Sexe al museu

Nom¨¦s els m¨¦s desinhibits s'atreveixen a provar-ho, a asseure's a dins d'una caixa met¨¤l¡¤lica folrada de fusta que promet ni m¨¦s ni menys que induir-los a l'orgasme. Perqu¨¨ ens trobem a la llum p¨²blica, a la seu de la Wellcome Collection de Londres, i aquesta r¨¨plica de l'artefacte dissenyat pel psicoanalista Wilhem Reich a mitjan segle passat forma part de la primera exposici¨® al Regne Unit que converteix el sexe en objecte de museu. El desplegament de dos centenars de peces, des d'amulets f¨¤l¡¤lics romans fins a mostres dels estudis moderns sobre comportament sexual, proposa explorar actituds, conductes i tab¨²s al llarg de la hist¨°ria, i s'atura especialment en aquells pioners que van desafiar els codis socials amb les seves investigacions sobre un dels actes m¨¦s privats.

El remei per als problemes de la societat ¨¦s que ¡°la gent tingui orgasmes freq¨¹ents¡±, justificava Reich sobre la seva invenci¨® el 1940 de l'Orgone, aquella caixa en qu¨¨ les capes de materials org¨¤nics i no org¨¤nics concentraven suposadament una energia capa? d'aixecar la libido de l'usuari. Potser l'Orgasmatron, que Woody Allen va reproduir a la pel¡¤l¨ªcula El dormilega?(1973), nom¨¦s va ser?fruit del deliri d'aquell metge austr¨ªac emigrat als Estats Units, per¨° el missatge controvertit i radical d'alliberament sexual que comportava el seu cos de treball el va convertir en un heroi de l'Am¨¨rica de la contracultura.

La sexologia va ser encunyada per primera vegada en la literatura m¨¨dica fa menys de 130 anys

La seva figura integra una llista heterog¨¨nia de personatges que amb els seus experiments i investigacions van confrontar prejudicis en convertir el sexe en un camp de discussi¨® p¨²blica i d'estudi. Com Magnus Hirschfeld, de qui l'Institut de Sexologia d¨®na t¨ªtol a l'exposici¨® de Londres, en un homenatge al centre pioner en aquesta disciplina que va construir a Berl¨ªn per promoure el coneixement cient¨ªfic enfront del tracte discriminatori de les minories sexuals, especialment els gais i transsexuals. L'institut va acabar arrasat pels nazis, i va for?ar l'exili del seu promotor, per¨° el seu llegat va aconseguir operar un canvi en les nocions occidentals sobre sexualitat.

Sigmund Freud i l'acad¨¨mica feminista Mary Stopes apareixen reunits com a ¡°improbables companys de llit¡± en una de les sales de la mostra que, amb el format de gabinets, recorren la hist¨°ria i evoluci¨® de la sexologia, encunyada per primera vegada com a disciplina en la literatura m¨¨dica fa menys de 130 anys.

La fundadora de la primera cl¨ªnica brit¨¤nica de control de la natalitat, que considerava clau per a l'emancipaci¨® de la dona, renegava de les teories del pare de la psicoan¨¤lisi, per¨° la mostra de la Wellcome subratlla que des de diferents aproximacions ¡ªla cl¨ªnica i el divan¡ª tots dos aconsellaven la satisfacci¨® sexual com una de les claus per a la felicitat humana.

Un gabinet successiu ens relata el viatge d'Alfred Kinsey des de l'entomologia fins a la compilaci¨® obsessiva d'historials sobre el comportament sexual dels humans, que, el 1956 superaven els 18.000 morts. El professor anomenat Doctor Sexe?va poder desenvolupar aquest treball sobre la varietat sexual a l'Am¨¦rica de la postguerra gr¨¤cies al seu estatus com a pare de fam¨ªlia conservador.

En el cas de William Masters i Virginia Johnson ¡ªavui coneguts del gran p¨²blic gr¨¤cies a una popular s¨¨rie televisiva, Masters of sex¡ª, el seu estudi de centenars de voluntaris practicant el sexe, al mateix temps que registraven el ritme del cor, la pressi¨® sangu¨ªnia i altres canvis anat¨°mics, va necessitar un laboratori secret al campus de la Universitat de Washington. Precursors en l'estudi per saber de quina manera el cos hum¨¤ respon a l'estimulaci¨® carnal i defensors del dret de la dona a la seva pr¨°pia satisfacci¨®, els seus descobriments van contribuir a l'esperit de la revoluci¨® sexual dels anys 60 als EUA.

Volem posar a prova la idea que som m¨¦s experimentals o savis que els nostres avantpassats. Potser n'hem d'aprendre molt, d'ells¡±

El tribut als pioners de la sexologia el trobem al museu del nord de Londres ¡ªfins al setembre del 2015¡ª en una ¨¤mplia exhibici¨® d'objectes i peces que abra?a des d'instal¡¤lacions contempor¨¤nies entorn de la identitat sexual fins a joguines ideades en diverses ¨¨poques i cultures per procurar plaer. Molts formen part de la col¡¤lecci¨® atresorada per Sir Henry Wellcome (1853-1936), fundador d'una instituci¨® consagrada a ¡°les connexions entre la medicina, la vida i l'art¡± per sadollar els ¡°curiosos incurables¡±.

La sorpresa del visitant davant la gosadia d'alguns artefactes antics convida una de les comiss¨¤ries de la mostra, Honor Beddard, a una ¨²ltima reflexi¨®: ¡°A cada generaci¨® li agrada pensar que ha inventat el sexe, per¨° volem posar a prova la idea que som m¨¦s experimentals o savis que els nostres avantpassats. Potser n'hem d'aprendre molt d'ells¡­¡±.