Del tifus del 14 al robot neurocirurgi¨¤

Mentre la societat europea comen?ava a patir, a final de 1914, els efectes de la primera de les grans guerres que va enfrontar el m¨®n, Barcelona lliurava la seva en¨¨sima batalla contra les epid¨¨mies que assolaven la ciutat. Un brot de febre tifoide deixava, en tan sols quatre mesos (de novembre d¡¯aquell any a febrer de 1915) 2.267 v¨ªctimes mortals i m¨¦s de 24.000 infectats.

Pressionat pel perill de contagi i per evitar els conflictes que generava entre els ve?ns la proximitat dels malalts, l¡¯Ajuntament de Barcelona va habilitar, a primera l¨ªnia de mar, al costat de les barraques del Somorrostro, uns vells pavellons de l¡¯Exposici¨® Universal de 1888 per atendre els malalts m¨¦s pobres. Llavors era una zona al marge de l¡¯urbs, amb naus d¡¯ind¨²stria pesant i els gegantins dip¨°sits de la Catalana de Gas.

Un ter? dels llits de

No era el primer cop que aquestes naus acollien empestats. Per¨° a difer¨¨ncia d¡¯altres brots, el tifus del 14 va marcar una fita: el consistori, conscient de les v¨ªctimes que feien les epid¨¨mies, va decidir establir permanentment unes instal¡¤lacions que, a m¨¦s de procurar assist¨¨ncia sanit¨¤ria, servissin per a?llar la ciutat de contagis potencials.

Sempre de la m¨¤ de l¡¯Ajuntament de Barcelona, es gestava aix¨ª l¡¯Hospital dels Infecciosos, el germen del singular parc sanitari que avui s¡¯aixeca als peus del litoral barcelon¨ª: l¡¯Hospital del Mar.

Poc m¨¦s que l¡¯estructura queda d¡¯aquells toscs pavellons del XIX, i molt menys de la imatge d¡¯un reducte per a empestats. Sense abandonar la vocaci¨® p¨²blica, on abans es donava tractament als malalts infecciosos ara l¡¯Hospital del Mar at¨¦n els pacients amb epil¨¨psia que no responen als f¨¤rmacs amb un robot d¡¯alta tecnologia, ¨²nic a Espanya, reflex de la voluntat de progr¨¦s dels treballadors del centre. L¡¯antic Hospital dels Infecciosos s¡¯ha convertit en un referent en oncologia i neurocirurgia.

¡°Actualment, a Barcelona hi ha un d¨¨ficit de mil llits en els nostres hospitals, i els que hi ha s¨®n pocs i no reuneixen totes les condicions exigides per la ci¨¨ncia m¨¨dica¡±, deia el 1933 l¡¯aleshores director de l¡¯Institut Municipal d¡¯Assist¨¨ncia M¨¨dica, Manuel Mer i G¨¹ell. Barcelona superava el mili¨® d¡¯habitants i els problemes per atendre la ciutadania portaven el consistori de cap. En aquella ¨¨poca, nom¨¦s el Cl¨ªnic, el d¡¯Infecciosos i l¡¯Hospital de Sant Pau ¡ªcriticat per les autoritats per la seva ¡°excessiva ornamentaci¨®¡±¡ª donaven servei de benefic¨¨ncia.

Si b¨¦ les barraques de la Secci¨® Mar¨ªtima havien servit per donar cabuda a la ingent quantitat de malalts afectats pel tifus de 1914 ¡ªels infectats eren principalment de Ciutat Vella i la Barceloneta, barris que rebien aigua de la mina de Montcada, on es va localitzar el focus del brot¡ª, la majoria dels 300 llits que es van habilitar en el seu moment estaven desaprofitats dues d¨¨cades despr¨¦s. ¡°En els anys trenta nom¨¦s s¡¯utilitzava la tercera part de les places disponibles¡±, apunta l¡¯historiador Daniel Venteo.

