Sense rastre de Santa Teresa a Pedralbes

¡°M'agradaria que Santa Teresa hagu¨¦s estat abadessa de Pedralbes, perqu¨¨ li donaria m¨¦s import¨¤ncia a aquest monestir de la que ja t¨¦¡±, assegura Anna Castellano, conservadora en cap d'aquest equipament religi¨®s i cultural barcelon¨ª. Castellano es refereix a les afirmacions llan?ades per l'Institut Nova Hist¨°ria que asseguren que la santa (de la qual el 2015 se celebren els 500 anys del seu naixement) i l'abadessa del monestir barcelon¨ª Teresa de Cardona Enr¨ªquez s¨®n la mateixa persona, i per tant, la d'?vila era en realitat catalana.

Aix¨ª ¨¦s. Santa Teresa i diversos personatges de la cultura castellana com Crist¨°for Colom, Cervantes, Amerigo Vespucci, Hern¨¢n Cort¨¦s, Bartolom¨¦ de las Casas i Magallanes, entre d'altres, s¨®n objecte de l'inter¨¨s d'entitats com la Fundaci¨® d¡¯Estudis Hist¨°rics de Catalunya, el Cercle Catal¨¤ d¡¯Hist¨°ria i l'Institut Nova Hist¨°ria, que mantenen que tots eren, en realitat, catalans, per¨° la censura historiogr¨¤fica els ha acabat convertint en espanyols. Fins i tot el gran Leonardo da Vinci era catal¨¤ i la Mona Lisa, Isabel d'Arag¨®, filla del valenci¨¤ Ferran de N¨¤pols.

Per Jordi Bilbeny, fundador i cap visible de Nova Hist¨°ria des del 2008, Teresa de Cardona Enr¨ªquez (1492-1562), filla Joan Ramon Folch, duc de Cardona, i primera germana del rei Ferran II d'Arag¨® (el Cat¨°lic), que va estar a punt de casar-se amb Lloren? II de M¨¨dici i abadessa de Pedralbes entre el 1521 fins que va morir, era, en realitat, Santa Teresa (1515-1582), aix¨ª que la monja piula i pobra, de cop es converteix en una princesa catalana passada a la vida religiosa. Segons Bilbeny, la teoria ¡°d'entrada pot semblar una astracanada¡±. Per aix¨°, assegura, aviat n'aportar¨¤ proves.

Fins ara l'¨²nica que ha posat damunt la taula ¨¦s que Santa Teresa no escrivia b¨¦ en castell¨¤ i que ha localitzat una rondalla, recopilada en un llibre al comen?ament del segle XIX, en la qual s'incorpora La caixeta de Santa Teresa, una cobla popular que diu textualment: ¡°Diu que Santa Teresa no en tenia prou de ser abadessa i doctora; volia ser tamb¨¦ confessora", per¨° fins ara res m¨¦s.

¡°De Colom no puc dir si era catal¨¤ o genov¨¨s perqu¨¨ del que no en s¨¦, no en parlo, per¨° de Teresa de Cardona, s¨ª¡±, assegura Castellano, que fa m¨¦s de 34 anys que est¨¤ vinculada amb el monestir, des que va fer la tesi doctoral sobre el principal monestir de Barcelona. ¡°Si n'existeixen proves, m'encantaria veure-les¡±, comenta la investigadora.

Segons Castellano la documentaci¨® conservada dels quaranta-un anys del mandat d'aquesta abadessa ¨¦s molt poca i es refereix no tant a la seva persona (des de sempre, fins i tot ara, les monges clarisses cremen tots els objectes de la recentment morta), sin¨® al que va fer al monestir durant el temps que va ser abadessa. Teresa de Cardona ¨Cque s¨ª que se sap que va ser una monja ¡°formada en lletres, ci¨¨ncia i virtuts¡±, segons Sor Eul¨¤lia Anzizu, que va escriure una hist¨°ria del monestir¨C va renovar els llibres de Cor al voltant del 1529 i va continuar amb les obres de millora al monestir, sobretot la construcci¨®, el 1532, del tercer pis del claustre, a m¨¦s de la teulada de fusta del dormitori, col¡¤locant un teginat que baixava el sostre de l'estan?a per evitar el fred a l'hivern per estar orientat cap al nord. Per recordar qui ho va encarregar, l'abadessa va fer pintar el seu escut ¡°amb les armes dels Arag¨®, Cardona, Prades i Pallars de la fam¨ªlia paterna i dels Enr¨ªquez de la materna¡±, explica Castellano.

Hi ha un parell de coses que d'entrada s¨®n insalvables. D'una banda, les dates, ja que Teresa de Cardona va morir el 1562 i Teresa de Jes¨²s, el 1582, vint anys despr¨¦s, donant-se el cas que alguns dels llibres escrits per la santa, com el Llibre de la vida o Las moradas, s¨®n posteriors a l'any en el qual va morir l'abadessa de Pedralbes i per tant no els va poder escriure. D'altra banda, totes dues pertanyen a ordes diferents: Santa Teresa est¨¤ vinculada a les carmelites ¨Cva reformar l'orde i va crear el primer convent de les carmelites descalces¨C mentre que totes les monges del monestir de Pedralbes, des que la reina Elisenda de Montcada el va fundar el 1326, pertanyen a l'orde de les clarisses.

Castellano conclou assegurant que ning¨² de Nova Hist¨°ria ni de cap d'aquestes entitats ha demanat consultar el magn¨ªfic arxiu que conserva el monestir. ¡°Amb mi no han parlat per saber res sobre Teresa de Cardona¡±, afirma.