La renda m¨ªnima d¡¯inserci¨® nom¨¦s arriba a l¡¯1,35% de la poblaci¨®

Les rendes m¨ªnimes d'inserci¨® de les comunitats aut¨°nomes nom¨¦s atenen l'1,35% de la poblaci¨® espanyola (637.573 persones, 258.408 fam¨ªlies), segons les dades que ha fet p¨²bliques el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat corresponents al 2013. Aquests fons, dirigits a combatre l'exclusi¨® social, per a la qual cosa es destina una mitjana de 270 euros al mes per fam¨ªlia (el m¨¤xim ¨¦s de 667 euros), han augmentat un 15% en un any. La suma total d'ajudes arriba a 1.040 milions d'euros, que es reparteixen de forma molt desigual per part de les diverses comunitats.

La taxa Arope (de l'angl¨¨s at risk of poverty or social exclusion) ¨¦s el valor de refer¨¨ncia europeu per mesurar les situacions de risc o exclusi¨® social. Segons l'enquesta de Condicions de Vida difosa per l'INE al maig, un de cada tres ciutadans (el 27,2%) est¨¤ en aquesta situaci¨® de precarietat social, ja sigui per manca material severa, per baixa intensitat laboral a la llar o el risc de pobresa.

A aquesta poblaci¨® es dirigeixen les rendes m¨ªnimes d'inserci¨® que sota diverses f¨®rmules funcionen a Espanya. N'hi ha de garantides als qui compleixen els requisits establerts, com la renda d'inclusi¨® social de Navarra o la renda de garantia d'ingressos del Pa¨ªs Basc. I tamb¨¦ hi ha prestacions subjectes a la capacitat pressupost¨¤ria, per la qual cosa una vegada finalitzats els fons es deixen de prestar ajudes. ?s el cas de la Comunitat Valenciana (renda garantida de ciutadania) o la prestaci¨® can¨¤ria d'inserci¨®.

Aquesta heterogene?tat est¨¤, en bona mesura, a la base de les extraordin¨¤ries difer¨¨ncies que hi ha en la concessi¨® de les ajudes a tot el territori. Al capdavant hi ha el Pa¨ªs Basc i Navarra, amb cobertures del 6,2% i del 5% de la poblaci¨®. Per sobre de la mitjana tamb¨¦ hi ha Melilla (2,8%), Ast¨²ries (2,5%), l'Arag¨® (1,8%), Andalusia (1,8), Ceuta (1,6%) i Cant¨¤bria (1,6%).

A l'altre extrem, a la cua, figura Castella-la Manxa i Extremadura (0,2%), M¨²rcia (0,4%), les Can¨¤ries (0,5%) i la Comunitat Valenciana (0,6%). Es d¨®na la circumst¨¤ncia que aquestes cinc autonomies, les que ofereixen menys assist¨¨ncia, s¨®n les ¨²niques que han redu?t el nombre de beneficiaris respecte a l'any passat. La caiguda ¨¦s especialment rellevant a les Can¨¤ries, amb un 25% menys de perceptors i Extremadura, amb una reducci¨® del 6,4%.

"El fet que aquesta mena de prestacions amb prou feines arriben a l'1,3% de la poblaci¨® significa que les institucions p¨²bliques no estan atenent el grav¨ªssim problema que hi ha a Espanya de centenars de milers de persones amena?ades de passar d'una situaci¨® de pobresa a una altra d'exclusi¨®", comenta Jos¨¦ Manuel Ram¨ªrez, president de l'Associaci¨® Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials.?

Podem va llan?ar abans de les eleccions europees una proposta per garantir aquestes ajudes en forma de renda b¨¤sica universal. El secretari general del PSOE ha criticat recentment aquesta iniciativa, que, va dir, costaria 160.000 milions d'euros i no seria viable econ¨°micament.