Les mancances municipals per atendre la poblaci¨® i la voluntat dels facultatius de l¡¯Hospital d¡¯Infecciosos va impulsar el seu gran canvi. D¡¯atendre exclusivament malalties contagioses en unes instal¡¤lacions infrautilitzades al que ha arribat a ser avui: un centre generalista de refer¨¨ncia per a 370.000 ve?ns de Barcelona. ¡°Tenim una zona complicada: la Barceloneta i la Mina, per¨° tamb¨¦ la Vila Ol¨ªmpica, on hi ha els pisos m¨¦s cars del front litoral¡±, assenyala l¡¯actual gerent de l¡¯Hospital de Mar, Olga Pan¨¦. L¡¯estigmatitzat centre d¡¯aleshores segueix batallant ara per arribar a tots els sectors socials de la seva heterog¨¨nia ¨¤rea de refer¨¨ncia. ¡°Aspirem que vinguin tots, encara que no podem donar luxes¡±, abunda Pan¨¦.

El departament

Tot i que les idees de projectar un hospital generalista van sorgir durant la Segona Rep¨²blica, va ser en els anys de la dictadura quan, ¡°paradoxalment¡±, com recorda Venteo, el centre va patir la seva primera metamorfosi, comen?ant pel nom. Tot i ser un centre hist¨°ricament laic, per ordre del govern municipal l¡¯Hospital de Infecciosos va passar a anomenar-se Hospital de Nostra Senyora del Mar.

Aix¨ª, a mesura que el recinte es rentava la cara davant Barcelona ¡ªsobretot a partir dels anys vint, quan es van construir els nous edificis que van substituir les velles barraques de 1914¡ª, la seva cartera de serveis sanitaris anava en augment, afavorida per l¡¯Ajuntament de la ciutat i els seus responsables. Amb l¡¯impuls de l¡¯aleshores director del centre, el doctor Trias de Bes, el premi Nobel de Medicina Alexander Fleming va inaugurar el 1948 l¡¯Institut Municipal d¡¯Investigacions M¨¨diques (IMIM), especialitzat llavors en microbiologia i immunologia. A remolc dels canvis assistencials que ha experimentat l¡¯hospital, l¡¯IMIM tamb¨¦ ha modificat les especialitats m¨¨diques a estudi. ¡°Als vuitanta hi ha un canvi d¡¯orientaci¨® i s¡¯estableixen l¨ªnies de recerca en epidemiologia i salut p¨²blica, c¨¤ncer, biom¨¨dica, neuroci¨¨ncia i patologia vascular¡±, concreta el director de l¡¯IMIM, Miguel L¨®pez-Botet. La creaci¨® del departament d¡¯investigaci¨® ¡ªen qu¨¨ ara treballen 700 persones¡ª va marcar els inicis de la modernitzaci¨® de l¡¯Hospital del Mar, tot convertint-se r en el referent en investigaci¨® que ¨¦s avui. Els cient¨ªfics de l¡¯IMIM han publicat nombrosos estudis, com ara la identificaci¨® d¡¯una causa de resist¨¨ncia al tractament del c¨¤ncer de c¨°lon, en prestigioses revistes del sector, i han rebut premis i beques per continuar els seus treballs en camps com l¡¯oncologia i la neuroci¨¨ncia. ¡°L¡¯IMIM reflecteix la voluntat de l¡¯hospital. Per coher¨¨ncia, les nostres prioritats d¡¯investigaci¨® han d¡¯anar alineades amb les prioritats assistencials de l¡¯hospital¡±, afirma L¨®pez-Botet.

La posada en marxa de la primera Unitat de Cures Intensives (UCI) d¡¯Espanya el 1970 i l¡¯obertura de les urg¨¨ncies el 1978 van culminar el proc¨¦s de canvi de l¡¯hospital d¡¯infecciosos a un centre de car¨¤cter generalista. Mutava centre i ho feia tamb¨¦ Barcelona. Pocs anys enrere, amb la construcci¨® del passeig mar¨ªtim i el desmantellament del poblat barraquista del Somorrostro, l¡¯Ajuntament acostava el centre sanitari a l¡¯urbs. ¡°En els seixanta, ni el centre es considerava a si mateix com un hospital comunitari, ni la gent del barri el veia com un hospital de refer¨¨ncia. Quan s¡¯obren les urg¨¨ncies, els ve?ns comencen a utilitzar l¡¯hospital, a percebre que est¨¤ viu¡±, recorda el doctor Pere Benito, metge hist¨°ric del centre. ¡°Hi havia una efervesc¨¨ncia tal per canviar l¡¯hospital, que deixa de ser d¡¯infecciosos per convertir-se en un de pseudoespecialitats¡±, afegeix. L¡¯Hospital del Mar ja podia mirar de cara els altres centres de la ciutat, ¡°tot i que jugava a segona divisi¨®¡±, postil¡¤la Benito.

