Tots a gaireb¨¦ l¡¯una

En un clima d'irresoluci¨® i d'insondables dubtes sobre les possibilitats i la qualitat de la comissi¨® d'investigaci¨® sobre el frau i la corrupci¨®, es va personar en la sessi¨® del passat dilluns 1 de desembre el primer citat a declarar, en el seu cas a assessorar, d'una llista de d¡¯un centenar i mig de noms. Minuts abans, sol a la Sala de Grups, darrere de la taula presidencial l'independentista i independent David Fern¨¤ndez, amb jersei d'anar a la neu, llacet vermell del Dia de la Sida, esperava que tot comenc¨¦s.

Sobre el tauler, dos cron¨°metres de basar per mesurar les intervencions dels il¡¤lustres diputats. Va arribar l'home. Un expert en fraus. Una m¨¤ a la butxaca, vestit t¨¨cnicament blau, l¡¯acreditaci¨® del Parlament balancejant-se sobre la corbata, i a l'altra m¨¤ la seva intervenci¨® anotada en fulls color salm¨® economia i subjectats amb dos bol¨ªgrafs. Passos curts d'home moreno pentinat a l'antiga. Miguel ?ngel Mayo, perit judicial en delictes econ¨°mics, coordinador a Catalunya del Sindicat de T¨¨cnics del Ministeri d¡¯Hisenda (Gestha).

Va comen?ar el senyor Mayo felicitant els diputats per la creaci¨® de la comissi¨® i durant 25 minuts va comentar amb veu atropellada el power point on un cercle representava el bili¨® de d¨°lars que una part de la humanitat gasta en suborns anualment. Els membres de la comissi¨® agafaven notes sense parar i semblaven mostrar molta atenci¨® a les seves exposicions sobre el perfil psicol¨°gic, ¨¦s a dir, balzaqui¨¤, de l'estafador i els seus mecanismes i procediments (¨¦s a dir, el seu perfil scorsesi¨¤).

I, realment, eren tan interessants aquestes explicacions, que potser en comptes d'haver-lo convocat per fer-li preguntes hauria estat millor haver-li encarregat a ell l'interrogatori dels citats a declarar. Les q¨¹estions amb qu¨¨ metaf¨°ricament el van escometre els diputats van ser de tota mena, des de l'argot del defraudador (truita, mariachi, sandwich irland¨¨s...) fins a com investigar les empreses coberta darrere de les quals semblen amagar-se uns quants plan?ons de l'expresident Pujol.

Quan va arribar el torn de la representant convergent, Meritxell Borr¨¤s, aquesta va demanar a l'expert d¡¯Hisenda que ret¨¦s comptes sobre la seva formaci¨® professional, sobre qui era ell i a qu¨¨ es dedicava a la feina, i nom¨¦s li va faltar dir-li que en sortir an¨¦s amb compte de no ensopegar amb els gerros, que s¨®n de la dinastia Ming.

Acabada la intervenci¨® del senyor Mayo, tothom va sortir a trucar per tel¨¨fon, com abans se sortia a fumar. A la represa es va procedir a votar una llista consensuada per ERC, ICV-EUiA, C's i CUP, amb 22 noms i cognoms irrenunciables, i que contenien els casos Palau, Pret¨°ria, Pallerols, Estivill, Priorat, Adigsa..., que, segons entenien aquests grups parlamentaris, havien estat vetats en la sessi¨® anterior. Si no s'aprovava aquesta llista, la comissi¨® corria perill de dissoldre's. I, a part, tamb¨¦ es van votar les propostes particulars de C's (que van insistir en Artur Mas i Felip Puig), ICV-EUiA (que van aconseguir col¡¤locar l'advocat Francesc Cabana, cunyat de Pujol) i CiU (la llista de nom¨¦s vuit noms, que anava de Carod-Rovira a l'alcalde d¡¯Alcanar, i va ser qualificada de rabieta per la diputada de la CUP Isabel Vallet).

Van anar aquesta vegada tots a l'una. Despr¨¦s del monumental esc¨¤ndol de la sessi¨® anterior, aquesta vegada ning¨² no es va atrevir a vetar compareixences i tots aprovaven tot el que sortia (o gaireb¨¦), excepte quan va irrompre el nom del president Artur Mas, que va ser alliberat pels vots de CiU i ERC. En la seva argumentaci¨®, el republic¨¤ Oriol Amor¨®s va atacar CiU i va defensar Mas, a qui anomenava reiteradament president de Catalunya, com si a la vida no n¡¯hi hagu¨¦s prou amb presidir la Generalitat.

Poc abans d'acabar-se la sessi¨® va tenir lloc una topada verbal entre diversos diputats i el president de la comissi¨®. Tres contra un. Va ser quan David Fern¨¤ndez, en nomenar Felipe Gonz¨¢lez i Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, va fer al¡¤lusi¨® al cobrament de comissions. El socialista Jordi Terrades li va demanar que vigil¨¦s com feia servir els adjectius, cosa a la qual Fern¨¢ndez va respondre que no eren adjectius, sin¨® c¨¤rrecs.

Llavors va contraatacar pel flanc dret el diputat popular Sergio Santamar¨ªa, que va parlar amb vehem¨¨ncia (¡°llum i taqu¨ªgrafs¡±, ¡°totum revolutum¡±, ¡°la veritat ¨¦s la veritat, la digui Agam¨¨mnon o el seu porquer¡±) i amb cert gest de notari de novel¡¤la d¡¯Azor¨ªn, i li va aconsellar que si pretenia respecte institucional ell tamb¨¦ n¡¯hauria de manifestar.

El president de la comissi¨® es va mantenir ferm, sense excusar les seves paraules. De manera que va ser ara el socialista Maurici Lucena qui va tornar a la c¨¤rrega i el va comminar que li mostr¨¦s on figura el c¨¤rrec de comissionista d¡¯Abengoa al qual s'havia referit. Ruixat d'abril i malestar en la cultura. Es va acabar de votar i va quedar fixada la comissi¨® contra la corrupci¨® per d¡¯aqu¨ª dos dilluns, ja que el que ve ¨¦s la festivitat de la Immaculada Concepci¨®, patrona dels sense taca.