Sales i Dostoievski, buscant la fe

Conven?ut que la pregunta d'on venim i cap a on anem? i la seva germana, qu¨¨ ¨¦s el b¨¦ i qu¨¨ ¨¦s el mal?, se les formula tothom, fins al m¨¦s descregut dels lectors, i persuadit que no ¨¦s tan important con¨¨ixer una llengua com que el traductor s'identifiqui amb l'esperit i l'estil de l'obra, Joan Sales va decidir afrontar entre el 1959 i el 1961 la traducci¨® al catal¨¤ d'Els germans Karam¨¤zov, un dels t¨ªtols sense pari¨® de Fiodor Dostoievski i al qual el pare d'Incerta gl¨°ria qualificava d'¡°obra m¨¤xima de la novel¡¤la cristiana universal¡±. La versi¨®, no exempta d'alguna controv¨¨rsia tant en el vessant literari com en l'ideol¨°gic, reapareix, amb revisi¨® d'Arnau Barios, en el segell que Sales va crear i que la seva n¨¦ta Maria Bohigas dirigeix avui, Club Editor.

Els germans Karam¨¤zov (1880), amb aquests tres germans tan diferents i el seu germanastre, tots sota el jou del determinant pare, del qual tamb¨¦ penja l'amant, tots i tot en una atmosfera de dubtes ¨¨tics, religiosos i metaf¨ªsics angoixants, ¨¦s un desafiament: per alguna cosa l'¨²ltima obra de Dostoievski ¨¦s tamb¨¦, malgrat la seva import¨¤ncia, l'¨²ltima de l'autor rus que s'ha tradu?t sempre en totes la lleng¨¹es. El repte no va ser atzar¨®s. Sales va anar a buscar el cos a cos. D'entrada es va encarregar la traducci¨®, malgrat que a la nota dels editors catalans que obria el volum (i que es mant¨¦ ara) es deia que El Club dels Novel¡¤listes (col¡¤lecci¨® que el mateix Sales havia fundat amb Xavier Benguerel el 1955) era qui l'hi havia sol¡¤licitat.

El moment ¨¦s molt especial per a Sales: t¨¦ 50 anys, ¡°falta poc perqu¨¨ la seva ¨²nica filla marxi a Fran?a per no tornar¡±; fa poc m¨¦s d'una d¨¨cada que ha tornat de l'exili i ¡°Espanya no sembla moure's ni un mil¡¤l¨ªmetre¡± sota el plom de la dictadura; a m¨¦s Incerta gl¨°ria (1956) ha tingut ¡°un impacte ambivalent a Catalunya¡±, fixa Bohigas. En aquest brou de cultiu, Sales est¨¤ treballant la versi¨® francesa de la seva pr¨°pia novel¡¤la, cosa que li permet reescriure-la i ampliar-la sense pensar en la censura. T¨¦, doncs, frescos els ponts amb l'obra de Dostoievski, perqu¨¨ n'hi ha. ¡°Sales i Dostoievski comparteixen la fe i el dubte: la fe com a ¨²nic refugi; el dubte com a fonament de tota vida espiritual i intel¡¤lectual. Tots dos v¨¦nen a preguntar-se: qu¨¨ passa quan, malgrat ser conscients del m¨¤xim sofriment, aix¨° no destrueix la fe?; De quina fe parlem, llavors?... ?s el dubte com a motor de la fe, la fe com a ¨²ltim refugi encara que no ens protegeixi de res¡­ I aix¨° ¨¦s a les dues novel¡¤les¡±, sost¨¦ l'editora.

¡°L'¨²nic escriptor catal¨¤ que podia traduir aquest Dostoievski ¨¦s Sales¡±, mant¨¦ Barios, fixant-se ja en aspectes t¨¨cnics. Aix¨ª, ¡°tots dos descriuen els seus personatges a trav¨¦s del di¨¤legs, posant-los als peus de l'abisme, de la maldat i l'absurd i fa que un acorrali l'altre contra les cordes, que en part es deixa torturar: aix¨° passa entre Ivan i Alioixa com passa a Incerta gl¨°ria entre Soler¨¤s i Cruells¡±. El traductor catal¨¤ i professor de castell¨¤ a Moscou tamb¨¦ apunta a ¡°la desaparici¨® de la coma en Sales per donar-li m¨¦s flu?desa¡±, recurs semblant al que empra Dostoievski, aix¨ª com la seva famosa polifonia que en Sales tamb¨¦ passa per la conviv¨¨ncia de personatges en registre molt diferents, les novel¡¤les de tots dos s¨®n com un ¨°rgan¡±.

Els personatges de Dostoievski diuen paraulotes o parlen de manera contundent; el di¨¤leg ¨¦s important i Sales ho conserva

El traductor tamb¨¦ destaca l'estratagema de tots dos de la repetici¨® de paraules, que transmet cad¨¨ncia musical a la frase i coher¨¨ncia entre personatges i circumst¨¤ncies. Bohigas afegeix una debilitat de tots dos per les dones de la mala vida i pels borratxos (¡°el meu avi deia que faltaven borratxos en la literatura catalana¡±), potser una conseq¨¹¨¨ncia de la seva ¡°tendresa sense l¨ªmits¡± pel que tots dos anomenaven ¡°els sensuals, els qui, per passi¨®, cremen massa de pressa a la vida¡±.

