Fran?a i Espanya posen sobre la taula el trasllat de m¨¦s de 50 presos etarres

La cimera hispanofrancesa abordar¨¤ des de dilluns la possibilitat que els m¨¦s de 90 presos d¡¯ETA, empresonats a Fran?a, puguin complir la condemna a Espanya, despr¨¦s de l¡¯aprovaci¨® recent a les Corts espanyoles de la llei de reconeixement mutu de resolucions penals a la Uni¨® Europea. La cimera abordar¨¤ ¡°les modalitats, els terminis i criteris¡± per a la materialitzaci¨® d'una norma que, a mitj¨¤ termini, podria significar que les presons franceses quedin buides de presos etarres.

Aquesta llei representa la transposici¨® a l'ordenament espanyol d'una norma europea del 2008, que permet que una condemna ferma de pres¨® es pugui complir en un altre Estat membre de la Uni¨® Europea, amb l'objectiu d¡¯obtenir la reinserci¨®.

Ara que ja no hi ha imperatius legals que ho impedeixin, Fran?a pret¨¦n que Espanya es faci c¨¤rrec dels presos etarres que han complert la seva part de condemna en presons franceses i els queda pendent la condemna espanyola. Al¡¤lega que quan surtin a la pres¨® viuran a Espanya. Del col¡¤lectiu de m¨¦s de 90 presos etarres a Fran?a, els etarres afectats per aquesta mesura serien 56. Entre aquests hi ha dirigents hist¨°rics de la banda, com Mikel Albisu, Antza, Soledad Iparraguirre, Amboto, o Ib¨®n Fern¨¢ndez Iradi, Susper.

Fran?a tampoc no pret¨¦n obrir un contenci¨®s amb Espanya per aquesta q¨¹esti¨®, despr¨¦s de molts anys de col¡¤laboraci¨® contra el terrorisme etarra. El Govern espanyol, al seu torn, ja ha avan?at que estudiar¨¤ cas per cas i s'ha rem¨¨s a la llei per aclarir que el procediment preveu que intervinguin la Fiscalia, el jutge penal i el de Vigil¨¤ncia Penitenci¨¤ria per aprovar cada expedient.

Tot i aix¨°, la xifra de presos etarres empresonats a Fran?a que han demanat el trasllat a presons espanyoles no passa de mitja dotzena. El motiu ¨¦s que el trasllat a Espanya no els garanteix un acostament a les presons basques, ja que el Govern espanyol ha insistit, recentment, que ¡°no hi haur¨¤ acostaments fins que ETA es dissolgui¡±.

En aquest sentit, l¡¯Executiu ha avan?at, al seu torn, que fracassar¨¤ la nova reclamaci¨® judicial d'acostament a presons basques de 50 presos etarres, dels 350 empresonats a Espanya. Un col¡¤lectiu de 50 presos malalts, amb m¨¦s de 70 anys i m¨¦s de vint anys de pres¨® complerta han demanat al jutge de Vigil¨¤ncia Penitenci¨¤ria, Jos¨¦ Luis de Castro, l'acostament a les presons basques. ?s la primera vegada que els presos d'ETA utilitzen la via judicial per a les reclamacions d'aquest tipus i es basen en un acord del 1994, encara vigent, per¨° sense valor de llei, amb l'argument que han estat objecte d'un ¡°ab¨²s administratiu de drets fonamentals¡± per la decisi¨® del Govern de dispersar els presos.

Totes les reclamacions dels presos que estan arribant al jutge de Vigil¨¤ncia Penitenci¨¤ria s¨®n d'un format similar, per¨° el jutge les estudiar¨¤ cas per cas. El Govern de Rajoy est¨¤ conven?ut que el jutge denegar¨¤ les peticions dels presos i que la Sala Penal de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional far¨¤ el mateix. Creu que l'objectiu dels presos ¨¦s arribar al Tribunal d¡¯Estrasburg i intentar repetir el que va passar amb el cas Parot. El Govern basc, al seu torn, defensa les reclamacions dels presos d'acostament a les presons basques, per¨° els retreu la limitaci¨® de les peticions en no reclamar canvis de grau penitenciari, la llibertat condicional o els permisos perqu¨¨, ¡°d¡¯aquesta manera, eviten el reconeixement del dany causat a les v¨ªctimes del terrorisme¡± que els requereix aquestes reclamacions.

El Govern de Rajoy mant¨¦ la seva estrat¨¨gia, establerta fa tres anys, de no tenir cap gest amb els presos d¡¯ETA, malgrat el cessament definitiu acreditat de la banda. Exigeix com a condici¨® la seva dissoluci¨® oficial. La duresa del Govern de Rajoy en aquesta mat¨¨ria s'ha tornat a manifestar amb el seu rebuig a la decisi¨® del Tribunal Suprem, del mar? passat, de permetre que les condemnes dels presos etarres complertes a Fran?a es restin de la seva condemna a Espanya, sempre que els casos estiguin relacionats. Per aquesta resoluci¨® acaba de sortir de la pres¨® Carmen Guisasola, reclusa de la via Nanclares.

Per¨° una nova esmena del Govern de Rajoy, introdu?da al Congr¨¦s, a la llei de reconeixement mutu de resolucions penals a la Uni¨® Europea, i que entrar¨¤ en vigor el proper 4 de desembre, pret¨¦n desbaratar la decisi¨® del Tribunal Suprem de mar?, que podria afectar la sortida de pres¨® de 50 etarres hist¨°rics m¨¦s en breu. Finalment, seran els tribunals sentenciadors els que ho decidiran, segons va acordar divendres el Ple de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional.

La duresa del Govern central arriba, fins i tot, als presos reinserits de la via Nanclares. Totes les seves peticions de permisos s¨®n recorregudes per Institucions Penitenci¨¤ries i s¨®n els jutges qui les autoritzen.