Invisibles

Quan els nostres homes (parlo del com¨², que els meus homes s¨®n una miqueta m¨¦s civilitzats) es posen a pensar i organitzar coses, em poso a tremolar. Per exemple, el cicle de confer¨¨ncies que avui mateix, l'endem¨¤ passat del Dia Internacional contra la Viol¨¨ncia de G¨¨nere, comen?a al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya (MHC). Els invisibles, intel¡¤lectuals i pol¨ªtics catalans recuperats de l'oblit?consta de divuit evocacions hist¨°riques de moltes altres personalitats. Ni una dona. Ni una, cap senyora. Viol¨¨ncia simb¨°lica de g¨¨nere en estat pur. Una t¨¦ por de repetir-se, de cantar massa la mateixa can?¨®. Quina llauna. Creieu-me si us dic que no tenia pensat escriure cada dos per tres sobre la invisibilitat femenina, ho hauria de recordar de tant en tant, per¨° tan sovint no m'ho esperava. Per¨°, carai, sembla que m'ho facin expressament. M'ho posen en safata, a huevo, sarcasme incl¨°s

El cicle que dic, a sobre, es titula Els invisibles, amb aquest els que ¨Ces posi com es posi la genial Carme Junyent en la seva ardent campanya ling¨¹¨ªstica contra el desdoblament (els/les, tots/totes...)¨C no admet cap dona, un els superlativament mascul¨ª, fero?ment mascul¨ª. Fa ll¨¤stima, francament. En divuit sessions, fins al 19 de febrer, tres mesos, no hi haur¨¤ espai per a les intel¡¤lectuals ni per a les pol¨ªtiques. Ni per a l'obrera t¨¨xtil i l¨ªder anarcosindicalista Teresa Claramunt (1862-1932); ni per a la periodista, escriptora, feminista, music¨°loga i publicista Carme Karr (1865-1943); ni per a la pintora, il¡¤lustradora i pedagoga Llu?sa Vidal (1876-1918); ni per a la periodista, narradora, assagista i memorialista Anna Muri¨¤ (1904-2002); ni per a la tamb¨¦ periodista i traductora Irene Polo (1909-1942), i me'n deixo moltes de la mateixa ¨¨poca dels homes que el cicle far¨¤ visibles. Sense intel¡¤lectuals ni pol¨ªtiques, els conferenciants celebraran missa cantada a cor qu¨¨ vols durant nou jornades en el marc incomparable del MHC, que cedeix l'espai. Ho organitzen el Centre d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia de Catalunya, el Departament de la Presid¨¨ncia de la Generalitat, la Societat Catalana d'Estudis Hist¨°rics de l'Institut d'Estudis Catalans i la C¨¤tedra UB Josep Termes.

Quan s¡¯entra al segle XX, que tamb¨¦ deu molt a les sufragistes del XIX, si no es consideren en el conjunt les cultures de les dones ¨¦s que estem davant una proposta caduca

Segur que els invisibles evocats ho seran en confer¨¨ncies preparades i erudites. No discutir¨¦ si Gaziel, Xammar, Serra i H¨²nter, Joan Casanellas, Josep Pijoan o Andreu i Abell¨® s¨®n en efecte invisibles, que tot podria ser en el sostingut i present vendaval d'ignor¨¤ncia sense fre i fulminaci¨® de la mem¨°ria que ni de Google se'n recorda. No discutir¨¦ la conveni¨¨ncia de parlar d'aquests nobles senyors. Per¨° s¨ª que parlar d'ells i de les seves notables obres, dels divuit que el cicle evocar¨¤, sense estar acompanyats de senyores i les obres formidables d'elles,?no ¨¦s seri¨®s.

No hi ha modernitat sense dones, dispenseu la sent¨¨ncia per¨° la cosa funciona aix¨ª. A la hist¨°ria li falta com a m¨ªnim la meitat, ho sabem, per¨° quan s'entra al segle XX, que tamb¨¦ deu molt a les sufragistes del XIX, si no es consideren en el conjunt les cultures de les dones ¨¦s que estem davant una proposta caduca, envellida, sense buf. Una proposta sense credibilitat. ?s igual, a Barcelona es poden fer moltes coses cada dia, no passa res si ens estalviem el cicle dels invisibles. Encara que el problema m¨¦s gros no ¨¦s la falta de credibilitat ¨¨tica, intel¡¤lectual i hist¨°rica de la proposta, sin¨® el que se'n deriva. El que l'inconscient de la proposta revela.

Cansada de pensar en aquestes coses, trobo les frases necess¨¤ries per explicar b¨¦ el perill de propostes com aquesta en el llibre que acaba de sortir de Maria-Merc¨¨ Mar?al, El senyal de la p¨¨rdua. Escrits in¨¨dits dels ¨²ltims anys (Emp¨²ries). A la p¨¤gina 51: ¡°No ¨¦s la meva anul¡¤laci¨® individual el que em crea resist¨¨ncia invencible: ¨¦s l'anul¡¤laci¨® de la Feminitat davant la Masculinitat, l'anul¡¤laci¨® simb¨°lica, l'abs¨¨ncia del Sentit de la Difer¨¨ncia que implica, a favor d'U-mascul¨ª-totalitari¡±. S¨ª, aquest ¨¦s el perill, si no ¨¦s que ja hi som, que ja hi hem arribat. Un U-mascul¨ª-totalitari que en aquesta crisi de civilitzaci¨® en tots els sentits no est¨¤ per hist¨°ries igualit¨¤ries ni, en conseq¨¹¨¨ncia, per deixar de controlar ni un mil¡¤l¨ªmetre de l'espai p¨²blic i de l'imaginari de les persones.

Catorze dones han mort fins avui, aquest any, a les mans dels seus homes a Catalunya (quaranta-sis a Espanya), les dones cobren una mitjana de gaireb¨¦ un ter? menys que els homes (si tenen feina remunerada) i l'altre dia llegia a El Peri¨®dico que la desigualtat de g¨¨nere es nota tamb¨¦ al s¨²per, on, deia el titular, comprar en femen¨ª surt car. Gaireb¨¦ tot surt car, en femen¨ª. Molt. Pel sistema de fomentar al m¨¤xim la invisibilitat femenina, que no ho sapiguem. A aix¨° semblen que es dediquin, al buit negre m¨¦s gran, les elits historiadores que durant tres mesos pontificaran sobre els uns i els altres, per¨° no sobre les unes i les altres.

Una amiga francesa, la historiadora de l'art Laurence Bertrand Dorl¨¦ac, diria alguna cosa com ara que el capital femen¨ª de visibilitat est¨¤ entre vosaltres a un inter¨¨s m¨¦s baix que els diners. Zero, diguem-ne.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF.