La Gran Llista Patri¨°tica

Si en una altra cosa no, en q¨¹esti¨® d'imatges per a la hist¨°ria el proc¨¦s est¨¤ sent realment gener¨®s, tot i que ¨¦s veritat que, en alguna ocasi¨®, als encarregats de la direcci¨® art¨ªstica se'ls ha escapat de les mans, com en l'escena de la convocat¨°ria de la consulta que mai va tenir lloc, que no deixa de produir un cert enrojolament vista en perspectiva. Unes quantes fotos de fam¨ªlia, de dubtosa est¨¨tica mirades des de l'esquerra, van a quedar tamb¨¦ per al record.

Entre les meves imatges preferides, una que ens va deixar l'aprovaci¨® parlament¨¤ria de la llei de consultes el 19 de setembre passat. Em semblava insuperable el diputat de la CUP Quim Arrufat tornant a l'esc¨® despr¨¦s de la seva intervenci¨® enmig d'una sostinguda i sonora ovaci¨® de la bancada d'Esquerra i de¡­ els diputats convergents, amb Rull i Turull dirigint la claca del seu grup davant el ardent discurs del diputat cupaire.?Si em punxen, no em treuen sang. Dic que em semblava insuperable perqu¨¨ despr¨¦s va arribar la Gran Abra?ada i vaig entendre que encara ens quedaven moltes tardes de gl¨°ria.

Res de nou, malgrat aix¨°. Permeteu-me una mica d'hist¨°ria: el 1914, immediatament despr¨¦s de l'assassinat del gran Jean Jaur¨¨s a les mans d'un ultranacionalista, els seus companys es van unir als diputats de la dreta, inclosos els qui havien injuriat sistem¨¤ticament el l¨ªder socialista assassinat per la seva defensa de la pau i la seva den¨²ncia de la guerra que es veia venir. Amb molt poques dissid¨¨ncies, l'esquerra francesa es va incorporar a la crida del president Raymond Poincar¨¦ per formar una Union Sacr¨¦e contra els enemics de Fran?a. A Alemanya, els diputats socialdem¨°crates (amb una forta discrep¨¤ncia interna que es va convertir en ruptura de la disciplina de vot un any m¨¦s tard) van donar suport al Reichstag als cr¨¨dits per a la guerra contra Fran?a. Va ser la versi¨® alemanya de la uni¨® sagrada. El resultat ¨¦s ben conegut: la destrucci¨® de l'internacionalisme socialista i un esclat general de nacionalisme que va provocar la carnisseria b¨¨l¡¤lica m¨¦s important a Europa fins aleshores.

Junqueras far¨¤ tot el possible per no caure al parany, per¨° rebr¨¤ pressions perqu¨¨ cedeixi i no es pot descartar que des del Palau s¡¯impulsi una ¡°llista del president¡±

La uni¨® sagrada de l'esquerra i de la dreta es justifica sempre amb l'argument de la naci¨® amena?ada i nom¨¦s s'ent¨¦n (qui l'entengui) en hores d'imminent i grav¨ªssim perill. Res d'aix¨° es veu avui a Catalunya, cosa que no impedeix que forces tan dispars com els qui es carreguen la sanitat p¨²blica i els qui ho denuncien hagin anat unint la seva sort per la fi superior d'acudir en auxili de la naci¨® assetjada.

Tot indica, malgrat aix¨°, que tantes unanimitats arriben al final. Amb unes eleccions a la vista, sembla que l'inter¨¨s de la p¨¤tria cedeix davant dels c¨¤lculs partidistes, i fins i tot ¨¦s possible que tornem a tenir temps per debatre sobre algun tema menor com l'atur, els desnonaments, el salari dels funcionaris retallats, l'aband¨® de la investigaci¨® cient¨ªfica o, per no avorrir, aquesta desena de ciutadans que han tingut l'ocurr¨¨ncia de morir-se de legionel¡¤la a Catalunya sense que els nostres l¨ªders pol¨ªtics, ocupats com estan amb la seva joguina favorita, els hagin dedicat ni cinc minuts d'atenci¨®. Ja se sap que, per a desastres sanitaris, amb Madrid ja en tenim prou.

Amb tot, aquesta setmana Artur Mas ha fet un ¨²ltim intent de configurar una llista unit¨¤ria amb ERC. Una "llista de pa¨ªs", l'anomenen. I a ning¨² se li posen els p¨¨ls de punta amb el que hi ha impl¨ªcit en aquesta etiqueta. Oriol Junqueras, a qui sembla que no li agraden les abra?ades, far¨¤ tot el possible per no caure al parany, per¨° rebr¨¤ pressions descomunals perqu¨¨ cedeixi i, si s'hi nega, no es descarta que des del Palau s'impulsi una "llista del president" amb abund¨¤ncia de figurants independents que facin oblidar les aventures de la fam¨ªlia Pujol i que el partit del president t¨¦ la seu embargada pel cas Millet (que aqu¨ª el tenim, com el dinosaure) i un bon grapat d'alts dirigents imputats en processos de corrupci¨®.

La resta vindria per afegiment, ara amb Oriol Junqueras sota foc amic: uns mitjans p¨²blics i bona part dels subvencionats jugant-se la vida per transvasar cap a la Gran Llista Patri¨°tica el m¨¤xim de vots possibles que se n'han anat a ERC els ¨²ltims temps. I ¨¦s que s¨®n faves comptades, vasos comunicants. El que guanya un ho perd l'altre. I no hi ha S¨²mate que valgui.

Per acariciar el Gran Timoner, embolicar meravellosament el paquet i reconvenir als catalans d¨ªscols, no faltar¨¤ a la cita aquesta inefable cort dels miracles d'historiadors, soci¨°legs, periodistes de gu¨¤rdia, bi¨°grafes de cap?alera i altra gent de molt bon viure que tants i tan bons serveis ha prestat a la causa aquests ¨²ltims anys.

Per¨° fins i tot amb aquesta inestimable i ben recompensada ajuda, l'aposta de Artur Mas t¨¦ riscos. Els n¨²meros del 9-N i gaireb¨¦ totes les ¨²ltimes enquestes semblen indicar que una majoria de catalans seguim sense saber apreciar les del¨ªcies del parad¨ªs que ens espera. I a sobre, ara v¨¦nen aquests nois de Podem a embolicar-ho tot. Ja ho veurem.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB.