Qu¨¨ diu el bric de la llet

A les vaques els estimula sentir m¨²sica, i s¨®n animals curiosos, tranquils i socials, als quals els agrada que els tractin b¨¦. S¨ª, aquests remugants herb¨ªvors tamb¨¦ s¨®n sibarites, tot i que no estiguem acostumats a aplicar aquests adjectius a animals destinats a l'explotaci¨®. Al cap i a la fi, els animalistes, com Carmen M¨¦ndez, presidenta de l'Associaci¨® Defensa Animal (ADDA), es queixen que "s¨®n animals als quals se'ls considera meres m¨¤quines de produir i no ¨¦ssers vius amb unes necessitats f¨ªsiques i emocionals". Per aix¨° ens hem preocupat pel grau de felicitat de les vaques de les quals ens bevem la llet, per¨° tamb¨¦ pel seu valor nutricional.

Un got de llet cont¨¦ calci, prote?nes, minerals i vitamines, per¨° si prov¨¦ d'una vaca feli?, ingerim "entre tres i cinc vegades m¨¦s ¨¤cids Omega 3, menys contingut en greixos saturats, m¨¦s vitamina E i betacarot¨¨", segons explica Guillermo Mart¨ªnez, veterinari i gerent d'una explotaci¨® ecol¨°gica de vaques lleteres a Gal¨ªcia. Quan parlem de ¡°vaca feli?¡±, ens referim al grau de benestar de l'animal, al qual la mateixa?Federaci¨® Internacional de Lleteria?i l'Organitzaci¨® de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentaci¨® (FAO) insten amb aquesta asseveraci¨®: ¨¦s necessari evitar, a les vaques lleteres, dolor, por, malestar o incomoditat, aix¨ª com permetre'ls que desenvolupin un comportament d'acord amb la seva naturalesa (caminar o relacionar-se amb altres vaques).

Investigadors de la Universitat de Newcastle (el Regne Unit) han revelat que les vaques lleteres que pasturen a la natura produeixen una llet de m¨¦s bona qualitat que les que s'alimenten amb pinso o estan establades (col¡¤locades en bateria i sense moviment). El professor Gillian Butler, autor de l'estudi que es va publicar a l'edici¨® en l¨ªnia de Journal of Science of Food and Agriculture, insisteix: ¡°El que ¨¦s diferent en aquesta investigaci¨® ¨¦s que mostra clarament que a les granges ecol¨°giques, deixar que les vaques pasturin naturalment, utilitzant una dieta amb farratge, ¨¦s la ra¨® m¨¦s important per a les difer¨¨ncies en la composici¨® de la llet ecol¨°gica i la convencional¡±. Ens referim a la llet provinent de vaques que s'han alimentat de pastura i no de pinso, i que tenen com a beneficis, segons l'Institut Dan¨¨s d'Investigacions Agr¨¤ries i la Universitat de Newcastle, m¨¦s quantitat d'antioxidants i ¨¤cids grassos Omega 3. Altres investigacions van m¨¦s enll¨¤, com aquesta de la Universitat de Psicologia de Leicester, que afirma que posar m¨²sica a les vaques repercuteix en la qualitat de la llet.

¡°Vull llet ecol¨°gica¡±

Las granges ecol¨°giques de vaques lleteres compleixen la normativa europea per aplicar en els seus productes l¨¤ctics el segell de la fulla verda, que acredita coses com que per cada dues vaques es disposa d'una hect¨¤rea de terreny o que tenen una alimentaci¨® ecol¨°gica (sense organismes gen¨¨ticament modificats o productes qu¨ªmics). La llet amb aquests segells costa un 15 % m¨¦s que la resta. I ¨¦s que les explotacions de vaques lleteres ecol¨°giques s¨®n escasses a causa dels costos que comporten per als ramaders, que decideixen que els seus remugants mengin en pastures naturals o caminin di¨¤riament. D'altra banda, la producci¨® d'aquest tipus d'explotacions ¨¦s m¨¦s minsa que les que tenen m¨¦s vaques que no surten a menjar als prats i estan establades (ramaderia intensiva). Per aquesta ra¨® els consumidors espanyols tenen al seu abast menys productes l¨¤ctics ecol¨°gics, i m¨¦s cars, amb el logotip de la fulla verda (imatge, a la dreta).

COM S'HAN D'INTERPRETAR ELS SEGELLS VERDS DE LA LLET

Aliments naturals

Llet de producci¨® pr¨°pia, vaques alimentades en llibertat, productes sense additius, colorants, conservants o estabilitzants.

Aliments sans

Amb m¨¦s contingut de nutrients essencials, sense residus d'antibi¨°tics, hormones, pesticides, herbicides, adobs qu¨ªmics o organismes modificats gen¨¨ticament.

Aliments obtinguts sense danyar el medi ambient

No contaminen, respecten els cultius i l'entorn.