Per¨° la realitat tossuda tampoc li deixava abandonar del tot les seves arrels com a hospital d¡¯infecciosos. En nom de la vocaci¨® comunit¨¤ria de la qual sempre va presumir, l¡¯Hospital del Mar es va mantenir molt enganxat al teixit social que s¡¯armava al seu voltant, i va ser testimoni directe de la nova gran epid¨¨mia dels vuitanta: la sida i les patologies derivades del consum marginal de drogues. Per enfrontar-se a aquesta xacra, el centre va ser pioner en la posada en marxa de la primera unitat d¡¯Espanya de Rehabilitaci¨® de Toxicomanies. ¡°Vam comen?ar a tractar les addiccions com un problema m¨¨dic. Hi havia molt desconeixement i la resposta es donava al marge del sistema de salut p¨²blica¡±, relata l¡¯impulsor de la unitat, Santiago de Torre.

L¡¯hospital va aconseguir l¡¯anhelat ascens a la primera divisi¨® quan Joan Antoni Samaranch va pronunciar l¡¯hist¨°ric: ¡°? la ville de ... Barcelona¡±, que anunciava els Jocs Ol¨ªmpics de 1992 a la ciutat. Fidels al seu esperit emprenedor, els directius metges de l¡¯Hospital del Mar es van avan?ar a la decisi¨® del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Internacional. Reunits a casa de l¡¯aleshores cap de cirurgia, els metges van escriure una carta en qu¨¨ demanaven ser l¡¯hospital ol¨ªmpic. La missiva va ser dipositada a la b¨²stia de l¡¯habitatge de l¡¯alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall. ¡°Donar-nos les Olimp¨ªades era crear un hospital nou, cosa que significava m¨¦s infraestructures, equipaments i contractaci¨® de personal, fer un hospital modern¡±, recorda Benet. I aix¨ª va ser. Gaireb¨¦ es va duplicar la superf¨ªcie ¨²til del centre; es van remodelar els serveis d¡¯UCI, quir¨°fans i reanimaci¨®, aix¨ª com les sales de radiodiagn¨°stic i medicina nuclear, i al voltant del 70% de les instal¡¤lacions per a hospitalitzacions es van fer noves.

Des de llavors, l¡¯hospital juga a primera divisi¨®, sobretot en neuroci¨¨ncies. ¡°Som refer¨¨ncia del terciarisme en patologia vascular i cerebral¡±, apunta el neurocirurgi¨¤ Gerard Conesa. Al costat d¡¯un equip de vuit especialistes, el facultatiu dirigeix una unitat d¡¯epil¨¨psia capdavantera en la tecnologia i els tractaments que aplica, com el robot Rosa, un dispositiu pioner a Espanya per localitzar l¡¯origen de l¡¯epil¨¨psia. ¡°Hem de desenvolupar el concepte d¡¯hospital de proximitat, que els ve?ns ens vegin com el seu centre, per¨° al mateix temps, tamb¨¦ algunes l¨ªnies de complexitat que ens asseguren investigaci¨®, ¨¦s a dir, innovaci¨® i ingressos¡±, avan?a la gerent.

L¡¯¨²ltim basti¨® sobre el qual l¡¯Hospital del Mar exemplifica el seu canvi passa pel seu car¨¤cter pedag¨°gic i docent. El centre ¨¦s l¡¯¨²nic de Catalunya que integra en el seu campus tots els graus d¡¯ensenyament sanitari, des de la resid¨¨ncia de postuniversitaris en els seus centres assistencials fins als cicles de formaci¨® professional, passant per les carreres de medicina i infermeria. Un p¨¨l lluny d¡¯aquell reducte per a infecciosos.