El besam¨¤ del president

La darrera vegada que vaig ser a l'auditori del F¨°rum de Barcelona va ser a finals del 2013 en un m¨ªting d'Oriol Junqueras. Va ser una intervenci¨® per projectar-lo com a l¨ªder de la independ¨¨ncia, tamb¨¦ amb representants del m¨®n civil, una confer¨¨ncia de la qual em quedar¨¤ a la mem¨°ria el seu somni del parad¨ªs catalanov¨ªking: ¡°Veig el meu pare i la meva mare. Les meves germanes i germans. I tots els avantpassats des de l'origen dels temps. Veig els meus fills, veig els meus n¨¦ts i tots els seus descendents fins a la fi dels temps i sabr¨¦ ocupar el meu lloc sota els Arcs del Valhalla... adaptat al nostre cas, sabrem ocupar el nostre lloc davant les urnes¡±. Un any m¨¦s tard, amb menys ¨¨pica per¨° m¨¦s solemnitat de botiguer, Artur Mas va fer ahir el mateix: proposar-se com a l¨ªder d'un proc¨¦s que sembla inacabable.

Sabatilles Munich vs. dinar de Sant Esteve

De l'auditori emanava una mena de solemnitat de dinar de Sant Esteve. A l'acte de Junqueras el p¨²blic vestia m¨¦s informal, hi havia m¨¦s jovent, m¨¦s sabatilles esportives ¡ªVamcat, Vialis i moltes Munich¡ª, m¨¦s camises de quadres i americanes d'esport, evoluci¨® d¡¯Antoni Mir¨®. Junqueras parlava mentre caminava entre el p¨²blic extasiat, com un telepredicador. Amb Mas la cosa era ben diferent. La posada en escena era s¨°bria i alhora m¨ªstica: a l'enorme escenari nom¨¦s hi eren ell, una senyera i un int¨¨rpret per al p¨²blic amb defici¨¨ncia auditiva. A l'escenari tot era ben fosc excepte l'atri de Mas i el peu de la bandera, que eren d'un gris clar, com el de la Game Boy. De fet, l'atri ¡ªuna L invertida¡ª i el peu de la bandera ¡ªun cub¡ª encaixaven perfectament, com dues peces de Tetris.

Entre el p¨²blic hi havia molt jubilat amb la roba dels diumenges, molta senyora enjoiada i molt oficinista de consell comarcal. Tamb¨¦ hi era present la milit¨¤ncia del proc¨¦s, els afins i els que volen confiar en Mas tot i ser d'esquerres. Hi veig l'actor Manel Lucas, l'editor Eduard Voltas, l'escriptor Miquel de Palol, el periodista Antonio Ba?os o l'alcalde de Lleida, ?ngel Ros ¡ªtot i que no s¨¦ si aquest ¨²ltim compta com a esquerra. Els d'esquerres no es van quedar al besam¨¤ final, potser amb excepci¨® de Toni Com¨ªn, que en els sis mesos que fa que ¨¦s independentista s'ha bellugat prou b¨¦, com un relacions p¨²bliques de Pacha a Eivissa. Com¨ªn no fa cua per besar el president, per¨° el veig a les primeres files, a tocar del conseller Mascarell. Jos¨¦ Antich, exdirector de La Vanguardia i actualment una mena d'oracle pol¨ªtic d'El M¨®n a Rac1, s¨ª que es queda a prop del president fins que acaben de passar els admiradors. Mitja hora de cua d'aduladors i Antich es mira el president de prop mentre xerra amistosament amb la gu¨¤rdia de corps de Mas, sobretot amb Jordi Vilajoana i Xavier Trias.

Felicitaci¨® de l¡¯Oficina Antifrau

Qui s¨ª que saluda Mas ¨¦s el director de l¡¯Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Li d¨®na la m¨¤ en¨¨rgicament i li diu que ¡°ha fet un bon discurs, ben constru?t¡±. De Alfonso em precisa que ha assistit a l'auditori perqu¨¨ es tracta d'un acte del president de la Generalitat, com si fos una obligaci¨® del c¨¤rrec.

Hi ha moltes senyores que el petonegen amb amor. Una de les ¨²ltimes a fer-ho ¨¦s una coneguda meva, s¨°cia del Reial Club de Polo. La dona arrossega el marit, que saluda Mas amb poques paraules i timidesa. A ella li cau la bava. Per a l'ocasi¨® porta un penjoll amb el mapa de Catalunya banyat de plata. La independ¨¨ncia qualla a tots els barris i el president ahir va demanar m¨¦s temps, fins i tot m¨¦s anys, perqu¨¨ encara qualli m¨¦s.

PORTADA D'ELPAIS.CAT