Esther Vivas: ¡°Cal reaprendre a menjar¡±

Esther Vivas (Sabadell, 1975) menjar¨¤ avui una amanida generosa amb llavors i arr¨°s amb llenties. Ho far¨¤ despr¨¦s de parlar del seu llibre, 'El negocio de la comida. ?Qui¨¦n controla nuestra alimentaci¨®n?, que acaba de publicar amb l'editorial Icaria. A m¨¦s de periodista, Vivas fa anys que investiga les pol¨ªtiques aliment¨¤ries. ?s taxativa: ¡°El model d'agricultura i alimentaci¨® no funciona. Un de cada vuit habitants al m¨®n passa gana. Hi ha un problema de democr¨¤cia aliment¨¤ria. El problema ¨¦s que les grans empreses que controlen el sector anteposen els seus interessos econ¨°mics a les nostres necessitats. Com es pot passar gana en un m¨®n en el qual sobra menjar?¡±. Per Vivas, l'acci¨® principal ¨¦s un canvi en les pol¨ªtiques p¨²bliques, un canvi que ja ¨¦s visible en el terreny local amb l'emerg¨¨ncia de nous models de consum. El repte pendent, segons l'activista, ¨¦s ¡°reaprendre a menjar¡±. Vivas es refereix tamb¨¦ al Banc dels Aliments: ¡°Reflecteix la bona voluntat de la gent que hi participa per¨° cal abordar les causes de la fam a casa nostra¡±. A continuaci¨®, algunes de les seves reflexions.

Pregunta. Creu en la frase: som el que mengem?

Resposta. La realitat aix¨ª ens ho demostra. En la mesura en qu¨¨ la nostra societat adopta un model de "dieta occidental", amb aliments altament processats, sucres afegits, greixos saturats... aix¨° t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies directes en la nostra salut. Veiem com augmenta una s¨¨rie de malalties vinculades a all¨° que mengem com el sobrep¨¨s, l'obesitat, la diabetis, els problemes cardiovasculars. Definitivament, som all¨° que mengem.

P. ?s cert que vivim en un m¨®n on cada vegada es llen?a m¨¦s menjar i es passa m¨¦s gana?

Les solucions passen per donar al menjar un valor social, no ¨²nicament un valor econ¨°mic

R. Exactament. El malbaratament alimentari i la fam s¨®n dues cares d'una mateixa moneda, la d'un model agroalimentari que no funciona. El menjar hauria d'acabar a l'est¨®mac, no al contenidor de les escombraries. Per¨°, en canvi, un ter? dels aliments que es produeixen per a consum hum¨¤ cada any a escala global es fan malb¨¦ del camp al plat.

P. Com es pot combatre el desaprofitament alimentari?

R. Hi ha diversos forats negres on es perd menjar. Al camp, quan la remuneraci¨® del producte cau, es paga un preu tan baix a l'agricultor que li resulta m¨¦s barat deixar-lo al camp i que es faci malb¨¦, que no pas recol¡¤lectar-lo i comercialitzar-lo. En la distribuci¨®, molts aliments ni tan sols entren en la cadena aliment¨¤ria perqu¨¨ no compleixen els requisits de mida, color, pes... adequats, encara que s¨®n perfectament comestibles. I a casa, on ens insten a comprar ofertes tipus 2x1, comprem molt m¨¦s del que necessitem. Les solucions passen per donar al menjar un valor social, no ¨²nicament un valor econ¨°mic.

P. Per qu¨¨ assegura que l'agricultura est¨¤ desapareixent?

R. Desapareix un model d'agricultura camperola i de proximitat, en benefici d'una agricultura industrial en mans d'uns quants empresaris del sector que ens prometen m¨¦s efici¨¨ncia. La realitat ¨¦s just el contrari. Es produeixen molts aliments per¨° que acaben no sent accessibles a la gent. La fam aqu¨ª i als pa?sos del sud aix¨ª ens ho demostra. Si no tens diners per pagar el preu cada dia m¨¦s car del menjar, no menges. Aix¨ª mateix, es tracta d'un model amb una infinitat d'efectes negatius: desforestaci¨®, depend¨¨ncia del petroli, aliments quilom¨¨trics i deslocalitzats, p¨¨rdua de diversitat...

P. L'agricultura ecol¨°gica ¨¦s una moda passatgera?

R. L'agricultura ecol¨°gica ha arribat per quedar-se. No obstant aix¨°, l'agricultura ecol¨°gica hauria de ser alguna cosa m¨¦s que un producte etiquetat com a ecol¨°gic. Si no, f¨¤cilment pot reproduir els impactes negatius d'un model d'agricultura industrial que ve de l'altra punta del m¨®n i que precaritza els drets laborals. Cal apostar per una agricultura ecol¨°gica, local i camperola, amb un valor social afegit.

P. El menjar porqueria crea addicci¨®?

R. I tant. Una investigaci¨® publicada a la revista Nature Neuroscience el 2010 ho constatava. Segons aquest informe, la ingesta de menjar porqueria desenvolupa els mateixos mecanismes moleculars del cervell que propicien l'addicci¨® a les drogues. De fet, ho podem experimentar nosaltres mateixos. Si fa molt temps que no prens begudes amb gas o que no menges una bossa de patates fregides, gaireb¨¦ ni et vindran de gust. Nom¨¦s que comencis, en canvi, com diuen alguns anuncis, no podr¨¤s parar.