Respectuosos amb la biodiversitat

Tenen cura de la flora i la fauna i ajuden a garantir l'equilibri ecol¨°gic.

Respectuosos amb els cicles de la vida

Rep¨°s del s¨°l, rotaci¨® dels cultius.

Garants del benestar animal

Vaques de pastura que viuen en llibertat, reben una alimentaci¨® sana i arriben al doble d'edat que les explotades en producci¨® intensiva.

¡°No vull llet ecol¨°gica¡±

En aquest cas, heu de saber que la normativa europea recull en els articles 10 al 35 del reglament 1169/2011 l'obligatorietat d'esmentar les seg¨¹ents indicacions en l'etiqueta d'un aliment:

• La denominaci¨® de l'aliment.
• La llista d'ingredients.
• Tot ingredient o coadjuvant tecnol¨°gic que causi al¡¤l¨¨rgies o intoler¨¤ncies i que s'utilitzi en la fabricaci¨® o l'elaboraci¨® d'un aliment i continu? estant present en el producte acabat, encara que sigui en una forma modificada.
• La quantitat de determinats ingredients o de determinades categories d'ingredients.
• La quantitat neta de l'aliment.
• La data de durada m¨ªnima o la data de caducitat.
• Les condicions especials de conservaci¨® i/o les condicions d'utilitzaci¨®.
• El nom o la ra¨® social i l'adre?a de l'operador de l'empresa aliment¨¤ria.
• El pa¨ªs d'origen o lloc de proced¨¨ncia.
• Com s'ha de fer servir en cas que, en abs¨¨ncia d'aquesta informaci¨®, fos dif¨ªcil fer un ¨²s adequat de l'aliment.
• La informaci¨® nutricional.

- Valor energ¨¨tic. "Es mesura en calories. Necessitem energia per viure. El problema ve quan consumim m¨¦s del que gastem, ja que aix¨° pot provocar obesitat, risc vascular o diabetis. Al costat d'aquesta xifra, hi trobarem el percentatge de les necessitats energ¨¨tiques que cobreix cada aliment. Les versions descremades i semidesnatadas tenen menys calories, per¨° jo bec llet sencera. Si no tens obesitat, malalties cardiovasculars o factors de risc associats, no cal recorre a les altres. Tret que ja en tinguis m¨¦s de 50 i ho vulguis fer per prevenci¨®".

- Greixos (totals i saturats). ?s el nutrient que aporta m¨¦s valor energ¨¨tic (9 kcal per gram), per la qual cosa la seva valoraci¨® est¨¤ molt associada a l'apartat anterior. "Jo aquest punt me'l saltaria. No hi ha gaire difer¨¨ncia entre les llets senceres de m¨¦s o menys greix. A m¨¦s, encara que els greixos saturats s'associen a mals com les malalties cardiovasculars o el colesterol, la seva font principal resideix a les carns, embotits, formatges i brioixeria industrial. La llet no ¨¦s una font de greixos saturats rellevant".

- Hidrats de carboni (totals i sucres). Els hidrats de carboni poden ser complexos o lliures (sucres). Aquests ¨²ltims, menys beneficiosos per a la salut, s¨®n els que cont¨¦ la llet. "Tot i aix¨°, la lactosa no t¨¦ un ¨ªndex gluc¨¨mic tan alt com la glucosa. Com que est¨¤ barrejat amb prote?nes i greixos, se n'alenteix l'absorci¨®". ?s a dir, no ¨¦s una xifra preocupant. Tret que en sigueu intolerants (¨¦s aquest apartat el que provoca les al¡¤l¨¨rgies).

- Prote?nes. "S¨®n necess¨¤ries per reconstruir teixits. El seu valor biol¨°gic creixer¨¤ si les completem amb cereals, ja que aporten a la raci¨® de llet (i prote?nes) un amino¨¤cid necessari".

- Calci. ?s l'element clau de la fitxa nutricional de la llet, fonamental per la remineralitzaci¨® ¨°ssia. "La llet ¨¦s la m¨¦s important font de calci, ja que la manera en qu¨¨ millor s'absorbeix l'element ¨¦s en barrejar-se amb lactosa, f¨°sfor i vitamina D".

- Vitamina D. Ajuda a absorbir el calci. Nom¨¦s est¨¤ present en les llets senceres, per¨° les descremades o semidesnatades utilitzen f¨®rmules enriquides. Els beneficis s¨®n m¨²ltiples, per¨° Russolillo recorda: "Perqu¨¨ consumir vitamina D serveixi d'alguna cosa hem d'exposar-nos al sol en hores no agressives, ja que ¨¦s la manera perqu¨¨ se n'activi el funcionament".

Pel que fa a la sal, no us preocupeu, els seus ¨ªndexs s¨®n insignificants. Amb la llet de vaca, (gaireb¨¦) tot s¨®n avantatges.