Per aquesta edici¨®, Barios ha retocat els criteris de transliteraci¨® dels noms russos, que Sales va adoptar del gran traductor que va ser Andreu Nin. Una altra intervenci¨® menor ha estat localitzar errors de comprensi¨® que plasmava la versi¨® francesa amb la qual b¨¤sicament va treballar Sales com a traducci¨®-pont. L'escriptor catal¨¤ es va basar en la translaci¨® que el 1923 van dur a terme Henri Mongault i Marc Laval, aix¨ª com la que el 1959 va fer per al castell¨¤ Rafael Cansinos Assens. De la primera s'arrossegava una dotzena d'errors de comprensi¨® que Sales, ¨°bviament, va reproduir sense saber-ho. S¨®n casos com la similitud entre color (tsvet) i llum (svet), que pintava de dos colors una habitaci¨® que en realitat tenia dues entrades de llum. O el d'un personatge que semblava que en un episodi ¡°s'apoderava del seu esperit¡± (¡°zakhv¨¤tivaiet dukh¡±), quan en realitat era un molt m¨¦s simple i f¨ªsic ¡°li talla la respiraci¨®¡±.

Una cosa m¨¦s seriosa ha estat l'intent de Barios de ¡°restaurar l'aspecte m¨¦s salvatge i aspre de l'original que la versi¨® francesa va passar pel sed¨¤s del seu estil¡±, la qual cosa va provocar que s'anessin eliminant o canviant a partir de sin¨°nims algunes redund¨¤ncies buscades. ¡°Els personatges de Dostoievski diuen paraulotes o parlen de manera contundent; s¨®n molt col¡¤loquials: el di¨¤leg ¨¦s important i Sales ho conserva¡±, mant¨¦ Barios, que ha reintrodu?t les repeticions, retorns d'incisos que Sales no va poder veure perqu¨¨ la traducci¨® francesa ja els havia suprimit o diminutius que havien desaparegut. La traducci¨®-pont, doncs, va anar batejant al llarg de l'obra amb noms de bestioles diferents (xinxa, centpeus verin¨®s¡­) les passions desbocades dels protagonistes que als ulls de Dostoievski no nom¨¦s animalitzen sin¨® que converteixen els homes en insectes. En la versi¨® actual catalana cada vegada que aix¨° succeeix l'¨¦sser hum¨¤ ¨¦s nom¨¦s una ¡°xinxa¡±.

Tant Bohigas com Barios es mostren sorpresos, no obstant aix¨°, per la ¡°intu?ci¨® liter¨¤ria¡± de Sales, que el va portar a crear les seves pr¨°pies resson¨¤ncies (extravagant, trinxeraire) i a c¨®rrer el risc de recrear alguna situaci¨®. Aix¨ª, per evitar que l'escena final de la novel¡¤la adopti un aire de ¡°col¨°nia infantil d'estiu¡± (segons Barios), Sales rebaixa l'exaltaci¨® fent que Alioixa (el m¨¦s espiritual dels tres germans) lamenti la ¡°cursileria¡± del moment, un perd¨® que no ¨¦s a l'original rus. ¡°?s un invent i una tra?ci¨®, s¨ª, per¨° a mi em sembla brillant i fa que tota l'escena i la novel¡¤la guanyi¡±, defensa Barios.

Tamb¨¦ editora i traductor treuen ferro a algunes pinzellades amb les quals Sales intenta diluir aspectes ideol¨°gics de l'obra i filtrar les seves pr¨°pies creences, com l'animadversi¨® de Dostoievski cap als jesu?tes o els dubtes en el tracte de senyora o senyoreta a l'amant del patriarca Karam¨¤zov (ara ja ¡°senyora¡± sempre). Sales, potser m¨¦s ortodox, sobretot va resoldre aquests greuges en el cos de les notes, 177 en la primera traducci¨®: 52 eren de Mongault, 13 de Cansinos Assens i nom¨¦s 16 de seves. S'han mantingut gaireb¨¦ totes i, especialment, les de Sales, que les va fer amb l'ajuda de l'eslavista August Vidal, de la mateixa manera que quan l'escriptor va traduir una altra novel¡¤la cabdal de la literatura cristiana, El Crist de nou crucificat, del grec Nicos Kazantzakis, va tenir el suport de l'helenista Carles Riba. ¡°Tota la novel¡¤la que li interessava era cristiana: fins i tot a Madame Bovary, que tamb¨¦ va traduir, veia la redempci¨®¡±, comenta Bohigas.

¡°Tots som culpables o tots som responsables tant dels nostres actes com dels actes dels altres¡±, creu que ¨¦s el missatge d'aquesta novel¡¤la el catedr¨¤tic de la Universitat de Barcelona i traductor del rus Ricardo Sant Vicent, com escriu a l'ep¨ªleg d'un llibre de gaireb¨¦ 1.000 p¨¤gines, que Barios tanca: ¡°Els germans Karam¨¤zov en traducci¨® de Sales tenen la f¨²ria de l'original¡±. Cl¨¤ssic, doncs, doblement actual.