Biografia d¡¯un immoble

Fins al 31 de gener del 2015, a la Fundaci¨® Setba de la pla?a Reial es pot veure una curiosa exposici¨® titulada De La Vanguardia al Sidecar, una mostra dedicada a l'immoble que en els diversos episodis de la seva hist¨°ria va acollir la primera redacci¨® del diari La Vanguardia, i bars tan emblem¨¤tics com el Texas o el Sidecar. La casa ocupa des del n¨²mero 4 fins al 10 del carrer de les Heures. Fins on he pogut retrocedir, a la Gu¨ªa General de Barcelona de Manuel Saur¨ª i Jos¨¦ Matas (1849), es diu que aqu¨ª hi havia una botiga d'an¨ªs i aigua fresca a nom d'Antoni Vingut. Vuit anys m¨¦s tard, a la guia El consultor es llegeix que al n¨²mero 6 hi havia la ferreteria d'Antoni Rivas. La finca actual la va edificar el 1863 Olegari Juncosa i Ar¨²s, l'amo de la f¨¤brica de Chocolates Juncosa, la seu de la qual es trobava al carrer Ferran fent cantonada amb el passatge Madoz. Aquell mateix any els senyors Camperis, Carreras i Bedoni hi van obrir la Fonda de Catalunya, l'actual propiet¨¤ria de la qual recordava haver vist no fa gaires anys un r¨¨tol d'aquest hostal al primer pis. El seu avi Joan li va comprar l'immoble inacabat al seu amic Juncosa.

Joan Sanpera i Torras va n¨¦ixer el 1840 al barri del Lledoner, llavors part de les Franqueses del Vall¨¨s. Amb tres anys es va quedar sense pare, molt jove va decidir provar fortuna a Barcelona, i per no perdre's va venir caminant per la via del tren. Una vegada a la ciutat va comen?ar a donar voltes, fins que es va desmaiar davant d'una drogueria del carrer Princesa, on li van donar menjar i el van adoptar com un fill. Des de molt jove es va dedicar a importar productes colonials com cacau, rom i sucre, i a invertir en propietats immobili¨¤ries. Mentre la burgesia s'anava mudant a la nova Eixample, Juncosa i Sanpera no van abandonar els seus barris. El primer va morir a Ciutat Vella el 1881, just quan el seu hereu Evaristo Juncosa obria nova f¨¤brica a Gr¨¤cia. El segon no es va moure del carrer Princesa fins que va morir, el 1914.

En aquells anys la Fonda de Catalunya s'anunciava com un lloc c¨¨ntric, al costat del Gran Caf¨¦ Espa?ol de la pla?a Reial (on m¨¦s tard hi va haver la taxid¨¨rmia de Llu¨ªs Soler Pujol). A El Lloyd espa?ol del novembre del 1863 s'anunciava un representant de la Casa Banca de Madrid que buscava personal per obrir una sucursal i que s'allotjava all¨ª. Dos anys m¨¦s tard, en aquell establiment es realitzaven les proves de la balan?a hidrost¨¤tica per localitzar monedes falses. I el 1876 hi feien nit els pelegrins que des de Val¨¨ncia anaven en romiatge al Vatic¨¤. Al costat de la fonda, en un local on hi havia una f¨¤brica de calcomanies, va inaugurar el 1881 la seva primera redacci¨® el diari La Vanguardia. Aquest ve?natge justifica l'aparici¨® de not¨ªcies relacionades amb el negoci hoteler, com el robatori d'un matal¨¤s i una manta, l'explosi¨® d'un llum o l'arribada de clients com el doctor Ferran, un falsificador de bitllets de banc, o el caminador Antonio La¨ªnez, que havia estat reptat per un afeccionat a caminar fins a l'extenuaci¨®. El cronista Gaiet¨¤ Cornet cita l'establiment a Barcelona vella, i va ser un dels edificis il¡¤luminats amb motiu de l'Exposici¨® Universal del 1888. Per aquelles dates va tenir uns hostes d'excepci¨®, els artistes nipons Kume Keiichiro, Ootsuka Takuzou i Ushikubo Daijirou, enviats pel seu govern a supervisar el pavell¨® del Jap¨®. Aquest mateix any, La Vanguardia es va traslladar al carrer Marqu¨¨s de Barber¨¤.

Joan Sanpera va fer fortuna amb el sucre, va ser dels primers a envasar-lo en bossetes i en terrossets. Quan es va perdre la canya cubana, va ser un dels pioners a obrir una sucreria de remolatxa. Com a mecenes va edificar l'Ajuntament i l'escola municipal de la seva localitat natal, i per aix¨° el 1913 se li va concedir el t¨ªtol de marqu¨¨s de les Franqueses. En aquesta ¨¨poca, al carrer de les Heures i els seus voltants hi havia molts obradors d'argenters, uns quants dels quals eren en aquesta finca. La mateixa escala acollia diverses acad¨¨mies i a peu de carrer hi havia una lleteria, antecedent de la Granja Nadal, que anunciava orgullosa el seu origen a Sant Esteve de Palautordera i que va ser un dels centres de reuni¨® per als habitants dels voltants fins que va tancar. El 1936 es va publicar un anunci en qu¨¨ es demanava una cuinera malaguenya o gaditana que sab¨¦s fregir peix per la Taberna Andaluza, situada al n¨²mero 4.

Molts anys despr¨¦s, aquella vorera va tenir un nou ve¨ª. El bar Texas, una primitiva cava de jazz que al cap de poc temps va passar a formar part de les rutes et¨ªliques de la Sexta Flota nord-americana. Aqu¨ª feien les seves festes privades els mariners, i per aix¨° disposaven de dues barres separades, per a oficials i la tropa. Aquest tamb¨¦ era un bar a la ruta de les tavernes, que els estudiants d'aquells anys recorrien cada dissabte. El gran John W. Wilkinson recordava unes escales molt dretes i tra?dorenques com un temple maia, i una clientela d'anarquistes veterans que malvivien als hostals s¨°rdids que funcionaven per tot el barri. El mateix immoble va tenir alguna pensi¨® d'habitacions dividides fins a la m¨ªnima expressi¨®, on s'amuntegaven fam¨ªlies sense recursos i tota mena de ven?uts.

Quan la flota va deixar de freq¨¹entar el Texas, es va convertir en un club nocturn, amb unes habitacions elementals al pis de dalt a la disposici¨® dels clients. Entre les seves llegendes, un propietari que es guanyava la vida conduint cotxes per a atracaments a bancs, o una cambrera rossa esperant a la seva parella, que era a la pres¨®. Amb una direcci¨® m¨¦s jove, a partir del 1980 va ser un cau punk, un dels primers locals que va tenir aquest moviment a Barcelona. Va durar poc: la nit de Nadal del 1982 es va transformar en el Sidecar, amb una actuaci¨® de Distrito V; jo hi era aquella nit. Des de llavors, segueix sent una de les sales amb m¨¦s personalitat de les que encara li queden a aquesta ciutat.