¨¦ quan tocava la campana i tancaven les urnes del Palau Robert. Els voluntaris que presidien les meses la van aplaudir. El proc¨¦s participatiu va finalitzar ahir dues setmanes despr¨¦s del 9-N. El Departament de Governaci¨® calcula que en aquests 15 dies han votat unes 26.000 persones m¨¦s,?que s'afegiran als 2.305.000 persones que ho van fer el dia de la consulta. L'escrutini de les meses situades a les quatre capitals de prov¨ªncia i a Tortosa, Manresa, Vic i Tremp es coneixer¨¤ els propers dies.

Una trentena llarga de ciutadans, entre jubilats, prejubilats, aturats, persones que han demanat vacances o treballadors que han compaginat el temps com han pogut, han participat volunt¨¤riament durant aquestes dues setmanes a les meses per poder votar. Al 9-N a cada ciutad¨¤ li corresponia una ¨²nica mesa. Els noms i cognoms dels votants es consultaven en un ordinador per impedir que votessin dues vegades. Ara, els ciutadans introdu?en dins l'urna un sobre gran amb dos sobres m¨¦s petits al seu interior: un amb el vot i un altre amb el n¨²mero de DNI per verificar a posteriori que no havia duplicat el vot.

Miquel Figueres, jubilat, de 75 anys, era aquest dimarts a la segona planta del Palau Robert fent de voluntari en una mesa acompanyat de Jordi Menchero, de 55 anys, aturat. Tots dos ja van ser voluntaris a Barcelona el 9-N. Davant d'un gran plaf¨® d'una exposici¨® de fotografies de Gervasio S¨¢nchez sobre el maltractament de les dones a l'Afganistan, Figueres explicava als votants per qu¨¨ en aquesta ocasi¨® s'havien de ficar dos sobres petits en un de m¨¦s gran. Ajudat d'una lupa, Figueres, que ha anat cada dia a dinar a casa a les 12 del migdia per poder quadrar els torns, deia als votants: ¡°Pot comprovar que en aquest paper que he ficat al sobre hi consta el seu n¨²mero de DNI?¡±. Despr¨¦s, s¡¯oferia a fer fotografies dels votants per immortalitzar el moment.

La llista de persones que aquests dies han anat a votar tenien en com¨² que o b¨¦ tenien el DNI caducat i es van afanyar a renovar-lo o b¨¦ havien d'esperar el certificat d'empadronament per demostrar que resideixen a Catalunya. La Generalitat argumenta que la prova que el 9-N no era un refer¨¨ndum ¨¦s que el proc¨¦s s'ha allargat dues setmanes m¨¦s. I en aquests 15 dies ha passat un m¨®n: el 9-N va arrencar amb l'amena?a d'una actuaci¨® judicial i ara hi ha una querella de la Fiscalia. Per¨°, mentrestant, els ciutadans han continuat votant amb total normalitat. El 10-N van arribar a fer un hora i mitja de cua per¨° despr¨¦s, un cop es van posar m¨¦s meses, el degoteig va ser incessant.

Pel Palau Robert han desfilat persones de tota mena: un ¨¤via de 104 anys, un ciutad¨¤ que treballa de pastor a Su?ssa...

Pel Palau Robert, per exemple, han desfilat persones de tota mena: un ¨¤via de 104 anys; un ciutad¨¤ que treballa de pastor a Su?ssa i que va venir expressament a votar; un altre que va fer el viatge d'anada i tornada a Mallorca en veure que li faltava un document o dues dones que van tenir els seus fills el 7 i el 8 de novembre i hi van anar amb els seus nadons. Com diu en Pep, un altre voluntari, mai no havien pensat que la querella pogu¨¦s aturar res, i mai no han tingut cap ensurt tret del dia que van apar¨¨ixer quatre policies uniformats que en realitat anaven a votar. Cada dia han passat pel Palau Robert una mitjana de mil persones. ¡°La gent ha sigut molt educada i agra?da. Nom¨¦s per aix¨° ha valgut la pena¡±, deia Maria Llu?sa Argem¨ª, que ha fet de volunt¨¤ria malgrat treballar a Lleida.

Les urnes, cada dia, es guardaven al Palau Robert, encara que ja s'ha enviat una remesa a Governaci¨®. Ahir ja es van enviar les ¨²ltimes urnes, dins de les quals hi havia el vot de la M¨°nica. El 9-N va intentar votar amb el passaport (no trobava el DNI) al col¡¤legi Orlandai amb el passaport, per¨° no li van deixar. Es va empipar tant que fins i tot va trencar la papereta. No entenia l'impediment, per¨° despr¨¦s explica que va veure que al passaport no hi constava l'adre?a i que li mancava un document que certifiqu¨¦s la seva resid¨¨ncia. ¡°A casa meva sabem una mica de lleis ¡ªla seva mare i ella han estudiat dret¡ª?i no enten¨ªem per qu¨¨ amb el passaport no n'hi havia prou¡±, explicava ahir contenta i alleujada per haver pogut votar. No oblida fer un retret: que no figurava el sup¨°sit del passaport a les preguntes freq¨¹ents al web de la?consulta.

Tot i aix¨ª, aquesta dona que est¨¤ fent una tesi doctoral sobre la postmodernitat al cinema i la filmografia de Pedro Almod¨®var a Blanquerna va reflexionar i va decidir votar. ¡°Em sabia greu no anar a votar amb tot el que ens ha costat, voti el que voti¡±, diu M¨°nica, que no explica quina opci¨® va triar. Encara li pesava que els dos ¨²ltims anys, quan era fora de Catalunya, es va quedar sense votar. Va viure a Mont-real i equipara el seu desig de reivindicar la identitat pr¨°pia com passa a Catalunya. El seu pare li va tramitar el certificat del padr¨® i ahir mateix li va dir al t¨¨cnic de Telef¨®nica que era a casa seva instal¡¤lant la fibra ¨°ptica que torn¨¦s un altre dia a completar la feina. Va anar corrents des de Gr¨¤cia fins al Palau Robert amb el temps just. ¡°Vaig n¨¦ixer el dia 30 de desembre. Ser¨¤ per aix¨° que sempre arribo a ¨²ltima hora¡±, diu fent broma.