Quan un toca el dos

Hi havia una vegada cinc germans que compatien pis. Feia molt que s¡¯havien emancipat, per¨° el pis no el tenien en propietat, i temps en?¨¤ l¡¯amo hi havia fet obres per fer-los les habitacions m¨¦s petites i suprimir els espais comuns. I malgrat aix¨°, els cinc germans anaven fent.

El gran ¨¦s al que, m¨¦s o menys, les coses li anaven m¨¦s b¨¦. Tenia l¡¯habitaci¨® m¨¦s espaiosa, i tot i els alts i baixos de les feines que trobava, veia el futur m¨¦s o menys estable. Se sentia una mica responsable dels altres quatre germans, i creia que el seu comportament, poc o molt, havia de ser imitat pels dem¨¦s, tot assumint una mica el paper de cap de fam¨ªlia.

El segon germ¨¤ tenia un tarann¨¤ un p¨¨l variable. De vegades se¡¯l veia coincidint en moltes coses amb el germ¨¤ gran, per¨° les tibantors i les rivalitats el feien distanciar-se¡¯n, i algun cop li havia dit que no en volia saber res i que no n¡¯eren, de germans. Sovint reivindicava la seva innegable influ¨¨ncia en els ¨¨xits del germ¨¤ primer, tot i que tamb¨¦ es deixava temptar pels cants de sirena dels fills de l¡¯amo de l¡¯immoble.

El tercer era el m¨¦s salat dels cinc germans. Vivia un p¨¨l a?llat i fins i tot s¡¯havia arribat a fer hippy. Es portava prou b¨¦ amb els altres dos germans, potser amb m¨¦s vincles amb el primer, per¨° era sempre proactiu. Amb tend¨¨ncia a no ficar-se gaire en embolics, havia sabut treure tot el seu car¨¤cter des que a la feina li havien dit que havia d¡¯aprendre idiomes d¡¯un dia per l¡¯altre.

Al quart germ¨¤ el veien molt poc. Tenia sempre un lloc a la casa, amb habitaci¨® pr¨°pia, per¨° per q¨¹estions diverses s¡¯havia vist obligat a quedar-se a viure a Fran?a, d¡¯on cada vegada podia escapar-se menys. Els altres germans, quan el veien, el trobaven cada cop m¨¦s canviat, i sempre planava l¡¯amena?a que un bon dia no aparegu¨¦s m¨¦s per casa i deixessin de veure¡¯l.

El germ¨¤ petit, pobre, era el m¨¦s escanyolit de tots. Esprimatxat, en els ¨²ltims temps li havien comen?at a fer assetjament a l¡¯escola, on li havien posat un malnom insultant, el Lapo, o una cosa aix¨ª. All¨¤ nom¨¦s hi tenia un amic, un nano vingut de les muntanyes que tamb¨¦ assetjaven i que tamb¨¦ ho passava fatal. El germ¨¤ gran havia anat a parlar de l¡¯afer amb la directora de l¡¯escola, que ni tan sols se¡¯l va escoltar.

El cert ¨¦s que la conviv¨¨ncia dels cinc germans, tot i que dif¨ªcil, era m¨¦s o menys sostinguda, solien posar-se d¡¯acord en algunes coses i en d¡¯altres no, per¨° ning¨² dubtava que seguien sent germans. Les noves tecnologies els havien ajudat a estar m¨¦s connectats, i s¡¯havien fet un grup de Whatsapp per explicar-se coses i estar al dia del que feien, amb un pl¨¤nol del pis com a icona del grup. All¨° era casa seva i tiraven endavant malgrat les dificultats.

Es va plantejar per¨° un problema. El germ¨¤ gran volia marxar de casa tant s¨ª com no, tenir un pis per a ell sol, i es va donar un any i mig de coll. N¡¯estava tip, del propietari, que els escanyava cada vegada m¨¦s amb el lloguer, sobretot els tres grans, i una vegada i una altra s¡¯havia negat a fer les reformes necess¨¤ries des que s¡¯havia apropiat de l¡¯immoble feia una eternitat. L¡¯enfrontament entre l¡¯amo i el germ¨¤ gran era obert i descarnat; l¡¯espiava quan entrava i sortia, li deia que no se¡¯n sortiria, que acabaria secularment en la indig¨¨ncia, i havia maniobrat perqu¨¨ ning¨² li llogu¨¦s ni li vengu¨¦s un pis. I el germ¨¤ gran estava decidit a marxar, amb pis o sense, i si calia es faria okupa. Tot per fotre el camp.

Els altres germans sembla que l¡¯entenen, coneixen els seus motius i no tenen gaires arguments per rebatre¡¯ls. Potser, si poguessin, fins i tot farien el mateix. O potser no gosen. Nom¨¦s el petit, amo?nat per les conseq¨¹¨¨ncies de mancar el germ¨¤ gran, s¡¯atreveix a expressar-ho en veu alta: ¡°Qu¨¨ en ser¨¤, de nosaltres?¡±

Portada elpais.cat