Rajoy, perdut en un centre d¡¯oficines

A la s¨¨rie de televisi¨® Lost, els passatgers d'un avi¨® estavellat sobrevivien a?llats en una illa misteriosa. A l'illa es produ?en fen¨°mens estranys, de sobte apareixien persones d'un altre temps o d'una altra dimensi¨®. La convenci¨® de pol¨ªtica municipal del PP podria ser una adaptaci¨® pol¨ªtica de Lost. Separats del m¨®n per les aig¨¹es del port de Barcelona i una llengua de ciment que sota la pluja encara sembla m¨¦s interminable, la milit¨¤ncia popular assisteix a escoltar Mariano Rajoy en autocars del partit, amb els amics, en un aplec que reuneix gent que dif¨ªcilment trobareu fora d'un m¨ªting del Partit Popular.

Rajoy insisteix que coneix molt b¨¦ Catalunya. La coneix tan b¨¦ que aquesta ¨¦s la seva setzena visita a terres gales com a president del Govern. Una altra cosa ¨¦s si es pot considerar "visita a Catalunya" estar-se dues hores al centre d'oficines World Trade Center de Barcelona, a?llat del m¨®n real entre un onatge ferotge i una llengua de ciment inexpugnable amb tanta pres¨¨ncia policial. El seu contacte amb la milit¨¤ncia ¨¦s m¨ªnim: encaixades de mans, alguns petonets i c¨®rrer altra vegada cap a l'aeroport. Els assistents s¨®n massivament admiradors seus i ferotges opositors de la independ¨¨ncia. Li hauria anat b¨¦ parlar amb algun d'ells, perqu¨¨ tamb¨¦ s¨®n part de la Catalunya real, encara que no ho sembli.

Agafo lloc al costat d'un home que vesteix una americana de quadres, un anell d'or gros com una nou i una boina. Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho assegura que "Rajoy ¨¦s el president de tots els catalans". L'home del meu costat mastega en silenci unes paraules en catal¨¤: "No ho sembla". Per qu¨¨ el critica? "M'indigna, no actua amb energia contra el separatisme". M'explica que ¨¦s de Sabadell. Li pregunto quants anys fa que ¨¦s del PP; comen?a a sanglotar, no pot parlar. No s¨¦ qu¨¨ he dit per¨° l'home ha quedat tocat. Li passo la m¨¤ per l'esquena i li demano si es troba b¨¦, i al final aconsegueix respondre: "?s que... ?s que amb tot el que est¨¤ passant i fins i tot els donen milions per al Liceu!".

Veter¨¤ d'Alg¨¨ria

Una fila m¨¦s enrere, un altre home amb boina, levita i pantalons granes no aconsegueix aturar el timbre del seu m¨°bil; durant uns minuts sona la m¨²sica dels dibuixos japonesos El doctor Slump. Comen?o a sentir-me desorientat quan descobreixo l'Antonio L¨¢zaro Cort¨¦s lluint el seu carnet de veter¨¤ de la Legi¨® Estrangera de la Rep¨²blica Francesa. Va combatre a la guerra d'Alg¨¨ria. ?s del PP? "No, jo el que s¨®c ¨¦s contrari als independentismes". A la mateixa fila que L¨¢zaro, una dona gran, amb un estampat print animal ¨Cel print animal ¨¦s tend¨¨ncia entre les senyores del PP presents; entre els homes domina la sabata negra de cuir de Padev¨ª¨C, ¨¦s severament criticada perqu¨¨ la bandera que porta no els deixa veure la pantalla, i a m¨¦s, parla molt alt: "?s que Rajoy parla baixet", s'excusa.

A la convenci¨® hi ha poques banderes per¨° molts aplaudiments. Rajoy ¨¦s interromput constantment durant el discurs. Els dos moments m¨¦s celebrats s¨®n quan el president assegura que el seu partit sempre ha donat suport a tots els comissaris espanyols de la UE, "fossin de la ideologia que fossin". L'altre moment culminant ¨¦s quan insisteix que ell va ser al G-20, i que hi va ser perqu¨¨ la seva pol¨ªtica ¨¦s elogiada internacionalment i li van demanar que anunci¨¦s la bona nova als seus col¨ªders mundials. Camacho tamb¨¦ assegura que Espanya "¨¦s admirada per molts pa?sos europeus. Ara el que falta ¨¦s que, a poc a poc, ho reconeguin els espanyols".

Camacho, amb Mart¨ª i Pol

A la convenci¨® del PP hi apareixen veterans de guerres africanes, jubilats fans de l'Arale i espanyols que no aconsegueixen veure all¨° que el m¨®n sencer admira, per¨° encara hi ha m¨¦s sorpreses. Fins ara Miquel Mart¨ª i Pol no sortia de les files sobiranisme. El "tot est¨¤ per fer i tot ¨¦s possible" del seu poema "Ara mateix" ¨¦s un crit de guerra de la propaganda melindro-independentista. Per¨° Camacho tamb¨¦ l'ha incorporat al seu discurs, donant per fet que si el PP ha guanyat l'Ajuntament de Sevilla, "tot ¨¦s possible". El "tot ¨¦s possible" va sortir de la seva boca en diverses ocasions mentre jo recordava les paraules de Jordi Llovet al llibre Homonots: "Ni est¨¤ tot per fer (perqu¨¨ ja fa segles que tenim la m¨¤quina de vapor, per exemple) ni tot ¨¦s possible (perqu¨¨ no ¨¦s possible aterrar a la superf¨ªcie del sol, posem per cas). Catalunya ¨¦s plena d'escriptors i de cantants semiprof¨¨tics".

PORTADA D'ELPAIS.CAT